Hi havia una vegada… “Agu trot ” de Roald Dahl

 

Des de la Sala infantil i juvenil de la Biblioteca Joan Triadú us volem recomanar alguns dels nostres llibres infantils favorits I** (de 7 a 10 anys). Aquests llibres expliquen històries que creiem que us agradaran: històries divertides, de misteri, fantàstiques, d’aventures…

Anirem fent les recomanacions seguint l’ordre alfabètic d’autor: cada entrada del bloc, una lletra de l’abecedari. I compartirem el primer capítol per enganxar-vos a la història.

Si voleu saber com continua… veniu a buscar el llibre a la biblioteca!

 

81ZLaMRC+5L

 

Agu trot / Roald Dahl ; il·lustracions de Quentin Blake . Barcelona : Estrella Polar, 2010

 

El senyor Hoppy, un solter jubilat, sent un amor secret per la senyora Silver, una vídua molt atractiva.

Ella, però, omple d’atencions l’Alfie, la seva tortuga.

El pla terriblement enginyós del senyor Hoppy per vèncer el seu rival i aconseguir l’amor de la senyora Silver per mitjà de cent quaranta tortugues -com a mínim!- us deixarà amb un pam de nas. 

 


 

AGU TROT

 

20210304_121151

 

Nota de l’autor

Fa anys, quan els meus fills eren petits, a casa teníem, gairebé sempre, una o dues tortugues al jardí. En aquell temps, una tortuga que s’arrossegués per la gespa del jardí o per l’eixida era una visió freqüent. Es podien comprar força bé de preu a qualsevol botiga d’animals domèstics i, de tots els animalets per a nens, eren possiblement els menys empipadors i els menys perjudicials.

Les tortugues acostumaven a portar-les a Anglaterra per milers, engabiades, la majoria des del nord d’Àfrica. Però fa uns anys es va aprovar una llei que considerava il·legal entrar tortugues al país. No ho van fer per protegir-nos a nosaltres. Les tortuguetes no representaven cap perill per a ningú. Es va fer purament per consideració cap a les mateixes tortugues. Els traficants que les portaven acostumaven a atapeir les gàbies amb centenars de tortugues sense menjar ni aigua i, en aquestes condicions terribles, moltes morien durant el viatge per mar. Així doncs, abans de permetre que aquesta crueltat anés endavant, el govern va posar fi al negoci.

Tot el que s’explica en la història que llegireu va passar quan tothom podia anar i comprar una simpàtica tortugueta a qualsevol botiga.

 

20210304_121206

 

El senyor Hoppy vivia en un piset enlairat en un edifici alt de formigó. Vivia sol. Sempre havia estat un home solitari i d’ençà que s’havia jubilat estava més sol que mai.

A la vida del senyor Hoppy hi havia dos amors. Un eren les flors que feia créixer al seu balcó. Creixien en testos, en cossis i en cistells, i a l’estiu el balconet es convertia en un desgavell de colors.

 

20210304_121223

 

El segon amor del senyor Hoppy era un secret que havia guardat gelosament per a ell sol.

El balcó immediatament per sota del d’ell sobresortia una mica més que no pas el seu, de manera que el senyor Hoppy sempre tenia una bona vista d’allò que passava a baix. Era el balcó de la senyora Silver, una atractiva senyora d’edat mitjana. La senyora Silver era una vídua que també vivia sola. I, encara que ella no ho sabia, era d’ella de qui secretament estava enamorat el senyor Hoppy. L’havia estimada des del seu balcó durant molts anys, però, com que era un home molt tímid, mai no havia estat capaç de donar-li ni la més petita pista del seu amor.

Cada matí, el senyor Hoppy i la senyora Silver intercanviaven una conversa molt educada, l’un mirant a baix des de dalt, i l’altra mirant cap amunt; però mai no passaven d’aquí. La distància entre els dos balcons no devia ser de més d’uns quants metres, però al senyor Hoppy li semblaven milions de quilòmetres. Es delia per convidar la senyora Silver a prendre una tassa de te amb pastes, però sempre que les paraules li ballaven als llavis, es desanimava. Com ja he dit, era un home molt molt tímid.

 

20210304_121247

 

Ai!, si tan sols, es repetia a ell mateix, si tan sols pogués fer alguna cosa fantàstica com salvar-li la vida o rescatar-la d’una banda de criminals armats, si tan sols pogués dur a terme alguna proesa extraordinària que el convertís en un heroi als ulls d’ella. Si tan sols…

 

20210304_121300

 

L’inconvenient amb la senyora Silver era que ella donava tot el seu amor a algú altre, i aquest algú era una petita tortuga anomenada Alfie.

Cada dia, quan el senyor Hoppy mirava pel balcó i veia la senyora Silver que xiuxiuejava paraules tendres a l’Alfie i li amanyagava la closca, se sentia absurdament gelós. No li hauria importat ser ell mateix una tortuga, si això hagués volgut dir que la senyora Silver li acariciaria la closca cada matí i li mormolaria paraules tendres.

 

20210304_121327

 

L’Alfie vivia des de feia molts anys amb la senyora Silver, al seu balcó, estiu i hivern. Al voltant del balcó hi havia taulons que tapaven les vores perquè l’Alfie pogués passejar-se sense por de caure, i en un racó hi havia una caseta fins on l’Alfie podia arrossegar-se cada nit i quedar-s’hi ben calentó.

Quan al novembre arribava el temps més fred, la senyora Silver omplia la caseta de l’Alfie amb fenc sec. La tortuga podia arrossegar-se fins allí, colgar-se ben endins sota el fenc i dormir durant uns quants mesos seguits sense aigua ni menjar. D’això se’n diu hivernar.

Al començament de la primavera, quan l’Alfie notava el temps càlid a través de la seva closca, es despertava i s’arrossegava lentament fora de la seva caseta cap al balcó. I la senyora Silver picava de mans amb alegria i cridava: “Benvingut altre cop, ratolinet! T’he trobat a faltar tant!”.

Era en moments com aquests que el senyor Hoppy desitjava més que mai poder canviar-se el lloc amb l’Alfie i convertir-se en una tortuga.

 


 

Aquest llibre el trobareu a la biblioteca i us el podeu emportar en préstec durant 30 dies.

Hi havia una vegada… “El bot del Dr. Bombard” d’Oriol Canosa, Jordi Sunyer

Des de la Sala infantil i juvenil de la Biblioteca Joan Triadú us volem recomanar alguns dels nostres llibres infantils favorits I** (de 7 a 10 anys). Aquests llibres expliquen històries que creiem que us agradaran: històries divertides, de misteri, fantàstiques, d’aventures…

Anirem fent les recomanacions seguint l’ordre alfabètic d’autor: cada entrada del bloc, una lletra de l’abecedari. I compartirem el primer capítol per enganxar-vos a la història.

Si voleu saber com continua… veniu a buscar el llibre a la biblioteca!

 

El bot del Dr. Bombard / Oriol Canosa ; il·lustracions de Jordi Sunyer. Barcelona : Minimini Babulinka, 2019

 

Després d’un naufragi sense incidents, el doctor Bombard sura en un bot enmig de l’oceà.

És una tragèdia o una oportunitat per viure una gran aventura?

No ho sap.

Però tindrà tot el temps del món per descobrir-ho.

 


 

EL BOT DEL DR. BOMBARD

 

 

 

El doctor Bombard sura enmig de l’oceà en un bot minúscul.

Fa una setmana que el vaixell en què viatjava va naufragar i des de llavors navega a la deriva.

Està sol. Els corrents marins l’han allunyat dels altres bots. Qui sap, potser a ells ja els han rescatat!

 

 

En una situació com aquesta el més important és mantenir la calma. Angoixar-se massa només empitjoraria les coses.

Al bot hi ha dos rems, però no els fa servir. És més raonable deixar-se portar pel corrent i esperar que tard o d’hora algun vaixell el rescati.

Al cap i a la fi, tampoc no s’hi està malament, surant enmig de l’oceà. Les postes de sol són tan boniques que el doctor s’oblida de tot.

 

 

El doctor Bombard, com tots els metges, sap que no s’ha de beure aigua de mar, perquè podria fer-li mal.

Però a l’oceà on sura hi plou sovint, cosa que li permet omplir un cubell d’aigua dolça i beure’n tanta com vulgui.

 

 

De menjar tampoc no en falta, a l’oceà. La canya de pescar que du al bot li serveix per no passar gana. El peix és molt sa, encara que el doctor Bombard preferiria fer-se’l a la brasa i no haver de menjar-se’l cru.

El plàncton que sura damunt les ones i que recull amb l’ajut d’una cullereta li dóna tota la vitamina C que necessita. No és tan bo com una taronja, però va bé per variar una mica la dieta.

 

 

Un matí, alguna cosa impacta contra la cara del doctor, com si li haguessin clavat una bufetada. Sorprès, mira al seu voltant intentant entendre què ha passat.

Al fons del bot troba un peix volador batent les aletes desesperadament.

– Quina cosa  més fascinant! Aquesta sí que és una manera fàcil de pescar!

Al cap d’un instant, un altre peix volador cau dins del bot. N’hi ha centenars, milers, sobrevolant la superfície del mar. I, de tant en tant, algun cau dins del bot.

El doctor està molt content: ara sí que té el problema del menjar resolt!

 

 

Cal mantenir-se ocupat per evitar l’avorriment i la desesperació. Pescar, netejar la barca, fer estiraments per desentumir el cos, fer-se una pinta amb espines de peix…

Fins i tot, cada tarda dedica una estona a repassar el seu anglès.

Després d’arreglar-se una mica la roba i pentinar-se tan bé com pot, s’imagina que el visita la reina d’Anglaterra.

– Would you like another cup of teaYour Majesty?

 

 

Però no tot és pau i tranquil·litat.

Un dia esclata una tempesta tan ferotge que el doctor Bombard tem per la seva vida. En un instant, el cel s’omple de núvols negres. Les ones són tan altes que el bot es balanceja com si fos la vagoneta d’unes muntanyes russes.

Durant hores, el doctor s’aferra al bot amb totes les seves forces.

Però no hi ha mal que duri per sempre.

Finalment, la tempesta amaina.

El sol torna a obrir-se pas entre els núvols i el doctor Bombard, esgotat i marejat com una sopa, s’adorm.

Ha resistit una de les proves més dures amb què la natura mesura el valor dels humans.

 

 

 


 

Aquest llibre el trobareu a la biblioteca i us el podeu emportar en préstec durant 30 dies.

 

Hi havia una vegada… “El Bruixot, l’Horrible i el Llibre Vermell dels Encanteris” de Pablo Bernasconi

Des de la Sala infantil i juvenil de la Biblioteca Joan Triadú us volem recomanar alguns dels nostres llibres infantils favorits I** (de 7 a 10 anys). Aquests llibres expliquen històries que creiem que us agradaran: històries divertides, de misteri, fantàstiques, d’aventures…

Anirem fent les recomanacions seguint l’ordre alfabètic d’autor: cada entrada del bloc, una lletra de l’abecedari. I compartirem el primer capítol per enganxar-vos a la història.

Si voleu saber com continua… veniu a buscar el llibre a la biblioteca!

 

El Bruixot, l’Horrible i el llibre vermell dels encanteris /  Pablo Bernasconi. Barcelona : Lumen, 2007

 

Leitmeritz, el bruixot, resol els problemes de tothom amb l’ajuda del Llibre Vermell dels Encanteris.

Però no pot fer res pel seu ajudant, Chancery, l’home blau i trist que la gent del poble anomena l’Horrible.

Un dia, mentre el bruixot és fora del castell, Chancery demana un desig al Llibre Vermell dels Encanteris.

El que no s’espera Chancery són les conseqüències inesperades del seu desig… 

 

El Bruixot, l’Horrible i el Llibre Vermell dels Encanteris

 

 

Set mil dos-cents nou esglaons comptant des de baix de tot. El castell era lluny, però, d’això, ningú no se’n recordava quan el problema era enorme o el desig, impossible. Gairebé tothom hi havia anat alguna vegada, i ell només rebia una persona al dia.

Era Leitmeritz, el bruixot.

 

 

Leitmeritz era un bruixot responsable. Es passava hores estudiant, preparant pocions i recollint herbes per als seus encanteris. No deixava que ningú, ni tan sols el seu ajudant, toqués les seves coses:

– La bruixeria és cosa de bruixots – acostumava a dir -. I de ningú més.

Però Leitmeritz tenia un tresor amagat, una cosa que li havia donat el seu pare, que al seu torn havia rebut del seu avi, i així fins al final de la memòria.

Era el Llibre Vermell dels Encanteris. No era un llibre gran ni gaire luxós, però entre les seves pàgines antigues, es condensaven els secrets del món.

El Llibre Vermell dels Encanteris era ancestral, etern i únic. Era de Leitmeritz, el bruixot.

 

 

L’ajudant del bruixot es deia Chancery, i era l’encarregat de buscar les substàncies estranyes que el bruixot feia servir, netejava el castell i, de tant en tant, baixava al poble a buscar provisions.

Chancery era un home blau i trist. I lleig. Al poble, no hi tenia cap amic. Ningú no sabia com es deia.

– Ve l’home blau horrible.

I això l’avergonyia molt.

Durant molts anys, el bruixot havia ajudat a tothom: follets, nens, ancians, animals i fades. Tots l’anaven a veure amb un problema i tornaven amb una solució. Tots menys l’horrible home blau.

– El teu problema no és cosa de màgia – li deia sempre Leitmeritz – sinó del triomf del mirall.

Però Chancery continuava trist.

 

 

 

Un matí van saber la notícia que, a l’unicorn Blanik, se li havia afluixat una banya. Després d’haver consultat el Llibre Vermell dels Encanteris, Leitmeritz se’n va anar del castell i hi va deixar en Chancery perquè se n’ocupés.

Mentre l’Horrible escombrava la sala de màgia amb molt de compte perquè no li caigués res a terra ni se li trenqués res, va veure el Llibre Vermell a sobre la taula.

Tenir moltes preguntes i un llibre que ho sap tot és una fórmula fatal per als esperits curiosos. No va trigar a recórrer-ne les pàgines i es va submergir en la profunditat més brillant i voraç, la del desig.

 

 

Aquell llibre no era com els altres, no estava escrit, tot i que tenia lletres, ni estava il·lustrat, tot i que tenia imatges.

Chancery va descobrir-hi persones i llocs, hi va veure éssers bonics i éssers espantosos, hi va contemplar els planetes i una puça, va trobar totes les seves pors en la tinta negra i totes les seves esperances plasmades sobre el blanc del paper. Cada taca era un món.

El seu cap a penes podia contenir aquella immensitat. Però s’havia de concentrar en el seu problema.

I aleshores li va demanar al llibre:

– Vull ser bell.

 

 

 

Aquest llibre el trobareu a la biblioteca i us el podeu emportar en préstec durant 30 dies.

 

Hi havia una vegada… “La Reina de la Neu” de Marie Diaz i Miss Clara

Des de la Sala infantil i juvenil de la Biblioteca Joan Triadú us volem recomanar alguns dels nostres llibres infantils favorits I** (de 7 a 10 anys). Aquests llibres expliquen històries que creiem que us agradaran: històries divertides, de misteri, fantàstiques, d’aventures…

Anirem fent les recomanacions seguint l’ordre alfabètic d’autor: cada entrada del bloc, una lletra de l’abecedari. I compartirem el primer capítol per enganxar-vos a la història.

Si voleu saber com continua… veniu a buscar el llibre a la biblioteca!

 

La Reina de la Neu / adaptació lliure de La Reina de la Neu de H.C. Andersen ; Marie Diaz ; Miss Clara. Barcelona : Baula, 2011

 

La pel·lícula Frozen està basada en la història “La Reina de la Neu” escrita per Andersen.

En aquest llibre, Marie Diaz i Miss Clara ens aporten una versió lliure de la història original protagonitzada per una bruixa bellíssima i molt dolenta.

Ens presenta 7 rondalles “El mirall i els seus bocins”, “El jardí penjat”, “La velleta del jardí”, “El cavaller i la donzella”, “La filla de bandolers”, “La vella del Nord” i “Al palau de la Reina de la Neu i el que va passar després”.

Baula ha fet una edició preciosa amb unes il·lustracions magnífiques que recorden la estètica de les titelles dels països de l’est. Molt recomanable per a recordar el meravellós món de les rondalles més clàssiques, aprofitant l’èxit cinematogràfic de “Frozen”.

 

LA REINA DE LA NEU

 

 

Primera rondalla

El mirall i els seus bocins

 

En el temps en què les criatures màgiques convivien a la Terra amb els homes, el més malvat dels follets va fabricar un mirall únic en el seu gènere. Tota la bellesa que s’hi reflectia semblava lletja i sòrdida, i el que ja era lleig al principi esdevenia espantosament horrible.

En aquell mirall, una prada inundada de sol semblava un pantà fangós; les persones més belles i bondadoses s’hi transformaven en espantalls o en monstres de fira. Quan un pensament bonic passava pel cap, el mirall reflectia una ganyota, i un simple granet al nas es convertia en una horrorosa malaltia contagiosa.

– Esplèndid! – es va alegrar el follet -. Per fi veurem com són realment els homes!

Va viatjar arreu del món i ningú no es va escapar del reflex deformador del mirall. Aleshores el follet va pensar: “Ja sé qui me’n donarà una fortuna!”.

Va arribar a una illa al nord del món on vivia una fetillera de poders esfereïdors. El seu palau era una glacera envoltada de banquises. Amb els seus bufecs, la fetillera era capaç de provocar allaus i calabruixos, i de dominar la rufaga.

L’anomenaven la Reina de la Neu.

 

 

 

La Reina va quedar encantada amb el mirall i el va provar de seguida amb tot allò que l’envoltava. Després va voler fer una jugada al seu enemic jurat, el Sol. Es va envolar amb trineu en companyia del follet, tot dirigint el mirall cap als raigs.

Van volar cada cop més enlaire i el mirall reflectia una ganyota atroç. De sobte, va començar a tremolar tan fort que se’ls va escapar de les mans i es va estavellar contra el terra, on es va trencar en mil bocins.

 

 

El mal va ser encara pitjor que abans: els fragments van viatjar arreu i cadascun tenia tant de poder com el mirall sencer. Quan una esberla entrava als ulls d’algú, s’hi quedava i aquella persona veia la vida tota de color negre. Alguns van rebre una esberla al cor, i se’ls va tornar com un bloc de gel. Els trossos més grossos es van aprofitar per fer-ne finestres, uns altres per fabricar ulleres, i l’espectacle que es veia a través seu no era gens bonic!

El follet va estar a punt d’escanyar-se de riure… Mentrestant, les partícules més fines de vidre volaven en l’aire.

Vegem què va passar després…

 

 

 

 

Aquest llibre el trobareu a la biblioteca i us el podeu emportar en préstec durant 30 dies.