Des de la Sala infantil i juvenil de la Biblioteca Joan Triadú us volem recomanar alguns dels nostres llibres infantils favorits I** (de 7 a 10 anys). Aquests llibres expliquen històries que creiem que us agradaran: històries divertides, de misteri, fantàstiques, d’aventures…
Anirem fent les recomanacions seguint l’ordre alfabètic d’autor: cada entrada del bloc, una lletra de l’abecedari. I compartirem el primer capítol per enganxar-vos a la història.
Si voleu saber com continua… veniu a buscar el llibre a la biblioteca!
Agu trot / Roald Dahl ; il·lustracions de Quentin Blake . Barcelona : Estrella Polar, 2010
El senyor Hoppy, un solter jubilat, sent un amor secret per la senyora Silver, una vídua molt atractiva.
Ella, però, omple d’atencions l’Alfie, la seva tortuga.
El pla terriblement enginyós del senyor Hoppy per vèncer el seu rival i aconseguir l’amor de la senyora Silver per mitjà de cent quaranta tortugues -com a mínim!- us deixarà amb un pam de nas.
AGU TROT
Nota de l’autor
Fa anys, quan els meus fills eren petits, a casa teníem, gairebé sempre, una o dues tortugues al jardí. En aquell temps, una tortuga que s’arrossegués per la gespa del jardí o per l’eixida era una visió freqüent. Es podien comprar força bé de preu a qualsevol botiga d’animals domèstics i, de tots els animalets per a nens, eren possiblement els menys empipadors i els menys perjudicials.
Les tortugues acostumaven a portar-les a Anglaterra per milers, engabiades, la majoria des del nord d’Àfrica. Però fa uns anys es va aprovar una llei que considerava il·legal entrar tortugues al país. No ho van fer per protegir-nos a nosaltres. Les tortuguetes no representaven cap perill per a ningú. Es va fer purament per consideració cap a les mateixes tortugues. Els traficants que les portaven acostumaven a atapeir les gàbies amb centenars de tortugues sense menjar ni aigua i, en aquestes condicions terribles, moltes morien durant el viatge per mar. Així doncs, abans de permetre que aquesta crueltat anés endavant, el govern va posar fi al negoci.
Tot el que s’explica en la història que llegireu va passar quan tothom podia anar i comprar una simpàtica tortugueta a qualsevol botiga.
El senyor Hoppy vivia en un piset enlairat en un edifici alt de formigó. Vivia sol. Sempre havia estat un home solitari i d’ençà que s’havia jubilat estava més sol que mai.
A la vida del senyor Hoppy hi havia dos amors. Un eren les flors que feia créixer al seu balcó. Creixien en testos, en cossis i en cistells, i a l’estiu el balconet es convertia en un desgavell de colors.
El segon amor del senyor Hoppy era un secret que havia guardat gelosament per a ell sol.
El balcó immediatament per sota del d’ell sobresortia una mica més que no pas el seu, de manera que el senyor Hoppy sempre tenia una bona vista d’allò que passava a baix. Era el balcó de la senyora Silver, una atractiva senyora d’edat mitjana. La senyora Silver era una vídua que també vivia sola. I, encara que ella no ho sabia, era d’ella de qui secretament estava enamorat el senyor Hoppy. L’havia estimada des del seu balcó durant molts anys, però, com que era un home molt tímid, mai no havia estat capaç de donar-li ni la més petita pista del seu amor.
Cada matí, el senyor Hoppy i la senyora Silver intercanviaven una conversa molt educada, l’un mirant a baix des de dalt, i l’altra mirant cap amunt; però mai no passaven d’aquí. La distància entre els dos balcons no devia ser de més d’uns quants metres, però al senyor Hoppy li semblaven milions de quilòmetres. Es delia per convidar la senyora Silver a prendre una tassa de te amb pastes, però sempre que les paraules li ballaven als llavis, es desanimava. Com ja he dit, era un home molt molt tímid.
Ai!, si tan sols, es repetia a ell mateix, si tan sols pogués fer alguna cosa fantàstica com salvar-li la vida o rescatar-la d’una banda de criminals armats, si tan sols pogués dur a terme alguna proesa extraordinària que el convertís en un heroi als ulls d’ella. Si tan sols…
L’inconvenient amb la senyora Silver era que ella donava tot el seu amor a algú altre, i aquest algú era una petita tortuga anomenada Alfie.
Cada dia, quan el senyor Hoppy mirava pel balcó i veia la senyora Silver que xiuxiuejava paraules tendres a l’Alfie i li amanyagava la closca, se sentia absurdament gelós. No li hauria importat ser ell mateix una tortuga, si això hagués volgut dir que la senyora Silver li acariciaria la closca cada matí i li mormolaria paraules tendres.
L’Alfie vivia des de feia molts anys amb la senyora Silver, al seu balcó, estiu i hivern. Al voltant del balcó hi havia taulons que tapaven les vores perquè l’Alfie pogués passejar-se sense por de caure, i en un racó hi havia una caseta fins on l’Alfie podia arrossegar-se cada nit i quedar-s’hi ben calentó.
Quan al novembre arribava el temps més fred, la senyora Silver omplia la caseta de l’Alfie amb fenc sec. La tortuga podia arrossegar-se fins allí, colgar-se ben endins sota el fenc i dormir durant uns quants mesos seguits sense aigua ni menjar. D’això se’n diu hivernar.
Al començament de la primavera, quan l’Alfie notava el temps càlid a través de la seva closca, es despertava i s’arrossegava lentament fora de la seva caseta cap al balcó. I la senyora Silver picava de mans amb alegria i cridava: “Benvingut altre cop, ratolinet! T’he trobat a faltar tant!”.
Era en moments com aquests que el senyor Hoppy desitjava més que mai poder canviar-se el lloc amb l’Alfie i convertir-se en una tortuga.
Sala infantil i juvenil Biblioteca Joan Triadú de Vic 