Recomanacions de lectura : “El gran petit lleó” de Hildegard Müller

 

Des de la Sala infantil i juvenil de la Biblioteca Joan Triadú us volem recomanar aquest llibre:

 

el-gran-petit-lleo-txalaparta-eus

 

El Gran petit lleó / Hildegard Müller. Barcelona : Takatuka, 2020

 

 

L’hipopòtam, el lleopard i el cocodril sempre fan befa del petit lleó.

Li diuen que és molt menut i que els veritables lleons són molt més grossos.

Són tan grossos que poden tocar la lluna amb la pota.

«Lleó, lleó, ets tan petit, xic i esquifit com un mosquit!», li canten cada dos per tres.

El petit lleó se sent cada vegada més minúscul i frustrat.

Per sort el corb, que és molt llest, se n’empesca una per ajudar el seu amic.

 

20210514_122053

20210514_122118

20210514_122139

20210514_122205

20210514_122218

 

 

Aquest llibre el trobareu a la biblioteca i us el podeu emportar en préstec durant 30 dies.

 

Novetats de Novel·les juvenils de la Biblioteca Joan Triadú (Maig 2021)

 

A la Sala Infantil i Juvenil de la Biblioteca Joan Triadú tenim un munt de llibres molt interessants que ens agradaria recomanar-vos.

En aquesta ocasió són NOVEL·LES JUVENILS que segur que us agradaran!

Aventures fantàstiques, obres realistes i dramàtiques, històries d’humor i d’actualitat, trames plenes de misteri… quin us agrada més?

 

I recordeu que a la Biblioteca trobareu aquests llibres i moltíssims més!

 

 

 

 

Aquests llibres els trobareu a la biblioteca i us els podeu emportar en préstec durant 30 dies.

Recomanacions de lectura : “Yukio, el niño de las olas” de Jean-Baptiste Del Amo, Karine Daisay

 

Des de la Sala infantil i juvenil de la Biblioteca Joan Triadú us volem recomanar aquest llibre:

 

yukioelniñodelasolas_jeanbaptistedelamo_paseandoamiscultura

 

Yukio, el niño de las olas / Jean-Baptiste Del Amo ; ilustrado por Karine Daisay. Madrid : Cabaret Voltaire, 2020

 

 

Al sud del Japó hi ha una petita illa salvatge a la qual arriba un escriptor que ha perdut la inspiració.

En els seus passejos per la platja, veu sempre a una dona que dia i nit mira fixament a la mar. Es diu Mayumi. El seu fill, Yukio, era tan petit que en néixer cabia al palmell de la mà …


Inspirat en les llegendes tradicionals japoneses, “Yukio, el nen de les onades” és un conte poètic d’una bellesa commovedora.

 

SW0333_XBOVI1PT0PR03_0162_001

 

SW0333_XBOVI1PT0PR03_0161_001

 

SW0333_XBOVI1PT0PR03_0167_001

 

SW0333_XBOVI1PT0PR03_0164_001

 

SW0333_XBOVI1PT0PR03_0165_001

 

 

Aquest llibre el trobareu a la biblioteca i us el podeu emportar en préstec durant 30 dies.

 

“Endevina… Què deu ser?” de M. Fons, M. Bigas, M. Correig (ed.)

 

Us agraden les endevinalles?

Doncs a la Sala infantil i juvenil de la Biblioteca Joan Triadú hi trobareu aquest llibre ple d’endevinalles sobre un munt de temes que us faran pensar una bona estona!

 

9788497665162

Endevina… Què deu ser? / de M. Fons, M. Bigas, M. Correig (ed.) ; il·lustracions de Morad Abselam. Vic : Eumo, 2014.

 

Més de 140 endevinalles populars i d’autor (Lola Casas, Miquel Desclot, Enric Larreula, Joana Raspall…) i 90 maneres de dir sobre aquells temes que interessen als infants de 5 a 8 anys: els animals, els vehicles, els objectes de l’escola, el temps, etc.

 

       20210430_114326     20210430_114348

       20210430_114403     20210430_114444

       20210430_114503     20210430_114611

       20210430_114735     20210430_114913

 

 

I si voleu saber les respostes, les trobareu al llibre!

 

Aquest llibre és a la biblioteca i us el podeu emportar en préstec durant 30 dies.

Bocins de poesia (7) : “Tarde en el acuario” de Nono Granero

 

Els poemes

són quadres que cal penjar a la memòria

són contes que tenen música

són com trens de paraules que corren i s’aturen a llocs que no coneixes

o, potser, només, esquitxos d’una pel·lícula.

 

Josep M. Sala-Valldaura

 

 

Tornem amb més recomanacions de poesia!

En aquest cas, aquest va ser el llibre infantil que va quedar Finalista del Premio Internacional Ciudad de Orihuela 2017.

Aquest llibre està il·lustrat en aquarel·la, amb diferents tons de color blau, que ens evoquen els colors de l’oceà.

L’autor ens convida a riure i jugar amb les paraules, amb 26 poemes que amaguen jocs de paraules, endevinalles, acròstics, poemes en els quals hem de trobar la paraula amagada… un poemari que ens farà passar una bona estona!

 

 

page_1

 

Tarde en el acuario / Nono Granero ; ilustraciones de Carmen F. Agudo. Pontevedra : Kalandraka, 2019. 

 

… No traigan cañas, anzuelos, sedales ni buques balleneros escondidos (pueden depositar objetos tales en la consigna que hay en el vestíbulo)…  [Fragmento de”Consejos para la visita”]

Las criaturas que habitan en océanos, mares y ríos protagonizan estos versos acuáticos, llenos de ritmo, humor y espíritu lúdico.

Los juegos de palabras se plasman en adivinanzas, acrósticosy otras divertidas fórmulas tomadas de las vanguardias poéticas que involucran al público para que agudice su imaginación en este gran desafío léxico y lírico que discurre por aguas mansas y revueltas, dulces y saladas, superficiales y profundas…

 

 

SW0333_XBOVI1PT0PR03_0133_001

 

SW0333_XBOVI1PT0PR03_0134_001

 

SW0333_XBOVI1PT0PR03_0135_001

 

SW0333_XBOVI1PT0PR03_0137_001

 

 

Podeu venir a buscar aquest llibre a la Biblioteca i agafar-lo en préstec durant 30 dies.

 

Novetats de llibres infantils per als més petits (Abril 2021)

 

 

Captura de Pantalla 2021-04-27 a les 11.56.08

 

A la Sala Infantil i Juvenil de la Biblioteca Joan Triadú tenim una muntanya de llibres nous per recomanar-vos.

En aquesta ocasió són llibres de lectura I* per als més petits de la casa.

Hem fet una tria d’àlbums il·lustrats, de contes d’animals, de fantasia, contes d’emocions i contes que us faran riure… un munt d’històries que de ben segur us agradaran molt!

 

I recordeu que a la Biblioteca trobareu aquests llibres i moltíssims més!

 

 

Aquests llibres els trobareu a la biblioteca i us els podreu emportar en préstec durant 30 dies.

 

Recomanacions de lectura : “Vull un gos” de Jon Agee

 

Des de la Sala infantil i juvenil de la Biblioteca Joan Triadú us volem recomanar aquest llibre:

 

978841209509

 

Vull un gos / Jon Agee. Barcelona : La Casita Roja, 2020

 

 

La protagonista d’aquest llibre va al refugi d’animals La Vall Alegre decidida a adoptar un gos.

L’atén un home una mica talòs i despistat que li ofereix tota mena de mascotes: una granota, un ós formiguer, un bebè de babuí, un llangardaix un pèl sospitós…

Però la petita té claríssim el que vol: ho aconseguirà?

L’extraordinari Jon Agee ens ofereix una nova història presidida per un humor tendrament absurd i una senzillesa només aparent, i amb un final que ho posa tot potes enlaire!

 

20210426_123719

20210426_123747

20210426_123757

20210426_123812

20210426_123832

 

 

 

Aquest llibre el trobareu a la biblioteca i us el podeu emportar en préstec durant 30 dies.

 

25è Aniversari de la Biblioteca Joan Triadú

 

Video 25 anys

 

Avui fa 25 anys que es va inaugurar la Biblioteca Joan Triadú.

Durant aquests anys hem compartit amb els nostres usuaris i usuàries l’amor pels llibres i la lectura.

I també ens hem trobat en moltíssimes ocasions, tant en les visites que ens heu fet a la biblioteca com en totes les activitats que hem programat per vosaltres.

Volem aprofitar l’ocasió per agrair a tots els nostres usuaris i usuàries haver estat amb nosaltres durant aquests 25 anys i així anar creixent junts.

Per això vàrem encetar la campanya “Biblioteca Joan Triadú : 25 anys al teu costat“, perquè volem saber què significa la Biblioteca Joan Triadú per a tots vosaltres.

 

20210324_112135

 

Hem creat aquest vídeo per compartir amb vosaltres els pensaments i reflexions de la gent sobre la Biblioteca Joan Triadú.

Moltes gràcies a tothom per participar en aquesta campanya!

 

 

Avui farem el sorteig d’un lot de llibres per a infants i un lot de llibres per joves / adults entre tots els participants d’aquesta campanya (i a partir del dimecres 5 de maig els guanyadors podran venir a recollir els premis).

A més, a partir d’avui, tots els usuaris que vinguin a fer préstecs els obsequiarem amb la bossa del 25è aniversari de la Biblioteca (fins a esgotar existències).

 

Moltes gràcies a tots i a totes per acompanyar-nos aquests 25 anys!!

 

SANT JORDI 2021 al Gènius

 

santjordi

 

 

La diada de SANT JORDI és el dia dels LLIBRES i les ROSES. És la festa de Catalunya, de la cultura i de la gent. Ens agrada passejar pels carrers entre parades de llibres i de roses de tots colors…

Com cada any, podem aprendre coses que no sabíem sobre aquesta Diada i també divertir-nos amb tot d’activitats que ens han preparat des de la web del Gènius.

 

Benvinguts a la Diada de Sant Jordi!

La Xarxa de Biblioteques Municipals de la Diputació de Barcelona vol celebrar aquesta diada tan especial, la festa de la rosa i el llibre.

Et proposem un munt de recomanacions perquè puguis inspirar-te i fer la teva llista de llibres. També trobaràs recursos, informació i curiositats sobre aquesta festivitat i propostes d’activitats i d’idees per fer manualitats i les receptes més gustoses per preparar un pa de Sant Jordi i un bon pastís.

FELIÇ SANT JORDI !

(Gènius)

 

Entreu a la pàgina web del GÈNIUS a passar una bona estona!

 

Captura de Pantalla 2021-04-22 a les 20.44.52

 

Aquests són alguns dels apartats que hi trobaràs :

 

  • Recomanacions i novetats per Sant Jordi preparades per les biblioteques i Gestió de la Col·lecció

  • La llegenda de Sant Jordi. 

  • Munta la teva auca de Sant Jordi

  • Draqueja per Sant Jordi. Recomanació de contes de l’eBiblio on els dracs són els protagonistes 

  • Recomanacions a l’eBiblio on els llibres són els protagonistes

  • Els més llegits a les biblioteques

  • Dolços de Sant Jordi. Receptes per fer pa i pastís de Sant Jordi 

  • Manualitats de Sant Jordi:

    • Si vols construir el teu castell de Sant Jordi, t’expliquem una manera molt senzilla i ràpida de fer-ho.

    • Retallables: Punt de llibre, un drac i una postal 

  • El cavall de Sant Jordi 

  • Poemes de Sant Jordi 

  • Postal de Sant Jordi per poder-la enviar a les persones que més vols.

  • Activitats destacades de les biblioteques 

  • Videorecomanacions infantils

 

Recurso 3

 

                         Captura de Pantalla 2021-04-22 a les 20.41.44           Captura de Pantalla 2021-04-22 a les 20.42.06

 

FELIÇ SANT JORDI A TOTHOM !!

 

Primer capítol : “La Cabra” d’Anne Fleming

 

Des de la Sala infantil i juvenil de la Biblioteca Joan Triadú us volem recomanar algunes novel·les juvenils que ens han cridat l’atenció pel seu argument, els seus personatges, la seva originalitat, el seu impacte emocional…

Anirem fent les recomanacions per ordre alfabètic d’autor, cada setmana una lletra de l’abecedari… i us mostrarem el primer capítol per enganxar-vos a la història.

Si voleu saber com continua… veniu a buscar el llibre a la biblioteca!

 

SLL52.la Cabra.indd

La Cabra / Anne Fleming. València : Sembra Llibres, 2020

 

Quan a la mare de la Kid li ofereixen estrenar una obra de teatre alternatiu a Nova York, tota la família es muda sis mesos a un bloc de pisos a Manhattan.

Els rumors diuen que en aquell edifici hi viu una cabra al terrat. Com és possible?

Aviat descobrirà que aquell misteri no és el més curiós de l’edifici, sinó els personatges fascinants que l’habiten.

 


 

 

LA CABRA

 

1

 

Hi havia una vegada una cabra que vivia a Nova York. L’edifici on vivia tenia unes vistes magnífiques i un munt de cornises robustes per enfilar-s’hi i contemplar la ciutat des de les altures.

Per desgràcia, a l’edifici gairebé no hi havia vegetació. Res que una cabra pogués menjar.

Sí, hi havia la galleda de fenc que apareixia cada matí a la cornisa més alta. I hi havia els cedres de la terrassa de l’àtic, i de tant en tant algú posava un test a la finestra.

Però la galleda no passava de ser un aperitiu, el cedre ja se l’havia cruspit fins a l’escorça i els geranis no t’omplen, si ets una cabra.

Hi havia un parell de veïns que insistien a plantar i replantar, decidits a trobar alguna espècie molt soferta que finalment cresqués. Però al final fins i tot la senyora FennifordLysinski va haver d’acceptar la derrota.

Hi va haver uns dies que va semblar que amb els brots verds de blat se n’havia sortit. Creixien més de pressa que qualsevol altra planta que la Doris FennifordLysinski hagués vist mai. Però els seus brots no passaven mai dels cinc centímetres, i un bon dia se’ls va trobar rosegats fins a l’arrel.

– Com poden decréixer, uns brots? – va preguntar la Doris al seu marit, el Jonathan.

– I a a a – va dir el Jonathan des de darrere del diari.

La Doris els vigilava molt de prop, els brots, però no va veure mai res que se’ls mengés. I és que la cabra esperava que la Doris anés al lavabo abans de segar l’herba amb les dents.

– A – responia el Jonathan quan la Doris tornava i li preguntava com dimonis podia ser que els brots haguessin minvat mentre era al bany.

“A” volia dir cabra, però per desgràcia la Doris no entenia el Jonathan, perquè el Jonathan havia tingut un ictus que li afectava molt la parla. Com que no aconseguia que la Doris l’entengués, el Jonathan se’n tornava al diari.

Ara bé, la veritat és que al Jonathan li agradava saber que la cabra s’havia menjat els brots i que la Doris no ho sabia. L’hi hauria pogut escriure (com acostumava a fer quan li era del tot imprescindible comunicar-se amb la seva dona), o més ben dit ho hauria pogut picar a la petita tauleta que la Doris li havia comprat, però no li venia de gust.

Al Jonathan no li venien de gust gaires coses, últimament.

 

**

 

Un matí, una nena que es deia Kid va entrar a viure en aquell edifici. La Kid no en sabia res, de la cabra. Com ho podia saber? Era de Toronto, ella.

– Nova York, Nova York! – va dir la mare de la Kid quan va aterrar l’avió -. Mireu on viurem, ara! Poc temps, això sí! Perquè d’aquí a una setmana ja haurem cancel·lat les funcions!

Passés el que passés amb les funcions, el fet era que s’hi estarien almenys quatre mesos, potser fins i tot sis, depenent de què fes el cosí.

El cosí era un cosí llunyà. Ric, gran, i amb molta afició a escapar-se quatre o sis mesos a algun lloc de clima agradable. Normalment hi anava amb la gossa. Però aquest cop anava a Anglaterra, i allà no hi deixaven entrar gossos.

– Què? – va dir la Kid -. No hi deixen entrar gossos, a Anglaterra?

– Bé, sí que deixen, és clar – va dir el pare -. Gossos de passeig i tal. – Imitava un famós ensinistrador anglès de gossos de quan la Kid encara no havia nascut. – Però els posen en quarantena. Si te’n vols anar a viure a Anglaterra amb un gos, l’has de deixar mig any en una gossera.

O sigui que la família de la Kid s’encarregaria de cuidar el gos del cosí. I mentrestant deixarien el gat de la Kid a casa, amb la Nana. Era molt injust, tot plegat.

A més a més, s’estarien al pis del cosí. Que era a prop de Central Park. El lloc on tot just ara s’aturava el seu taxi.

La mare estava tan il·lusionada que una mica més i es desmaia.

– Mira! La casa té un tendal! – va cridar la mare de la Kid.

La Kid se la va mirar. Sí, hi havia un tendal estret de lona que sortia de la porta i travessava tota la vorera. Uf.

– És genial, Lisa – va dir el pare de la Kid -. Pots pagar al taxista? – el pare va sortir del cotxe. La Kid es va eixorivir prou per imitar-lo.

Era d’hora. S’havien llevat a les quatre de la matinada per agafar el vol. Tenia molta son.

– Estic pagant a un taxista de Nova York! – va dir la mare de la Kid, i a continuació es va guardar el moneder i va sortir del cotxe. 

Un home que duia una gorra grana de capità de vaixell i una jaqueta amb botons de llautó a joc va obrir la porta de sota el tendal.

– I hi ha un porter! – va dir la Lisa amb un xiuxiueig teatral -. Porter! – va dir, ara amb veu normal -. Hola!

– Senyora! – va dir el porter mentre agafava les maletes del pare de la Kid.

– Un porter m’obre la porta! – va dir la Lisa -. Un porter de Nova York!

La Kid estava massa cansada per a fer-li gaire cas, però en girar els ulls en blanc va veure una taqueta blanca dalt de tot de l’edifici, com si fos un nuvolet molt baix. Aquell nuvolet tan baix era la cabra, que de fet era un boc. La cabra tenia gana. Gana, gana, gana.

Just allà, a l’altra banda, hi havia menjar. Tota una vall plena. Herba. Flors. Fulles. Escorça. El que volguessis.

L’únic que havia de fer la cabra era anar al peu del turonet, baixar ràpidament el penya-segat negre i dringadís, arribar a terra, girar la cantonada, superar aquella absurda cornisa de color gris – qui necessita una cornisa, a terra? – i travessar el riu negre ple de grumolls gegants en moviment.

I ho pensava fer ara mateix. Ja trotava pel caire del penya-segat dringadís. Mirava penya-segat dringadís avall, l’únic que el separava d’aquell bé de Déu de menjar…

Però hi havia aquella cornisa absurda de color gris al fons de la vall. Ah, i les criatures sorolloses i arbrenques que s’hi passejaven. I el riu de grumolls gegants en moviment, també.

Tant de bo gosés enfrontar-se a aquell penya-segat dringadís d’una vegada. Al penya-segat dringadís, a la cornisa absurda i al riu de grumolls.

Podia?

Sí. Sí que podia. Sens dubte. Avui. Ara mat…

… després. Ara el que necessitava era menjar.

Va fer una ziga – clanc – i una zaga – clanc – sobre el penya-segat. Eren clancs suavíssims, diguem-ho tot. L’unglot de la cabra tenia una capa interior que esmorteïa els impactes. No semblava pas que la sentissin, les criatures sorolloses d’aspecte arbrenc.

Però els clancs hi continuaven sent. Després de cada copet, la cabra s’aturava i comprovava si hi havia algun perill.

Va fer un bot cap a la cornisa de la galleda. Pausa. Ben a l’aguait per si hi havia algun perill. Va continuar. Va girar la cantonada.

I vet aquí la galleda. Plena, li deia el nas. S’hi va acostar amb un trot lleuger i va mirar si hi havia algun perill.

Estava tancada, la tapa de la cova?

Sí. Sí que ho estava.

Molt bé. El lloc era segur. O mig segur. Mmm, quina oloreta tan bona. Quin gust tan bo. Quina meravella, menjar. Quina meravella. Tan, tan…

Ja estava. La galleda era buida.

Hora d’anar a mirar els brots. Els brots eren a l’altra banda de la cantonada, una cornisa més avall.

Havien tornat a créixer? Eh?

No.

Altre cop cap al terrat. Altre cop cap als cedres. Es va aixecar sobre les potes de darrere.

Hi arribava? No. Hauria de saltar. Saltar i mossegar a l’aire. Saltar i mossegar a l’aire.

Es va passar l’hora següent fent bots sota el cedre. Amb cada saltiró, el seu cos recordava altres saltirons enjogassats de quan era petita, la infància amb la mare a la paret del penya-segat.

Algun dia tornaria a fer-ne, de saltirons alegres. Algun dia. Quan tingués la panxa plena. Quan estigués segura.

O mig segura. No n’estàs mai, de segura.

I vet aquí que aquella mena de cosa cordial i llopenca se li acostava amb pas sigil·lós.

“Bon dia. És agradable, oi, pixar?”

 

La cosa cordial i llopenca de passos sigil·losos era un gos pigall, un Labrador groc que es deia Michigan. El Michigan va tornar a entrar per la porta gossera que donava a la terrassa de l’àtic i va prémer el morro contra la mà del seu amo.

– Què és aquest soroll, Michigan? – va dir el seu propietari, el Joff -. Semblen peülles. Com si els coloms portessin esclops. Esclops amb la sola de feltre.

El Michigan va moure la cua. Sabia que allò de fora era una cabra. El Michigan i la cabra eren amics. Però el Michigan no tenia manera d’explicar-ho al Joff, això.

 

 


 

Aquest llibre el trobareu a la biblioteca i us el podreu emportar en préstec durant 30 dies.