Hi havia una vegada… “El Bruixot, l’Horrible i el Llibre Vermell dels Encanteris” de Pablo Bernasconi

Des de la Sala infantil i juvenil de la Biblioteca Joan Triadú us volem recomanar alguns dels nostres llibres infantils favorits I** (de 7 a 10 anys). Aquests llibres expliquen històries que creiem que us agradaran: històries divertides, de misteri, fantàstiques, d’aventures…

Anirem fent les recomanacions seguint l’ordre alfabètic d’autor: cada entrada del bloc, una lletra de l’abecedari. I compartirem el primer capítol per enganxar-vos a la història.

Si voleu saber com continua… veniu a buscar el llibre a la biblioteca!

 

El Bruixot, l’Horrible i el llibre vermell dels encanteris /  Pablo Bernasconi. Barcelona : Lumen, 2007

 

Leitmeritz, el bruixot, resol els problemes de tothom amb l’ajuda del Llibre Vermell dels Encanteris.

Però no pot fer res pel seu ajudant, Chancery, l’home blau i trist que la gent del poble anomena l’Horrible.

Un dia, mentre el bruixot és fora del castell, Chancery demana un desig al Llibre Vermell dels Encanteris.

El que no s’espera Chancery són les conseqüències inesperades del seu desig… 

 

El Bruixot, l’Horrible i el Llibre Vermell dels Encanteris

 

 

Set mil dos-cents nou esglaons comptant des de baix de tot. El castell era lluny, però, d’això, ningú no se’n recordava quan el problema era enorme o el desig, impossible. Gairebé tothom hi havia anat alguna vegada, i ell només rebia una persona al dia.

Era Leitmeritz, el bruixot.

 

 

Leitmeritz era un bruixot responsable. Es passava hores estudiant, preparant pocions i recollint herbes per als seus encanteris. No deixava que ningú, ni tan sols el seu ajudant, toqués les seves coses:

– La bruixeria és cosa de bruixots – acostumava a dir -. I de ningú més.

Però Leitmeritz tenia un tresor amagat, una cosa que li havia donat el seu pare, que al seu torn havia rebut del seu avi, i així fins al final de la memòria.

Era el Llibre Vermell dels Encanteris. No era un llibre gran ni gaire luxós, però entre les seves pàgines antigues, es condensaven els secrets del món.

El Llibre Vermell dels Encanteris era ancestral, etern i únic. Era de Leitmeritz, el bruixot.

 

 

L’ajudant del bruixot es deia Chancery, i era l’encarregat de buscar les substàncies estranyes que el bruixot feia servir, netejava el castell i, de tant en tant, baixava al poble a buscar provisions.

Chancery era un home blau i trist. I lleig. Al poble, no hi tenia cap amic. Ningú no sabia com es deia.

– Ve l’home blau horrible.

I això l’avergonyia molt.

Durant molts anys, el bruixot havia ajudat a tothom: follets, nens, ancians, animals i fades. Tots l’anaven a veure amb un problema i tornaven amb una solució. Tots menys l’horrible home blau.

– El teu problema no és cosa de màgia – li deia sempre Leitmeritz – sinó del triomf del mirall.

Però Chancery continuava trist.

 

 

 

Un matí van saber la notícia que, a l’unicorn Blanik, se li havia afluixat una banya. Després d’haver consultat el Llibre Vermell dels Encanteris, Leitmeritz se’n va anar del castell i hi va deixar en Chancery perquè se n’ocupés.

Mentre l’Horrible escombrava la sala de màgia amb molt de compte perquè no li caigués res a terra ni se li trenqués res, va veure el Llibre Vermell a sobre la taula.

Tenir moltes preguntes i un llibre que ho sap tot és una fórmula fatal per als esperits curiosos. No va trigar a recórrer-ne les pàgines i es va submergir en la profunditat més brillant i voraç, la del desig.

 

 

Aquell llibre no era com els altres, no estava escrit, tot i que tenia lletres, ni estava il·lustrat, tot i que tenia imatges.

Chancery va descobrir-hi persones i llocs, hi va veure éssers bonics i éssers espantosos, hi va contemplar els planetes i una puça, va trobar totes les seves pors en la tinta negra i totes les seves esperances plasmades sobre el blanc del paper. Cada taca era un món.

El seu cap a penes podia contenir aquella immensitat. Però s’havia de concentrar en el seu problema.

I aleshores li va demanar al llibre:

– Vull ser bell.

 

 

 

Aquest llibre el trobareu a la biblioteca i us el podeu emportar en préstec durant 30 dies.

 

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s