Iela Mari, la revolució dels àlbums il·lustrats

enportadainfantillogoEl 5è Laboratori d’experimentació lectora de la Biblioteca Joan Triadú, que portava per títol Quatre caixes i un univers, va estar dedicat a l’obra de la dissenyadora i il·lustradora italiana Iela Mari (Milà, 1931-2014).

Mari-Iela_kalandracacom

Iela Mari. Imatge: http://www.kalandraka.com

Aquesta autora (de soltera, Gabriela Ferraro), va revolucionar la il·lustració infantil durant els anys seixanta quan va publicar el seu llibre El Globito Rojo (1967). Va estudiar disseny a l’Acadèmia de Brera (Milà) lloc on va conèixer el seu marit Enzo Mari i amb qui va col·laborar en algun dels seus llibres. Tot i això, ella es considerava autodidacta. També va fer de professora a l’Escola de Disseny de Milà.

Segons ella mateixa explicava, estava cansada de no trobar llibres apropiats pels seus fills i va començar a investigar amb el seu marit sobre la percepció visual dels nens més petits per intentar trobar un llenguatge adequat per als infants que encara no han après a llegir. A partir d’aquí va sortir publicat el seu primer llibre El Globito rojo, un àlbum il·lustrat que explicava sense paraules la història d’un globus vermell que s’anava transformant en altres objectes (una poma, una papallona, una flor, un paraigües…), utilitzant imatges de gran impacte, amb formes i colors molt bàsics, amb traços senzills però amb il·lustracions molt detallades.

globo1kalandracacom

El globito rojo. Imatge: http://www.kalandraka.com

Va publicar un total de 9 llibres, tots ells amb característiques similars: històries circulars, imatges poètiques, il·lustracions molt detallades, de gran impacte però sense paraules o molt poques, fàcils d’interpretar pels nens i que conviden a reflexionar sobre la natura, el cicle de la vida i la quotidianitat, etc.

Els llibres de Iela Mari han esdevingut clàssics de la literatura infantil i n’han gaudit diverses generacions de nens i nenes de molts països diferents sense notar el pas del temps, perquè les seves històries són atemporals, al marge de modes o tendències. El seu llenguatge visual ha suposat un punt i apart en els llibres pels més petits, una autèntica revolució dels àlbums il·lustrats.

la-manzana-y-la-mariposaLlibres de Iela Mari a la Biblioteca Joan Triadú:

Altres llibres de l’autora a les Biblioteques XBM:

Anuncis

Alícia al país de les meravelles: 150 anys

enportadainfantillogoEl llibre Alícia al país de les meravelles, un dels grans clàssics de la literatura infantil, celebra enguany 150 anys de la seva publicació. El va escriure Lewis Carroll, pseudònim del matemàtic, escriptor i sacerdot anglicà Charles Lutwidge Dodgson (1832-1898). Tot i que va sortir publicat per primera vegada el dia 24 de maig de 1865, la història del conte d’Alícia comença un temps abans, concretament l’estiu de 1862 en un viatge en vaixell pel riu Tàmesis on, a part de l’escriptor, també hi havia la família Liddell i les seves tres filles: Lorina (13 anys), Alice (10 anys) i la més petita wikipedia Alice_LiddellEdith (8 anys). Per distreure-les de l’avorriment, l’autor es va inventar una història que va anomenar Les aventures subterrànies d’Alícia, un conte ple de fantasia i imaginació que va agradar tant a les nenes que li van demanar si els hi podia donar per escrit. No va ser fins dos anys després que Carrol va regalar a Alice, la seva preferida de les nenes i a qui va dedicar el conte, el manuscrit al que va incloure il·lustracions fetes per ell mateix. Arrel del conte regalat a Alice, Carroll es va decidir publicar-lo. Va tornar a reescriure el conte, afegint-hi un parell de capítols i va encarregar els dibuixos a l’il·lustrador anglès John Tenniel, que va fer 42 il·lustracions. Va ser en aquest moment que la història també va prendre el seu nom definitiu Alícia al país de les meravelles. L’editorial MacMillan & CO va fer la primera edició, amb una tirada de 2000 exemplars que principalment es van vendre als Estats Units perquè l’il·lustrador no estava satisfet amb la qualitat de la publicació i la majoria d’exemplars es van vendre a un editor d’aquell país. L’editorial en va fer una nova edició que va sortir a finals de 1965.

escacs

Imatge original de John Tenniel obtinguda a http://www.alice-in-wonderland.net

Beñat-O

Il·lustració: Beñat Olaberria. http://www.150alice.com

L’argument té com a protagonista una nena, l’Alícia, que tot perseguint un conill en un camp, cau en una llodriguera que, en realitat és l’accés al País de les meravelles, un món de fantasia amb criatures ben peculiars, animals que parlen i objectes animats. Allí hi troba alguns dels personatges més coneguts de la literatura infantil com el gat de Cheshire, el Conill blanc o la Reina de cors mundialment coneguda pel seu mal geni. La història està plena d’al·lusions humorístiques als amics de Lewis Carroll i també a l’educació i a política anglesa de l’època. Es tracta d’una obra que es pren com a referent del gènere de la literatura de l’absurd i que ha influenciat de manera molt significativa les obres del gènere fantàstic. Se n’han fet òperes, espectacles de dansa, pel·lícules, obres de teatre i en trobem referències en tots els àmbits de la cultura.

El conte Alícia al país de les meravelles es va fer molt famós ràpidament i ja en aquella època es va traduir al francès i a l’alemany. Actualment només es conserven 23 còpies d’aquella primera l’edició de 1865. Lewis Carroll va escriure una segona part del conte, que es titulava Alícia a través del mirall. Les dues adaptacions cinematogràfiques d’Alicía al país de les meravelles produïdes per Walt Disney (de dibuixos animats l’any 1951 i la versió de 2010 dirigida per Tim Burton) combinen l’argument de les dues obres.

a terra meravellesEn català, es va publicar l’any 1927 per primera vegada amb una traducció de Josep Carner i il·lustrat per Lola Anglada.

Per commemorar els 150 anys de la publicació d’Alicía al país de les meravelles s’han organitzat exposicions i activitats de tots tipus arreu del món, però especialment a la Gran Bretanya, d’on era originari l’autor. Destaquem 150 Alice Project, un projecte d’il·lustracions fetes per autors d’arreu del món al voltant del llibre de Carroll que es convertirà en un llibre. També s’ha editat una col·lecció de segells i postals amb motius del conte d’Alícia a càrrec de l’il·lustrador anglès Graham Baker-Smith.

Alice-FDC-Final-01A.indd

Els segells creats per la Royal Mail anglesa. Imatge: http://www.royalmail.com/alice

 

A la Biblioteca Joan Triadú de Vic podeu trobar:

Nina-Popovska1

Il·lustració: Nina Popovska a http://www.150alice.com

Versions d’Alícia al país de les meravelles:

I* Contes fins a 6 anys:

  • Adams, Jennifer; Oliver, Alison. Alícia al país de les mervalles: el primer llibre dels colors. Barcelona: Coco Books, 2014. Col.: Literatura Mini. I* Ada (Nascuts per llegir).
  • Burgas, Àngel; Blanch, Ignasi. Alícia i el país de meravellesBarcelona : La Galera, 2007. I* Bur. Recreació d’Alícia al país de les meravelles, de Lewis Carroll. I* Bur

I** Contes de 7 a 10 anys

I*** Contes d’11 a 13 anys

Novel·la juvenil:

  • Carroll, Lewis. En el mundo del espejo: continuación de Alicia en el pais de las maravillas. Barcelona: Juventud, 1944. JN Car

aliciaCòmics:

  • Carroll, Lewis. Alicia en el país de las maravillas: novela gráfica. Madrid: Libros Disney, cop. 2010. IC Car. (Adaptació al còmic de la pel·lícula dirigida per Tim Burton).

Novel·la:

  • Carroll, Lewis. A través de l’espill: i tot allò que Alícia hi va trobar. Barcelona: Quaderns Crema, 1985. Col.: Mínima de butxaca; 17. Trad.: Amadeu Viana. N Car

Sobre Alícia al pais de les meravelles:

  • Pérez Morán, Ernesto. Alicia en el cine: múltiples versiones de un cuento universal dins Clij. Barcelona: Fontalba, 1988-  . N. 238 (nov./des. 2010), p. 36-41
  • Pérez Morán, Ernesto. El espejo convertido en pantalla: algunos ecos de Alicia en el cine dins Clij. Barcelona: Fontalba, 1988-  . N. 238 (nov./des. 2010), p. 42-48

Àudiovisuals:

  • Alice in Wonderland: original Walt Disney records sountrack. [S.L.]: Walt Disney, 2010. CD 520 Ali (Banda sonora musical de la pel·lícula dirigida per Tim Burton).
  • Alicia en el país de las maravillas. Una película de Tim Burton. [S.l.] : Walt Disney, [2010]. IDVD Ali (Adaptació cinematogràfica dirigida per Tim Burton)
  • Carroll, Lewis. Alicia en el país de las maravillas. [Castro Urdiales]: Libervox, [2011]. Narrador: Sonia Román. Audiollibre. (Es pot descarregar en format MP3 des del catàleg des les Biblioteques XBM).

Llibres inspirats en el conte d’Alícia al país de les meravelles o en Lewis Carroll:

  • Arboleda, Diego. Prohibido leer a Lewis Carroll. Madrid: Anaya, 2013. Il.: Raúl Sagospe. Premio Lazarillo 2012. I*** Arb
  • Agustí, Jordi. Alicia en el país de la evolución. Barcelona: Crítica, 2013. Col.: Drakontos. JN Agu
  • Tebo. Alicia en el país de los monos. Barcelona: Editores de Tebeos, cop. 2012. Dibuixos: Keramidas. Color: Nob. IC Teb
  • Castaño, Eduard; Mora Lluís. Un conte embolicat de Lewis CarrollBarcelona: Laertes, 1998. Col.: Lectures i itineraris; 30. 51 Cas (Llibre de matemàtiques per alumnes de secundària amb activitats basades en les qüestions matemàtiques i de lògica que plantejava Lewis Carroll als lectors de la revista The monthly parcket).
  • Martín Anguita, Carmen. Clásicos en escena. Barcelona: Planeta, 2010. I792 Mar
  • Picazo, Cristina; Llongueras, Montserrat. Alícia al país de les meravelles. Barcelona: Parramón, 1997. Col.: Treballa el teu conte. I793.9 Pic (Llibre de manualitats relacionades en diferents aspectes del clàssic de Lewis Carroll).

De l’autor, Lewis Carroll:

Recursos a internet:

 

 

 

 

 

L’Olivia, una porqueta amb molta personalitat

enportadainfantillogoEl pròxim Laboratori d’experimentació lectora estarà dedicat a l’Olivia, la porqueta protagonista dels contes creats per l’il·lustrador nord-americà Ian Falconer.

olivia i ian falconer

Ian Falconer, dibuixat per l’Olivia. Imatge: The New York Times

Ian Falconer (Connecticut, 25 agost 1959-  ) va crear aquest personatge quan va néixer la seva primera neboda Olivia. En principi, aquest va ser el seu regal per a ella però amb els anys va començar a publicar les històries de l’Olivia, amb tant d’èxit que s’han traduït a 23 llengües, se n’han venut milions d’exemplars i han obtingut diversos premis. També s’ha convertit en una sèrie d’animació que s’ha emès a la televisió a diversos països.

Falconer va estudiar Història de l’Art a la Universitat de Nova York i és dissenyador de vestuari i escenografia. Ha treballat pels ballets de Boston i de la ciutat de Nova York, l’Òpera de Los Angeles i en produccions teatrals a París i Londres. També ha estat il·lustrador per a revistes com The New Yorker, on s’ha encarregat de fer diverses portades.

olivia en veneciaL’Olivia és una porqueta hiperactiva, molt presumida, enamorada del ballet, l’òpera i la pintura. És molt curiosa, espontània i amb molta imaginació. Els contes de l’Olivia es caracteritzen per una il·lustració molt minimalista. En un principi només utilitzava els colors blanc i negre amb petits detalls de vermell molt intens. A mesura que s’han anat editant nous llibres d’aventures, Falconer va anar introduint altres colors en alguns dels seus àlbums (blau, verd). En canvi, a Olivia en Venecia trenca totalment amb aquesta tendència i és especialment colorista. En les seves històries desprenen molt sentit de l’humor. També hi trobem moltes referències del món de les arts i utilitza diverses tècniques artístiques en els seus àlbums, com incloure fotografies, s’hi reprodueixen pintures famoses, etc.

Les aventures de l’Olivia són molt quotidianes, destinades a infants de 3 a 6 anys. Són fàcilment reconeixibles per a nens i nenes d’aquesta edat però fan ús de molta imaginació. Així trobem a l’Olivia tota nerviosa, ajudant a la seva mare i esperant al Pare Noel a L’Olivia es prepara per Nadal, explicant a l’escola com, durant les vacances, ha estat una estrella del circ a L’Olivia salva el circ, viatjant amb la seva família a Olivia en Venecia on intentarà trobar el souvenir perfecte o investigant la desaparició de la seva joguina preferida a Olivia… i la joguina perduda. A l’Olivia li agrada sortir-se amb la seva i sempre acaba involucrant a la seva família amb les seves iniciatives (el pare, la mare, els seus dos germans més petits, l’Ian i el bebè William, el gos Perry i el gat Edwin). I com a tots els nens i nenes, li encanta que li expliquin contes abans d’anar a dormir.

oliviabow

Llibres d’Ian Falconer a la Biblioteca Joan Triadú de Vic:

Més informació: Olivia the piglet

FotoOlivia1

El racó de l’Olivia a la Sala infantil i juvenil de la Biblioteca

 

 

150 anys de Viatge al centre de la terra de Jules Verne

El dia 25 de novembre de 1864 es va publicar Viatge al centre de la Terra de Jules Verne. Una novel·la d’aventures i ciència-ficció en la línia de les que va escriure el seu autor, una gran amant de la literatura, els viatges i la ciència. Originalment es va escriure en francès i uns anys després de la seva publicació s’hi van afegir dos capítols més.

Jules Verne (Nantes, 1828-Amiens 1905) era fill d’una família benestant, que ja des de petit tenia ganes de viure grans aventures. Amb 11 anys es va escapar de casa per enrolar-se a un vaixell amb destinació a la Índia, però el seu pare ho va impedir quan Jules ja era dalt del vaixell. Va estudiar Dret a Paris però després d’acabar la carrera es va decantar per la literatura, la seva gran passió, fet que va suposar un daltabaix familiar i que el seu pare el deixés de finançar. En aquella època va sobreviure escrivint obres de teatre. Amb 34 anys va publicar Cinc setmanes amb globus, que va tenir un èxit sense precedents i el va fer famós immediatament. Això li va suposar signar un contracte amb el seu editor per 20 anys per publicar la sèrie Viatges extraordinaris dels quals van formar part algunes de les seves obres més conegudes: Viatge al centre de la terra, La volta al món en vuitanta dies, Miquel Strogoff, etc. Es va convertir en l’escriptor més popular d’Europa i les seves obres es van traduïr a molts idiomes. De fet, encara avui en dia és el segon autor més traduït del món, just darrera d’Agatha Christie.

Es va casar amb Honorine Deviane Morel, una vídua mare de dues filles amb qui va tenir el seu únic fill, Michel Verne. De seguida, va perdre l’interès per la vida familiar i aprofitava qualsevol oportunitat per marxar de viatge, a explorar nous països. La seva acomodada situació va fer que molts d’aquests viatges els pogués fer en el seu propi vaixell. Amb 58 anys es va quedar coix a causa d’un tret a la cama que li va disparar el seu nebot, a qui s’havia negat a deixar diners. Es va veure obligat a abandonar els seus viatges i llavors es va dedicar a la política municipal a la ciutat d’Amiens, on residia. Va morir el 24 de març de 1905 a causa de la seva diabetis. El seu fill es va encarregar de supervisar la publicació de l’obra de Jules Verne que havia quedat inèdita.

la volta al mon en 80 dies copia.indd               cincsetmanesenglobus               capitagrant

Avui en dia, Jules Verne es considera un escriptor de literatura científica, més que no pas de ciència-ficció com s’havia considerat en el passat. Li interessava molt la ciència i volia divulgar-la a través de les seves històries. Sovint es va anticipar a invents que poc temps després estarien a l’abast de tothom. Això passava perquè Verne estava totalment al dia de les innovacions i descobriments tècnics i científics i per aquest motiu a les seves obres hi apareixen helicòpters, submarins, naus espacials, ascensors, motors elèctrics o fins i tot internet.

viatgealcentre4150 anys després d’haver-la escrit, Viatge al centre de la terra continua sent una de les obres més imaginatives de Jules Verne i de les poques que els científics d’avui en dia no han pogut reproduir. El protagonista de Viatge al centre de la terra és el professor alemany Otto Lidenbrock, que descobreix un escrit del s.XII on s’afirma que el savi islandès Arne Saaknusseumm ha aconseguit arribar al centre de la terra. El professor Lidenbrock decidirà repetir els seus passos seguint les explicacions del document per fer la mateixa gesta. En aquest projecte l’acompanyaran del seu nebot Axel i del guia islandès Hans. Primer de tot hauran de viatjar a Islàndia i arribar fins el volcà Snaefells des d’on iniciaran les seves fantàstiques i perilloses aventures.

Dels llibres de Jules Verne se n’han fet infinitat d’adaptacions per al cinema i la televisió. De Viatge al centre de la terra n’hi ha hagut més de sis, però les més conegudes han estat la versió de 1959 protagonitzada per James Mason i, ja més recentment, la del 2008 protagonitzada per Brendan Fraser.

Per saber-ne més:

 

50 anys del clàssic Charlie i la fàbrica de xocolata

enportadainfantillogo
L’any 1964 es va publicar per primera vegada Charlie i la fàbrica de xocolata. Avui, cinquanta anys després, és un clàssic de la literatura infantil amb més de 20 milions d’exemplars venuts i la seva traducció a 55 idiomes. Es tracta de l’obra més coneguda de l’escriptor Roald Dahl, de la que se n’han fet adaptacions per al cinema, per a òpera i fins i tot, per un musical del West End londinec.

El seu autor, Roald Dahl (Cardiff, 13 de setembre de 1916 – Oxford, 23 de novembre de 1990) va créixer al país de Gal·les en una família d’origen noruec. De ben petit va perdre el seu pare i la seva mare va decidir seguir amb l’exprés desig del seu marit de donar als seus fills una educació britànica. Així doncs, el petit Roald va passar per diverses escoles com a intern malgrat la gran enyorança que sentia. Era bo en esports, conegut arreu per la seva gran alçada i li encantava la literatura i també la fotografia. Molts dels fets que va viure durant aquesta època van servir-li d’inspiració pels seus llibres. L’any 1934, acabats els estudis va anar a fer una travessa per Terranova i després va entrar a treballar a la petrolera Shell que, després d’un temps de formació, el va enviar a treballar a l’Àfrica. Allí el va trobar l’esclat de la Segona Guerra Mundial. Es va allistar a la Royal Air Force britànica com a pilot d’aviació i al cap de poc temps, en un accidentat aterratge d’emergència es va fracturar el crani, el nas i va quedar cec. Després de ser rescatat miraculosament enmig del desert i de la seva llarga recuperació encara va participar en algunes batalles, però les seqüeles de l’accident eren massa importants i va ser retornat a casa.

Començava així una nova etapa a la vida de Roald Dahl, entrant a treballar a l’Ambaixada britànica als Estats Units. Arrel d’un article publicat a la premsa americana sobre la seva experiència a la guerra, i que va tenir molt de ressò, va començar a escriure de manera habitual. A més a més, la seva col·laboració amb els Serveis d’informació britànics el va posar en contacte amb el món de l’espionatge i especialment amb l’espia canadenc William Stephenson conegut com a l’Intrèpid i de qui va ser amic durant dècades tot i que la seva amistat li portar més d’un problema. L’any 1953 es va casar amb l’actriu americana Patricia Neal, matrimoni que va durar 30 anys i amb qui va tenir cinc fills. Després del seu divorci l’any 1983, es va casar amb Felicity Crosland, una bona amiga de la seva primera dona. Roald Dahl va morir l’any 1990 als 74 anys a causa d’una estranya malaltia de la sang. La gran tasca solidària que Dahl va fer en els àmbits de la medicina, especialment en la investigació de malalties que van afectar els seus fills, i també en la literatura van ser continuats per la seva vídua a través de la Fundació Roald Dahl. L’any 2005 es va inaugurar el Roald Dahl Museum and Story Center a Buckinghamshire (Gran Bretanya) on Dahl va viure i escriure durant 36 anys i des de l’any 2008 el premi The Roald Dahl funny prize premia obres de literatura infantil que destaquin pel seu sentit de l’humor.

Charlie i la fàbrica de xocolata, de la qual es commemora enguany els 50 anys de la seva publicació, es van inspirar en una situació real que va viure de petit Roald Dahl, els tastos de xocolata que feia quan estava a un internat i una coneguda empresa de dolços i xocolates els els donava perquè opinessin sobre els productes nous. Al llibre, el protagonista és Charlie Bucket, un nen d’una família molt pobre que viu al costat d’una misteriosa fàbrica de xocolata. Charlie creix sentint les meravelloses i misterioses històries sobre la fàbrica que li explica el seu avi, que hi havia treballat de jove. Després de despedir tot el personal, ara és un misteri qui hi treballa. Un dia Charlie llegeix un anunci a la premsa sobre un concurs: qui trobi un tiquet daurat de dins d’una de les xocolatines, podrà fer una visita privada a la fàbrica de xocolata. Sortosament, en Charlie serà una dels cinc nens de tot el món que aconseguiran els tiquets. Conèixer el propietari de la fabrica, Willy Wonka i la visita corresponent es convertirà en una aventura d’allò més emocionant.

A més a més de Charlie i la fàbrica de xocolata, Dahl va escriure altres obres que es van convertir en les grans preferides dels nens i nenes durant el segle XX: Matilde, Les bruixes, James i el préssec gegant o El fantàstic Mr. Fox són algunes d’elles. De fet, la primera obra infantil que va escriure, l’any 1943, es deia Els Gremlins i estava inspirada en els mecànics d’avions de la Royal Air Force (RAF) britànica durant la Segona Guerra Mundial. Walt Disney es va interessar en portar a la gran pantalla aquesta història però al final no ho va aconseguir. Quaranta anys després, l’any 1984 Steven SpilberCharlie i la fabrica de xocolata filmg va estrenar al cinema Els gremlins, que d’una manera molt llunyana es basava en l’obra de Roald Dahl. A més a més de literatura infantil, Dahl també va escriure per adults, especialment relats curts de terror que es caracteritzaven pel seu humor negre i pels finals sorprenents i inesperats, així com  també va escriure poesia. Durant els anys 60 també va fer de guionista de pel·lícules com James Bond: Només es viu dues vegades o Chitty chitty bang bang. L’any 1971 es va estrenar la versió cinematogràfica de Charlie i la fàbrica de xocolata anomenada Willy Wonka i la fabrica de xocolata, dirigida per Mel Stuart i protagonitzada per Gene Wilder. Aquesta versió no va agradar a Roald Dahl, de tal manera que no va donar mai més permís perquè es fessin pel·lícules de les seves obres. De fet, les versions cinematogràfiques dels seus llibre s’han estrenat, gairebé totes, després de la seva mort l’any 1990. L’any 2005 va estrenar-se una nova versió de Charlie i la fàbrica de xocolata, dirigida per Tim Burton i amb Johnny Depp en el paper de Willy Wonka.

Per més informació consulteu la web oficial de Roald Dahl.

Llibres de Roald Dahl a la Biblioteca Joan Triadú:

Infantils:

En anglès:

Adults:

Articles de revista:

Roser Capdevila, 75 anys i una exposició.

enportadainfantillogo

Roser Capdevila, il·lustradora i creadora de les conegudíssimes Tres bessones celebra, avui el seu 75è aniversari. Aquest fet coincideix amb l’exposició Llapis… i acció! Roser Capdevila dibuixa que fa un recorregut per la seva prolífica trajectòria al Palau Robert de Barcelona fins el dia 27 d’abril de 2014.

RoserCapdevila 700x70-15

Cartell de l’exposició al Palau Robert de Barcelona

rosercapdevilaexposició

Roser Capdevila amb les seves filles.
Imatge: Palau Robert. Barcelona

La Roser va estudiar Belles Arts a l’Escola Massana de Barcelona. En un principi, però, va estar un temps a la docència i més endavant va crear una empresa de disseny, confecció i estampació de roba per a la llar amb la seva germana. A partir dels anys 80 va començar a dedicar-se a la seva autèntica vocació, il·lustrar i escriure. El conte La cosidora (1981) es considera l’inici de la seva carrera com a il·lustradora i amb aquesta obra va ser finalista del Premi Apel·les Mestres a l’edat de 41 anys.

bruixa avorrida

Originals de la Bruixa Avorrida.
Imatge: Palau Robert. Barcelona

Som les tres bessones (1983) és el primer conte d’aquests personatges, ara tan coneguts, on la Roser Capdevila explica les seves vivències arran del naixement de les seves filles Helena, Teresa i Anna l’any 1969. L’exposició al Palau Robert es fa, també, per commemorar els 30 anys de la publicació del primer conte de Les tres bessones. A partir de l’any 1985 va començar a aparèixer el personatge de la Bruixa Avorrida a les seves històries, inspirat en una mestra de la infància de la Roser que la castigava per dibuixar a classe. El gran èxit de Les tres bessones, amb les seves històries traduïdes a 35 idiomes, va fer que l’any 1990 es convertís en una sèrie d’animació de la mà de la productora Cromosoma, esdevenint un gran èxit internacional. Les històries de les bessones es van poder veure a 158 països i el món de Les Tres bessones va créixer de manera exponencial:  es va crear sèries independents com la que protagonitzava la Bruixa Avorrida i també Les Tres bessones bebès, amb històries quotidianes pensades per als més petits, a més a més de crear-se jocs per ordinador i tota mena de productes multimèdia i de marxandatge.

tresbessones3alacarta

Un capítol de Les tres bessones.

Però a més a més, Roser Capdevila és autora d’altres personatges, com la girafa Palmira que condueix una vespa, li encanta la música i es considera un alter ego de la seva autora, la cangur Estefania, la vaca Melodie, la gallina Gatinette o el be negre amb potes rosses. És autora de més de 300 títols publicats a diferents països, alguns encarregats directament d’editorials de França, Alemanya, Àustria, Itàlia, Canadà, Bèlgica i Japó. I es dóna el cas que algunes d’aquestes obres han restat inèdites a Catalunya. El gran èxit de Les tres bessones ha eclipsat, en alguns moments, tota aquesta altra faceta de l’escriptora i  il·lustradora barcelonina i que també ha tingut gran reconeixement internacional (les històries de la girafa Palmira, creades l’any 1984 continuen, avui en dia, reeditant-se al Japó).

Alguns llibres de la Roser Capdevila en alemany, japonès i francès

L’any 2005, la Roser va tenir un greu accident que li va suposar una pèrdua important de visió. Des de llavors ha deixat de dibuixar de manera professional però després una llarga recuperació torna a tenir la mateixa il·lusió i energia d’abans.

Durant tots aquests anys d’intens treball, ha obtingut els més grans reconeixements per a la seva dedicació al món de la il·lustració i el llibre infantil com el Premi d’il·lustració de la Generalitat de Catalunya (1984), el premi Möebius pel Cd-Rom Jugar i aprendre (1997), el Premi Nacional de l’Àudiovisual del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya (1999), Medalla Francesc Macià del Departament de Treball (2002), la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya (2004), el Premi Trajectòria del Gremi d’Editors  de Catalunya (2005), el Medalla d’or de la Ciutat al mèrit artístic de l’Ajuntament de Barcelona (2006) i la Medalla d’honor del Parlament de Catalunya (2010). Profundament agraïda per aquests reconeixements i per l’estimació popular, l’any 2011 va decidir va donar a la Biblioteca de Catalunya més de 3.000 originals perquè forméssin part del seu fons.

Documents de Roser Capdevila a la Biblioteca Joan Triadú de Vic.

Maurice Sendak

enportadainfantillogoBrooklyn, Nova York, 10 de juny 1928 – Danbury, Connecticut, 8 de maig 2012

L’il·lustrador i escriptor de literatura infantil nord-americà va morir el passat 8 de maig a l’edat de 83 anys. Era d’origen polonès i de família jueva. La seva infantesa, marcada per estar llargues temporades malalt, va influenciar directament en la seva obra literària. Sendak va decidir que es dedicaria a ser il·lustrador arran de la pel·lícula Fantasia de Walt Disney.

El primer llibre creat integrament per l’autor, Kenny’s Window va ser publicat a l’any 1956. La seva obra més rellevant és sens dubte, Donde viven los monstruos, publicada el 1962, la qual va tenir molt bona acceptació. Per a altra banda, el conte La cocina de noche no va ser ben rebuda pel públic, fins i tot va ser censurada.

Il·lustracions d’Allà on viuen els monstres a http://www.trazosdetinta.com

També es va dedicar a l’escenografia i al disseny de vestuari per a obres de teatre, d’òpera, de ballet, de cinema i també a l’animació infantil per a la televisió.

Les il·lustracions de Maurice Sendak tenen una gran riquesa visual, perquè estan plenes de color i també perquè són explícites. En les seves obres no hi apareixen herois i heroïnes amb un rerafons positiu i optimista sinó personatges que transmeten la por dels nens i nenes a fer-se grans, les tensions psicològiques infantils, la dependència i ressentiment vers als pares, els somnis i malsons, etc.

Durant la seva vida, va rebre diversos premis i medalles que van contribuir a crear una imatge pròpia que destaca per ser transgressora i poc convencional en el món de la literatura infantil. Aquest és un llistat d’algunes de les distincions obtingudes:

  • 1963: Medalla Caldecott.
  • 1970: Premi Han Christian Andersen d’il·lustració.
  • 1983: Medalla Laura Ingalls Wilder.
  • 1997: Medalla de les Arts i Humanitats dels EUA.
  • 2003: Premi Internacional de la Literatura Infantil en Memòria d’Astrid Lindgren.

A l’any 2009 es va adaptar al cinema l’obra de Maurice Sendak, Donde viven los monstruos.

 

Com a autor:

  • Sendak, Maurice. La cocina de noche. Madrid: Alfaguara, 1987. (I* Sen).
  • Sendak, Maurice. Donde viven los monstruos. Madrid: Altea, 2001. Col. Historias para dormir. (I* Sen).
  • Sendak, Maurice. Seven little monsters. [London]: Harper Collins, 1977. (IE Sen).

Fotografia de Slightly Everything a http://www.flickr.com

Com a il·lustrador:

  • DeJong, Meindert. Una rueda en el tejado. Barcelona: Noguer, 2012. Col. Noguer infantil.  (I*** DeJ).
  • Grimm, Wilheim. Estimada Mili. Barcelona: Aliorna, 1989. (I** Gri).
  • Jarrell, Randall. La familia animal. Madrid: Alfaguara, 1984. Col. Juvenil Alfaguara, 19. (JN Jar).
  • Jarrell, Randall. Vol de nit. Barcelona: Bosch, 1978. (JN Jar).
  • Zolotow, Charlotte. Sr. Conill. Sant Joan Despí: Corimbo, 2011. (I* Zol)

I a més a més:

  • Pérez Morán, Ernesto. “Pocas palabras, muchas literaturas: Dónde viven los monstruos, de Spike Jonze (2009)” dins CLIJ. Barcelona: Fontalba, 1988-. Núm. 234 (març/abril 2010). Pàgs. 42-44.
  • Donde viven los monstruos directed by Spike Jonze. [Madrid] : Warner, cop. 2010.IDVD Don