Els poemes
són quadres que cal penjar a la memòria
són contes que tenen música
són com trens de paraules que corren i s’aturen a llocs que no coneixes
o, potser, només, esquitxos d’una pel·lícula.
Josep M. Sala-Valldaura
I aquí tenim més recomanacions de poesia:
En aquesta ocasió hem triat un dels poemes més coneguts del poeta i escriptor català Joan Maragall, els versos del qual van acompanyats de les il·lustracions d’en Subi.
Unes imatges que evoquen calma, melancolia i tristesa… que ens fan compadir la figura de la pobra vaca i la seva fatídica història.
La Vaca cega i altres poemes / Joan Maragall ; il·lustracions de Subi. Barcelona : Baula, 2010.
LA VACA CEGA
Topant de cap en una i altra soca,
avançant d’esma pel camí de l’aigua,
se’n ve la vaca tota sola. És cega.
D’un cop de roc llançat amb massa traça,
el vailet va buidar-li un ull, i en l’altre
se li ha posat un tel. La vaca és cega.
Ve a abeurar-se a la font com ans solia;
més no amb el ferm posat d’altres vegades
ni amb ses companyes, no: ve tota sola.
Ses companyes, pels cingles, per les comes,
pel silenci dels prats i en la ribera,
fan dringar l’esquellot mentre pasturen
l’herba fresca a l’atzar… Ella cauria.
Topa de morro en l’esmolada pica
i recula afrontada… Però torna
i abaixa el cap a l’aigua i beu calmosa.
Beu poc, sens gaire set… Després aixeca
al cel, enorme, l’embanyada testa
amb un gran gesto tràgic; parpelleja
damunt les mortes nines, i se’n torna
orfa de llum, sota del sol que crema,
vacil·lant pels camins inoblidables,
brandant lànguidament la llarga cua.
Podeu venir a buscar aquest llibre a la Biblioteca i agafar-lo en préstec durant 30 dies.
