Hi havia una vegada… “La Reina de la Neu” de Marie Diaz i Miss Clara

Des de la Sala infantil i juvenil de la Biblioteca Joan Triadú us volem recomanar alguns dels nostres llibres infantils favorits I** (de 7 a 10 anys). Aquests llibres expliquen històries que creiem que us agradaran: històries divertides, de misteri, fantàstiques, d’aventures…

Anirem fent les recomanacions seguint l’ordre alfabètic d’autor: cada entrada del bloc, una lletra de l’abecedari. I compartirem el primer capítol per enganxar-vos a la història.

Si voleu saber com continua… veniu a buscar el llibre a la biblioteca!

 

La Reina de la Neu / adaptació lliure de La Reina de la Neu de H.C. Andersen ; Marie Diaz ; Miss Clara. Barcelona : Baula, 2011

 

La pel·lícula Frozen està basada en la història “La Reina de la Neu” escrita per Andersen.

En aquest llibre, Marie Diaz i Miss Clara ens aporten una versió lliure de la història original protagonitzada per una bruixa bellíssima i molt dolenta.

Ens presenta 7 rondalles “El mirall i els seus bocins”, “El jardí penjat”, “La velleta del jardí”, “El cavaller i la donzella”, “La filla de bandolers”, “La vella del Nord” i “Al palau de la Reina de la Neu i el que va passar després”.

Baula ha fet una edició preciosa amb unes il·lustracions magnífiques que recorden la estètica de les titelles dels països de l’est. Molt recomanable per a recordar el meravellós món de les rondalles més clàssiques, aprofitant l’èxit cinematogràfic de “Frozen”.

 

LA REINA DE LA NEU

 

 

Primera rondalla

El mirall i els seus bocins

 

En el temps en què les criatures màgiques convivien a la Terra amb els homes, el més malvat dels follets va fabricar un mirall únic en el seu gènere. Tota la bellesa que s’hi reflectia semblava lletja i sòrdida, i el que ja era lleig al principi esdevenia espantosament horrible.

En aquell mirall, una prada inundada de sol semblava un pantà fangós; les persones més belles i bondadoses s’hi transformaven en espantalls o en monstres de fira. Quan un pensament bonic passava pel cap, el mirall reflectia una ganyota, i un simple granet al nas es convertia en una horrorosa malaltia contagiosa.

– Esplèndid! – es va alegrar el follet -. Per fi veurem com són realment els homes!

Va viatjar arreu del món i ningú no es va escapar del reflex deformador del mirall. Aleshores el follet va pensar: “Ja sé qui me’n donarà una fortuna!”.

Va arribar a una illa al nord del món on vivia una fetillera de poders esfereïdors. El seu palau era una glacera envoltada de banquises. Amb els seus bufecs, la fetillera era capaç de provocar allaus i calabruixos, i de dominar la rufaga.

L’anomenaven la Reina de la Neu.

 

 

 

La Reina va quedar encantada amb el mirall i el va provar de seguida amb tot allò que l’envoltava. Després va voler fer una jugada al seu enemic jurat, el Sol. Es va envolar amb trineu en companyia del follet, tot dirigint el mirall cap als raigs.

Van volar cada cop més enlaire i el mirall reflectia una ganyota atroç. De sobte, va començar a tremolar tan fort que se’ls va escapar de les mans i es va estavellar contra el terra, on es va trencar en mil bocins.

 

 

El mal va ser encara pitjor que abans: els fragments van viatjar arreu i cadascun tenia tant de poder com el mirall sencer. Quan una esberla entrava als ulls d’algú, s’hi quedava i aquella persona veia la vida tota de color negre. Alguns van rebre una esberla al cor, i se’ls va tornar com un bloc de gel. Els trossos més grossos es van aprofitar per fer-ne finestres, uns altres per fabricar ulleres, i l’espectacle que es veia a través seu no era gens bonic!

El follet va estar a punt d’escanyar-se de riure… Mentrestant, les partícules més fines de vidre volaven en l’aire.

Vegem què va passar després…

 

 

 

 

Aquest llibre el trobareu a la biblioteca i us el podeu emportar en préstec durant 30 dies.

 

Contes en línia : “On vas, Porquet?” de Juan Arjona i Ximo Abadía

 

Una altra setmana… un altre conte!

En aquesta ocasió, la nostra companya Ester, de la Biblioteca Joan Triadú, ens explica el conte d’un porquet que surt a caminar, es va trobant gent i… què li passarà al nostre protagonista?

 

Durant la seva caminada matutina, Porquet es topa amb el granger, el botiguer, el cavaller, l’alcalde i el rei. Tots li pregunten on va, però Porquet els diu que no va enlloc, sinó que torna… Torna precisament de salvar allò que més s’estima cadascú d’ells. I ho va fer tot a la mateixa nit.

Serà possible? Com va poder Porquet estar en tants llocs al mateix temps?

Serà aquesta la història d’un Porquet mentider?

Al lector li tocarà llegir la història a partir de diferents punts de vista i decidir pel seu compte, mentre Porquet fa una estupenda migdiada.

 

On vas, Porquet? / Juan Arjona, Ximo Abadía. Barcelona : Abuenpaso, 2020.

 

Aquí podeu veure el vídeo de YouTube on l’Ester ens explica aquest conte que segur que us agradarà molt!

 

 

 

 

Novetats de llibres infantils per a Cicle mitjà (Desembre 2020)

 

A la Sala Infantil i Juvenil de la Biblioteca Joan Triadú han arribat un munt de llibres nous que ens agradaria recomanar-vos.

En aquesta ocasió són llibres de lectura I** (per a infants de 7 a 10 anys) amb els que segur que passareu una estona ben entretinguda!

Llibres d’aventures, de fantasia, d’animals, d’humor, històries entranyables… quin us agrada més?

 

I recordeu que a la Biblioteca trobareu aquests llibres i moltíssims més!

 

 

 

 

Aquests llibres els trobareu a la biblioteca i us els podeu emportar en préstec durant 30 dies.

 

 

Recomanacions de lectura : “Quant mesura?” de Mireia Trius i Òscar Julve

 

Des de la Sala infantil i juvenil de la Biblioteca Joan Triadú us volem recomanar aquest llibre:

 

 

Quant mesura? / Mireia Trius, Òscar Julve. Barcelona : Zahorí Books, 2020

 

Quant són 50 kg?: el pes d’un gran danès, cinc bulldogs o dos dàlmates.

I 1 mil·límetre quadrat?: una estrella vista des de la Terra o la taca d’una marieta.

Els nens sovint tenen difilcutats per entendre conceptes associats a les mesures. Aquest llibre els ajudarà a visualitzar les magnituts comparant unitats amb objectes o situacions de la vida real que coneixen i que els són familiars.

El llibre es divideix en cinc tipus de paràmetres de mesura: distància (llarg, ample, alt), àrea, pes, temperatura i temps.

 

 

 

Aquest llibre el trobareu a la biblioteca i us el podeu emportar en préstec durant 30 dies.

 

 

Contes en línia : “El floc de neu” de Benji Davies

 

Una altra setmana… un altre conte!

En aquesta ocasió, la nostra companya Ester, de la Biblioteca Joan Triadú, ens explica un conte d’hivern, neu i Nadal que us encantarà.

 

Tant és on ens porti el vent, a final tots trobem un lloc. 

A la part alta d’un núvol es forma un petit floc de neu. Petit, esponjós, cristal·lí i blanc, dóna tombarelles i rebota dins del núvol. No obstant això, aviat comença a caure.

Ell es resisteix al seu destí. Però el núvol li recorda que això és el que fan els flocs de neu … «Ja trobaràs el teu camí», l’anima el núvol. I així comença un llarg viatge. 

Molt lluny d’allà, una nena anomenada Noelle comença a preparar el seu particular arbre de Nadal. Quan ja el té decorat, decideix deixar-lo a la finestra a l’espera que la neu el cobreixi.

Quan va a dormir té la sensació que al seu arbre li falta alguna cosa important, però no sap què és. Quan Noelle es desperta, el món sembla diferent. Què haurà passat?  

 

El floc de neu/ Benji Davies. València : Andana Editorial, 2020.

 

Aquí podeu veure el vídeo de YouTube on l’Ester ens explica aquest conte que segur que us agradarà molt!

 

 

 

Primer capítol : “Els ulls se’m van tancar…” de Patrick Bard

Des de la Sala infantil i juvenil de la Biblioteca Joan Triadú us volem recomanar algunes novel·les juvenils que ens han cridat l’atenció pel seu argument, els seus personatges, la seva originalitat, el seu impacte emocional…

Anirem fent les recomanacions per ordre alfabètic d’autor, cada setmana una lletra de l’abecedari… i us mostrarem el primer capítol per enganxar-vos a la història.

Si voleu saber com continua… veniu a buscar el llibre a la biblioteca!

 

 

Els Ulls se’m van tancar… / Patrick Bard ; traducció de Pau Joan Hernàndez. Barcelona : Kalandraka, 2018

 

La Maëlle als seus setze anys és una jove amb un caràcter ferm i una alumna aplicada de l’institut, simpàtica, solidària amb els companys i líder a l’equip d’handbol.

Però alguna cosa succeeix en la seva vida, que dóna un gir de 180 graus.

Cada dia viu més temps abstreta per les xarxes socials, abandona l’esport, canvia la seva forma de vestir, deixa al seu xicot. De forma gradual, tot el seu interès se centrarà entorn del conflicte que es viu en l’Orient Pròxim.

 

ELS ULLS SE’M VAN TANCAR…

 

MAËLLE 

En un barri perifèric de Le Mans, setembre del 2014

 

De vegades, em pregunto si no dec ser morta. Però, no, soc ben viva, i el bebè que se’m belluga dins el ventre no para de recordar-m’ho. Soc viva i en Redouane és mort. A través de la finestra, puc veure el jardí de casa, amb els seus geranis, la seva gespa tallada ben curta, el seu parterre de rosers marcits. Casa nostra és idèntica a la dels nostres veïns de la dreta i la dels de l’esquerra. Sort que hi ha números a les portes per orientar-se.

Contemplo aquesta habitació irreal. Les marques més clares que assenyalen a les parets on hi havia hagut els pòsters de la Beyoncé que una adolescent que ja no reconec va arrencar.

Tinc ganes de sortir. No m’està permès de fer-ho. Excepte per anar a signar a comissaria. Matí, migdia i vespre.

Baixo per l’avinguda dels Til·lers, passo per davant la botiga de motocultors, el gimnàs, el magatzem de bricolatge, la fleca, el Cafè dels Esports. Fins que arribo a la comissaria, on signo el full de la condicional, matí, migdia i vespre; vespre, matí i migdia.

Després, refaig el camí en sentit contrari i torno a casa.

El més dur d’assimilar és la idea que em van manipular. De vegades, m’agafen ganes d’entrar a Facebook, de parlar amb les meves germanes per tranquil·litzar-me. Abans, ho fèiem constantment, elles m’envoltaven, potser fins i tot massa. Però la mare m’ha tallat la connexió a internet i no em deixa ni tan sols tenir mòbil. Confiscat. Mai no m’havia sentit tan sola. La mare no comprèn que la Maëlle ja no tornarà mai més, que continuaré sent l’Ayat i que això és per sempre. Tampoc no comprèn que, fins i tot després de tot el que ha passat, jo porti encara un fulard – amb prou feines un hijab! – i que no mengi porc. L’altre dia, em va sorprendre quan resava, de genolls, a la catifa. Es va posar a cridar que tornava a estar amb ells. Va trucar als de la unitat contra l’adoctrinament, però ni tan sols ells no van aconseguir tranquil·litzar-la. Al final, seguint el consell del pare, la mare va desmuntar la porta de la meva habitació per poder-me vigilar nit i dia. Però, és clar, ella també ha de dormir de tant en tant.

Per sort, quan em desperto per la Fejr, la pregària del matí, cap a les quatre, no hi ha ningú per espiar-me, LOL. És molt millor així. Què es pensen? Jo sé molt bé el que em va passar.

Només que poguessin deixar-me respirar, en comptes d’ofegar-me d’aquesta manera…

Es comporten ben bé com si volguessin que me’n tornés. No em permeten ni una cortineta. No volen admetre que la religió m’ajuda. Que la necessito per continuar endavant, que l’oració és l’única cosa a què em puc agafar. La mare és atea i no ho pot comprendre. L’hi perdono perquè sé com m’estima. Ara que el meu bebè no trigarà a néixer, començo a adonar-me de com és de poderós aquest amor. I en va necessitar molt, d’amor, per anar-me a buscar allà, a Turquia. I també després, quan vam tornar. Mai no oblidaré la mirada que em va llançar quan la policia va detenir-me a l’aeroport de Roissy.

De vegades, ja no sé ni on soc. Fins i tot hi tornaria, si pogués. Tinc la sensació que allà em comprendrien millor. Encara em dic que, al capdavall, potser són ells els qui tenen raó i és aquí que em menteixen. Si no haguessin matat en Redouane, potser me n’hauria tornat a anar. Amb ell. O sense. Aneu a saber.

La seva absència m’ha deixat un gran buit a dins, un buit que el bebè no aconsegueix omplir. Moltes vegades, parlo amb en Redouane, encara que sàpiga perfectament que és mort. Espero que sigui al paradís. No em puc creure que hagi anat a l’infern. En Redouane no era cap traïdor. I encara menys un descregut. Només era tou. Per això el van matar. Per sort, també parlo a la nena que duc al ventre. Només falten quatre mesos per al part. Quan hi penso, no estic gens tranquil·la. Quan hagi passat la tardor, ella ja hi serà. I jo, acabaré de fer disset anys. De fer, no de celebrar, és clar.

Sóc vídua, dos cops vídua, i només tinc setze anys. El meu primer marit va ser polvoritzat per un coet abans que tingués temps de conèixer-lo. I me’n van matar el segon quan havíem fugit plegats de Síria.

 

 

 

Aquest llibre el trobareu a la biblioteca i us el podeu emportar en préstec durant 30 dies.

 

 

Novetats de llibres infantils per a Cicle superior de la Biblioteca Joan Triadú (Desembre 2020)

A la Sala Infantil i Juvenil de la Biblioteca Joan Triadú tenim moltes novetats que ens agradaria recomanar-vos.

En aquesta ocasió són llibres de lectura I*** amb els que segur que passareu una estona ben entretinguda!

Llibres d’aventures i acció, de fantasia, de detectius, històries d’humor, de bruixes i monstres, d’animals… quin us agrada més?

I recordeu que a la Biblioteca trobareu aquests llibres i moltíssims més!

 

 

Aquests llibres els trobareu a la biblioteca i us els podeu emportar en préstec durant 30 dies.

 

 

HISTORIETES DE LA TRIADÚ. “¡¡¡Papá!!!: un regal de Christian Inaraja

 

 

En la nostra secció de YouTube Historietes de la Triadú anem penjant vídeos amb alguns retalls del dia a dia a la Biblioteca Joan Triadú.

En aquest cas, en Christian Inaraja ens ha fet donació de vàries caixes del llibre que va publicar amb la Gabriela Keselman: “¡¡¡Papá!!!”.

Aquests contes els anirem repartint als infants que vinguin a la Biblioteca, que segur que els agradarà molt.

Moltes gràcies Christian!

 

 

 

 

Bocins de poesia (3)

 

 

Els poemes

són quadres que cal penjar a la memòria

són contes que tenen música

són com trens de paraules que corren i s’aturen a llocs que no coneixes

o, potser, només, esquitxos d’una pel·lícula.

 

Josep M. Sala-Valldaura

 

 

I aquí tenim més recomanacions de poesia!

En aquesta ocasió hem triat un llibre de poemes que ens agrada molt:

 

 

Bitxopoemes i altres bèsties / poemes de Leire Bilbao ; adaptats per Jaume Subirana ; il·lustracions de Maite Mutuberria. Barcelona : Kalandraka, setembre 2019.