Recomanació DVD : “Soul”

 

Us presentem aquesta pel·lícula que podeu trobar a la Biblioteca Joan Triadú:

 

71JAcJI-+YL._SL1374_

 

Soul

Madrid : The Walt Disney Company Iberia, 2021 (DVD)

 

Joe Gardner fa temps que somnia a actuar als escenaris com a músic de jazz i finalment n’aconsegueix l’oportunitat després d’impressionar altres músics de jazz durant una obertura al Half Note Club.

Tanmateix, un accident inoportú fa que l’ànima de Gardner se separi del seu cos i comenci a anar cap al més enllà, un món on les ànimes poden desenvolupar personalitats, peculiaritats i trets abans de tornar a la Terra.

Allà, Gardner ha de treballar amb ànimes en entrenament en el més enllà, com ara la 22, una ànima amb una visió fosca de la vida, per a poder tornar a la Terra abans que mori el seu cos.

 

Soul és una pel·lícula de comèdia dramàtica d’animació infogràfica dels Estats Units produïda per Walt Disney Pictures i Pixar Animation Studios i distribuïda per Walt Disney Studios Motion Pictures.

És dirigida per Pete Docter i codirigida per Kemp Powers, i les veus originals són de Jamie Foxx, Tina Fey, Questlove, Phylicia Rashad, Daveed Diggs i Angela Bassett.

 

Aquí podeu veure el tràiler de la pel·lícula :

 

 

SOUL

 

4PS3JLR2M5ACPPPRR6SFNVA4AI

 

Soul

 

543956408_168019400_1706x960

Recomanacions de lectura : “El Ball de la Petita Matrioixca” d’Elisabet Contreras, Sara Masià

Des de la Sala infantil i juvenil de la Biblioteca Joan Triadú us volem recomanar aquest llibre:

matrioixcapng

El ball de la Petita Matrioixca / Elisabet Contreras ; il·lustraccions de Sara Masià. La Seu d’Urgell : Meraki, 2021.

 

En un país on la neu cobreix les muntanyes i les platges durant tot l’any hi havia un palau amb la sala de joguines més gran que ningú es pugui imaginar.

Entre totes les joguines hi havia cinc germanes matrioixques; la més petita de totes somiava en poder convertir-se en una ballarina de la capsa de música i ballar tot el dia al ritme d’un vals.

El que no sabia la Petita Matrioixca és que un dia el seu somni podria esdevenir realitat a canvi d’un preu massa alt.

2

3

4

5

6

Aquest llibre el trobareu a la biblioteca i us el podeu emportar en préstec durant 30 dies.

Novetats de llibres infantils per a Cicle superior de la Biblioteca Joan Triadú (Agost 2021)

 

A la Sala Infantil i Juvenil de la Biblioteca Joan Triadú tenim moltes novetats que ens agradaria recomanar-vos.

En aquesta ocasió són llibres de lectura I*** amb els que segur que passareu una estona ben entretinguda!

Llibres d’aventures i d’acció, de fantasia, històries realistes… quin llibre us agrada més?

 

I recordeu que a la Biblioteca trobareu aquests llibres i moltíssims més!

 

 

 

 

Aquests llibres els trobareu a la biblioteca i us els podeu emportar en préstec durant 30 dies.

Deixa’m que t’expliqui una història… “La Victòria somia” de Timothée de Fombelle

 

Des de la Sala infantil i juvenil de la Biblioteca Joan Triadú us volem recomanar alguns dels nostres llibres favorits I*** (d’ 11 a 13 anys). Històries d’humor, de fantasia, de misteri, d’aventures…

Anirem fent les recomanacions seguint l’ordre alfabètic d’autor: cada entrada del bloc, una lletra de l’abecedari. I compartirem amb vosaltres el primer capítol per enganxar-vos a la història.

Si voleu saber com continua… veniu a buscar el llibre a la biblioteca!

 

9788417651541

La Victòria somia / Timothée de Fombelle ; il·lustracions d’Albert Asensio. Madrid : Nórdica, 2019.

 

La Victòria és una lectora voraç.

Somia amb duels i persecucions, amb missions perilloses a Sibèria, o que un alienígena s’emporta la seva germana per sempre.

Per desgràcia, viu a ChaiseSurLe Pont, el lloc més tranquil i avorrit del món.

Però un dia, de sobte, comencen a succeir coses inexplicables: el seu amic Jo està investigant la pista de tres xeienes, els seus llibres desapareixen de l’estanteria de la seva habitació i una nit sorprèn un cowboy conduint el cotxe del seu pare.

Definitivament, alguna cosa extraordinària ha de passar.

 
 

 

LA VICTÒRIA SOMIA

 

SW0333_XBOVI1PT0PR03_0275_004

 

La Victòria es va girar cap a aquell que la seguia per l’ombra. Va enganxar la punta d’un llapis al coll del desconegut.

Era de nit.

– No et moguis, carronya – va murmurar ella.

Quasi sense alè, el va fer recular contra la paret. La va envair una gran esperança. Finalment havia arribat el dia que ella esperava…

Des de feia molt de temps, la Victòria somiava en perills, en perseguidors armats, en amics que lluitarien per ella amb l’espasa, en rius per travessar nedant empaitada per ossos. Sí, per ossos. Volia una casa construïda sobre estaques, una gorra de pell, cavalls salvatges, missions a Sibèria o a l’espai. Volia uns pares ostatges dels pigmeus que es resistirien a alliberar-los. Somiava en un gos que li arribés a la barbeta i la protegís dels lleons que vindrien a abeurar-se al llac on ella es rentaria un cop al mes, a tot estirar.

La Victòria volia una vida d’aventures, una vida arrauxada, una vida més gran que ella.

I al seu voltant sentia a dir:

– La Victòria somia.

Perquè la Victòria vivia al carrer de La Patinoire de la petita vila de Chaise-sur-le-Pont. La vila més tranquil·la del món occidental. Anava a l’escola Pierre-Martial, a l’ombra dels blocs del barri de Les Aubépines. Cap pigmeu no havia tocat mai els seus pares, que l’obligaven a rentar-se cada vespre. Pitjor encara, cap criatura no s’havia enamorat mai de la seva germana gran i no havia tingut la gran idea d’endur-se-la per sempre al seu planeta.

No, la seva casa no reposava sobre estaques; era com la dels veïns de l’esquerra, com la dels veïns de la dreta i la dels veïns del darrere. La Victòria no tenia gos, ni cavalls, ni amics autèntics. Res. Per ser sincers, no hi havia ni un trist lleó a Chaise-sur-le-Pont, ni a la resta de la província. Hi havia un lloc que ella es negava a anomenar el llac, encara que estigués envoltat d’un “camí del llac”. Tot mentida. Aquest lloc hauria merescut el nom de llac si hagués estat cobert de flamencs rosats que s’envolarien de bon matí quan ella hi fes un amaratge amb el seu hidroavió. Però era un bassal amb vapors de detergent pel seu voltant. Només el travessaven patins de pedals i la Victòria no tenia cap hidroavió.

L’hidroavió de la Victòria li feia acrobàcies aèries al cap tot dibuixant espirals blanques, i els ramats de búfals només recorrien el sostre de l’habitació quan ella somiava, amb els ulls oberts, estirada al llit.

 

SW0333_XBOVI1PT0PR03_0275_001

 

Ni tan sols tenia un o dos enemics amb la cara tatuada que l’haguessin pogut provocar amb el sabre dalt d’un vaixell corsari, ni un mico ensinistrat a la butxaca, ni un barret de mosqueter per passejar-se a la llum de la lluna.

– Jo? Ets tu? – va deixar anar.

Durant ben bé vint minuts, la Victòria havia esperat un cas seriós. En fi, alguna cosa! Bé! Havia intentat deixar enrere aquella ombra que la seguia, que s’esmunyia arran de paret pel carrer.

Era hivern. Es feia de nit a les sis del vespre. Tornava de la biblioteca amb un munt de llibres. En cap moment no havia accelerat el pas, simplement havia tombat per carrerons apartant-se de les finestres il·luminades. Sentia la presència de l’amenaça darrere seu. La Victòria havia esperat que fos un jove vampir, un espia anglès o un mort vivent.

Però era el petit Jo.

– Jo!

Enfurismada, no volia enretirar el llapis de color del coll del noi. El fanal feia pampallugues damunt d’ells.

En Jo no era tan petit com això, però tenia un any menys que ella. I un any és molt. És una eternitat. Per a la Victòria, que tenia tanta pressa per créixer, el temps passava molt lentament. Llavors, quan es remuntava a un any enrere, tenia la impressió d’endinsar-se en la prehistòria.

En Jo vivia al cap del carrer amb la seva mare, al barri de Les Aubépines. Duia tot l’any una bufanda molt llarga que feia que s’assemblés al Petit Príncep, amb els mateixos cabells esbullats, però negres, més negres encara que aquella nit d’hivern.

Per a la Victòria, en Jo seria per sempre el petit Jo, tot i que ja feia primer de batxillerat. I és que en Jo se saltava cursos amb la facilitat extraordinària de les nenes que salten a corda. Anava tres cursos per endavant. Havia superat la Victòria uns anys enrere i havia entrat a secundària abans que ella, i després, en un nou salt espectacular, havia aterrat a segon de secundària a mig primer. Havia estat tan ràpid que la Victòria amb prou feines l’havia vist passar per la seva classe. Un corrent d’aire.

– Què vols de mi, trinxeraire? – va dir ella – . Per què em seguies?

En Jo va esperar que ella apartés el llapis del coll.

– Ets tu qui s’ha endut els tres xeienes? – va preguntar ell.

– Què?

– M’han dit que fa un mes que els amagues a casa teva.

A la Victòria se li van il·luminar els ulls. No entenia de quins xeienes parlava, però va sentir en aquelles paraules el batec voluptuós del misteri.

La Victòria sempre havia diferenciat perfectament la seva imaginació de la vida real. La consciència d’aquesta diferència era precisament el que feia que trobés la realitat tan avorrida. Per això, la frase d’en Jo li va provocar un electroxoc. Es va imaginar uns indis arraulits al seu guarda-roba, i ja es preguntava què respondria quan la seva mare volgués saber d’on venien les plomes que hi havia a la moqueta.

 

SW0333_XBOVI1PT0PR03_0275_002

 

La Victòria va xiuxiuejar a en Jo:

– Qui t’ho ha dit?

– La Duparc.

– La Duparc?

Coneixia molt bé la senyora Duparc, una dona tranquil·la, pèl-roja, amb vestit jaqueta blau cel i arracades de plàstic, que no responia al perfil dels traficants d’indis. La Victòria no va voler mostrar-se sorpesa.

– Que filla de xacal, la Duparc! M’ha desenmascarat!

– Si alliberes els tres xeienes demà – va explicar en Jo – , ha promès que no patiries cap represàlia.

– No parlem de represàlies, parlem del meu cuir cabellut – va dir la Victòria aferrant la bufanda d’en Jo – . Si algú més descobreix que els amago a casa meva, estic perduda. Amb qui n’has parlat?

– Amb ningú. Però la Léa Garcia també els busca.

– La Léa?

– Sí.

La conversa era cada cop més esbojarrada.

La Léa anava a la classe de la Victòria. Tothom coneixia la Léa Garcia a Chaise-sur-le-Pont, perquè havia sortit a la tele en un concurs de cançons.

– Què vol fer amb els meus indis, la Léa? Que els vol cantar un dels seus popurris?

– Ha de fer una exposició.

Aquest cop, la Victòria va deixar anar el petit Jo. Odiava la Léa Garcia i la seva manera d’acariciar-se els cabells com si ella mateixa fos el seu caniche, però havia de reconèixer que la idea era bona…

Tancant els ulls, la Victòria es va imaginar entrant a classe per fer una exposició, amb tres xeienes vestits molt elegants darrere seu. Passaria els dits pels serrells dels seus vestits, faria circular entre les taules una destral de guerra. Els xeienes dirien algunes paraules en la seva llengua. I al final farien una petita dansa al voltant del professor d’història.

– Si els tens tu – va suplicar en Jo – , digues-m’ho.

– Si tinc qui?

– Els tres xeienes.

La Victòria va tornar a sentir vertigen. Va mirar en Jo i va ensenyar-li la cartera. No hi cabia ni un nadó xeiene. Just en aquell moment, per damunt de l’espatlla d’en Jo, va veure el cotxe aturat al semàfor.

Va reconèixer el cotxe dels seus pares per les marques de la porta al para-xocs de davant. El llum de dintre estava encès. Els vidres estaven entelats.

Al voltant, a cinc metres d’ella, hi havia un home completament vestit de cowboy. Ell no la va veure en la foscor. Hi havia un fusell davant seu, al llarg del parabrisa. La Victòria va mirar en Jo, que no havia vist res. El semàfor es va posar verd. El cotxe va arrancar.

– Bé – va dir ella.

L’home assegut al volant era el seu pare. Ella va tenir una esgarrifança. Potser finalment passava alguna cosa a la seva vida.

 

 

 


 

Aquest llibre el trobareu a la biblioteca i us el podeu emportar en préstec durant 30 dies.

Novetats de llibres infantils per als més petits (Agost 2021)

 

 

 

A la Sala Infantil i Juvenil de la Biblioteca Joan Triadú tenim una muntanya de llibres nous per recomanar-vos.

En aquesta ocasió són llibres de lectura I* per als més petits de la casa.

Hem fet una tria d’àlbums il·lustrats, de contes d’animals, de fantasia, contes d’emocions i contes que us faran riure… un munt d’històries que de ben segur us agradaran molt!

 

I recordeu que a la Biblioteca trobareu aquests llibres i moltíssims més!

 

 

Aquests llibres els trobareu a la biblioteca i us els podreu emportar en préstec durant 30 dies.

 

Recomanacions de lectura : “La Nena dels ulls atrafegats” d’André Carilho

 

Des de la Sala infantil i juvenil de la Biblioteca Joan Triadú us volem recomanar aquest còmic infantil:

 

978841681797

 

La nena dels ulls atrafegats / André Carilho. Barcelona : Thule, 2021

 

Amb els ulls només pel seu mòbil, la nena no fa cas dels gelats, ni dels gossos que troba al carrer, ni dels amics.

Ni tan sols veu les girafes, els dofins, els pirates, els plats voladors ni les muntanyes russes allà per on passa.

Fins que un dia es trenca el mòbil, aixeca el cap i… descobreix el món que l’ha estat esperant!

 

1

2

3

4

 

Aquest llibre el trobareu a la biblioteca i us el podeu emportar en préstec durant 30 dies.

Novetats de llibres infantils de coneixements de la Biblioteca Joan Triadú (Agost 2021)

 

A la Sala Infantil i Juvenil de la Biblioteca Joan Triadú tenim un munt de llibres molt interessants que ens agradaria recomanar-vos.

Aquests són llibres de coneixements amb els que aprendreu moltes coses al mateix temps que passareu una estona ben entretinguda!

Veniu a veure quantes novetats de matèries diferents hi ha a la Biblioteca i recordeu que a la Biblioteca trobareu aquests llibres i moltíssims més!

 

 

 

Aquests llibres els trobareu a la biblioteca i us els podeu emportar en préstec durant 30 dies.

Recomanació DVD : “Anem a caçar un os”

 

Us presentem aquesta pel·lícula que podeu trobar a la Biblioteca Joan Triadú:

 

os

Anem a caçar un os

Barcelona : Rita y Luca Films, 2020 (DVD)

 

Has anat mai a caçar un os ben gros?

Cinc germans aprofiten que els seus pares marxen de casa per sortir a l’aventura!

Travessen un camp ple d’herba… xuix, xuiax, xuix!, un riu ple d’aigua… glup, glup, glup! i un bosc ple d’arbres… tipititòpititipiti!

Però, qui té por de l’os dolent? Ningú! Perquè són molt i molt valents.

 

Aquesta pel·lícula dirigida per Joanna Harrison i Robin Shaw és una versió animada de la cançó popular anglesa “We’re going on a bear hunt”, que el poeta Michael Rosen i la il·lustradora Hellen Oxenbury van adaptar en un conte il·lustrat.

Aquesta pel·lícula ve acompanyada de quatre curtmetratges: Càries màgiques / Uzzi i Lota Geffenblad ; Aston i els regals / Uzzi i Lota Geffenblad ; Llop gran i llop petit / Rémi Durin.

Quatre històries basades en llibres infantils, per fer viatjar els més petits del conte a la pantalla.

 

Aquí podeu veure el tràiler de la pel·lícula :

 

 

 

We're Going on a Bear Hunt_Style_frame_10

 

We're Going on a Bear Hunt_Style_frame_3

 

We're Going on a Bear Hunt_Style_frame_11

Bocins de poesia (9) : “Cajita de fósforos : antología de poemas sin rima” d’Adolfo Córdova i Juan Palomino

 

Els poemes

són quadres que cal penjar a la memòria

són contes que tenen música

són com trens de paraules que corren i s’aturen a llocs que no coneixes

o, potser, només, esquitxos d’una pel·lícula.

 

Josep M. Sala-Valldaura

 

 

Tornem amb més recomanacions de poesia!

En aquest cas, us recomanem aquesta selecció de poemes no rimats d’autors i autores de deu països d’Iberoamèrica que abasten un segle de poesia. 

 

 

978841206006

 

Cajita de fósforos : antología de poemas sin rima / ilustraciones de Juan Palomino ; selección de Adolfo Córdova. Barcelona : Ekaré, 2020

 

Una acurada selecció de la millor poesia infantil no rimada a Hispanoamèrica, des de Jorge Luis Borges a María José Ferrada.

Aquest llibre és una selecció de poemes no rimats, els quals cada un ressona en l’anterior, i cada un, com els objectes d’una capseta de tresors, és una empremta, un fragment d’un món més gran que al mateix temps que es basta a si mateix s’obre cap a fora, s’expandeix i es comunica amb els altres.

Encén la flama d’aquesta singular caixeta de llumins.

 

 

SW0333_XBOVI1PT0PR03_0274_002

 

SW0333_XBOVI1PT0PR03_0274_003

SW0333_XBOVI1PT0PR03_0274_004

 

SW0333_XBOVI1PT0PR03_0274_005

 

 

Podeu venir a buscar aquest llibre a la Biblioteca i agafar-lo en préstec durant 30 dies.

 

Recomanacions de còmics infantils de la Biblioteca Joan Triadú (Agost 2021)

 

A la Sala Infantil i Juvenil de la Biblioteca Joan Triadú han arribat un munt de còmics molt interessants que ens agradaria recomanar-vos.

No us explicarem l’argument… però us podem donar alguna pista, per saber si és el còmic que busqueu : còmics d’aventures, d’humor, de fantasia,  etc… quin us agrada més?

I trieu el que trieu, segur que us faran passar una estona fantàstica mentre els llegiu!

 

 

Tots aquests còmics (i moltíssims més!) els trobareu a la biblioteca i us els podeu emportar en préstec durant 30 dies!