Recomanacions de lectura : “Y entonces nos perdimos” de Ryan Andrews

 

Des de la Sala infantil i juvenil de la Biblioteca Joan Triadú us volem recomanar aquest fantàstic còmic infantil i juvenil:

 

 

Y entonces nos perdimos / Ryan Andrews. Barcelona : Astronave, 2019

 

 

Segueix el camí dels fanalets amb en Ben i en Nate, i entra en un món màgic que recorda a l’imaginari de Studio Ghibli…

És la festa de l’equinocci i el poble es reuneix per a llançar al riu centenars de fanalets.

La llegenda diu que una vegada que els perds de vista, volen cap a la Via Làctia i es converteixen en estels, però en Ben i els seus amics volen esbrinar què succeeix realment.

El pla és anar en bicicleta seguint el riu el temps que calgui fins a descobrir la veritat.

Per assegurar-se que la seva missió té èxit, estableixen un pacte de regles bàsiques:

“Ningú gira cua. Ningú mira enrere”.

 

     

 

 

 

Aquest llibre el trobareu a la biblioteca i us el podeu emportar en préstec durant 30 dies.

 

Primer capítol : “Bella confusió” de Claire Christian

Des de la Sala infantil i juvenil de la Biblioteca Joan Triadú us volem recomanar algunes novel·les juvenils que ens han cridat l’atenció pel seu argument, els seus personatges, la seva originalitat, el seu impacte emocional…

Anirem fent les recomanacions per ordre alfabètic d’autor, cada setmana una lletra de l’abecedari… i us mostrarem el primer capítol per enganxar-vos a la història.

Si voleu saber com continua… veniu a buscar el llibre a la biblioteca!

 

 

Bella confusió / Claire Christian. Lleida : Pagès Editors, 2018

 

Ava: Les últimes setmanes s’havien fos en una boira en què els altres feien monòlegs sobre com entenien el que sentia perquè quan la seva àvia havia mort o quan la seva tieta havia mort o quan el seu puto gos havia mort s’havien sentit bla bla bla i bla. Però no en sabien res. No s’havia mort la meva àvia, ni la meva tieta ni el meu gos. Era la Kelly. Era la meva millor amiga.

Gideon: Escric poemes. Però no hi ha manera de dir-ho sense semblar un penjat. Ho he intentat. Així és la meva vida: intentar no semblar un penjat i compensar en excés els moments que estic convençut que semblo un penjat, com ara.

En Gideon és un poeta slam amb dues mares i una ansietat invalidant. L’Ava és una noia grega amb un pare solter i una relació complicada amb el germà de la seva millor amiga morta.

Bella confusió ens introdueix en els pensaments de dos adolescents molt diferents que s’adonen que les úniques persones que els poden ajudar a tirar endavant amb la seva vida són ells mateixos.

 

BELLA CONFUSIÓ

 

AVA

 

– No hem d’oblidar que, aquí, al Mount Saint Michaels, som una comunitat. – Les celles triangulars de la senyora Bryan són molt serioses sota els cabells llisos i engominats tirats enrere. – I quan un dels membres de la nostra comunitat cau ens hem d’unir per ajudar-nos els uns als altres a aixecar-nos. – Fa una pausa. – Aquest arbre ens servirà de recordatori.

Aleshores s’escura la gola, però no sento què diu a continuació perquè estic xisclant. El meu cos salta del seient i la meva boca entra en erupció amb un crit tan violent que em faig una mica de por jo mateixa.

– No ha caigut, s’ha mort – crido – És morta.

Set-cents caps es giren a la manera d’una onada per mirar-me.

– I un arbre? De debò? Detestava la natura! – crido a la senyora Bryan, que murmura pel micròfon que els estudiants s’asseguin.

Estic enfadada d’una manera que és nova per a mi, tots i cada un dels meus òrgans interns intenten sortir atacant del meu cos com un gos guardià rabiós, i és pel que diuen d’ella. O el que no diuen. És el que no diuen el que m’emprenya més. Els últims sis mesos he aconseguit aguantar-me, però avui, quan han començat a parlar de l’estúpida placa sobre l’estúpid tros de ciment al costat de l’estúpid puto arbre que han tardat hores a plantar, tots fent veure, no ho sé, fent veure que és una gran cosa – fent veure que els importa – no he pogut més.

– I si vol parlar d’ella, almenys digui el seu nom.

Hi ha una allau de murmuris i rialletes tot al voltant meu mentre la senyora Bryan, ara cridant, intenta calmar les masses descontrolades. Estic atrapada enmig d’una fila, saltant per sobre les persones del costat i murmurant com una sonada. El nano del serrell de punta em pessiga el cul i em giro i li pego al pit.

– Te’n deus fotre, oi? – li escupo a la cara i estic força segura de veure terror autèntic als seus ullets blaus.

Quan arribo finalment al passadís, al centre dels grups d’alumnes alterats, ara més tranquils però encara mirant-me, em quedo paralitzada.

Fes alguna cosa, Ava.

Miro la senyora Bryan que m’observa com si em volgués veure morta i em poso a riure. Digues alguna cosa, la que sigui, Ava. Para de riure. Però no ho puc evitar. Soc molt conscient que dec semblar boja per tancar, però se me’n fot.

Em passo les mans pels cabells, brando el cap i em dirigeixo a tot l’auditori.

– Sabeu què és el més insultant de tot plegat? És el cor cantant aquesta estúpida cançó de Miley Cyrus sobre pujar una puta muntanya per recordar-la, perquè això hauria fet que es volgués tornar a suïcidar.

L’auditori esclata en rialles i ovacions mentre jo ensenyo el dit del mig amb les dues mans a la senyora Bryan, em giro i camino cap al fons de la sala i surto per la gran porta doble. Sento el cop de la porta darrere meu.

Vas molt bé, Ava.

M’havia promès aquest mateix matí que intentaria ser una d’aquelles noies callades i discretes que passen desapercebudes. Fins i tot em vaig escriure “no et facis veure” al dors de la mà amb un retolador negre com a recordatori. Des del dia que vaig tornar a l’escola que la gent em mira, xiuxiueja i m’assenyala tan subtilment com un cop de puny a la cara. Em vaig plantejar de fer-me una samarreta que digués : “La meva millor amiga acaba de morir, perdoneu si us faig sentir incòmodes”, però se’ns va acabar la tinta de la impressora. En fi, es veu que saltar del seient i cridar a tot pulmó ha aconseguit el mateix efecte.

Només fa un mes que he tornat a anar a classe tot el dia; abans d’això hi vaig anar unes setmanes de mitja jornada, i només perquè no vaig tenir més remei. Si fos per mi, no hauria tornat mai. Me n’hauria anat amb un gran gest de comiat, com pintar una bona verga a la  pista d’atletisme amb herbicida o una cosa així. Però la senyora Bryan i els altres professors es van posar molt pesats amb l’últim curs i les classes que m’havia perdut i el meu pare es va quedar sense excuses per fer-los callar. Les últimes setmanes s’havien fos en una boira en què jo maldava per estar atenta o feia campana. O desconnectava quan els altre feien monòlegs sobre com entenien com em sentia perquè quan la seva àvia o quan la seva tieta s’havia mort o quan el seu puto gos s’havia mort s’havien sentit bla, bla, bla i bla. Però no en sabien res. No s’havia mort la meva àvia, ni la meva tieta ni el meu gos, era la Kelly. Era la meva millor amiga. No hi ha paraules per al que se sent i tampoc vull parlar del que se sent perquè des que va passar, tot, ara mateix, és una autèntica merda i les equacions quadràtiques no tenen cap sentit quan tot el cos em fa mal amb aquesta terrible tristesa que et deixa sense esma.

És com si la vida anés més a poc a poc. Ja em pensava que l’escola anava a poc a poc abans que ella es morís. Ara sembla que el temps s’hagi mort amb ella. El que ho empitjora és que tots es comporten com si estiguessin emprenyats amb mi, i amb ella. Estan emprenyats amb ella perquè va passar i estan emprenyats amb mi perquè no supero que hagi passat. Però només fa sis mesos. No és res. M’imagino que em sentiré així la resta de la meva vida.

 

 

Aquest llibre el trobareu a la biblioteca i us el podeu emportar en préstec durant 30 dies.

 

 

Novetats de llibres infantils per als més petits (Gener 2021)

A la Sala Infantil i Juvenil de la Biblioteca Joan Triadú tenim una muntanya de llibres nous per recomanar-vos.

En aquesta ocasió són llibres de lectura I* per als més petits de la casa.

Hem fet una tria de contes d’aventures, de fantasia, d’animals, àlbums il·lustrats… un munt d’històries molt divertides!

I recordeu que a la Biblioteca trobareu aquests llibres i moltíssims més!

 

 

Aquests llibres els trobareu a la biblioteca i us els podreu emportar en préstec durant 30 dies.

 

Recomanacions de lectura : “Mi primer libro de arte” de Shana Gozansky

 

Des de la Sala infantil i juvenil de la Biblioteca Joan Triadú us volem recomanar aquesta sèrie de llibres:

 

   

 

Aquests llibres pretenen acostar l’art als més petits d’una manera diferent de d’altres llibres.


Uns llibres per a nens de 2 a 99 anys, en els quals expliquem els diferents tipus d’amor, felicitat i somnis que existeixen, a través de peces d’art de tots els temps, acompanyats d’un petit text per a llegir en veu alta, així com el nom de la peça i el seu artista.

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Aquest llibre el trobareu a la biblioteca i us el podeu emportar en préstec durant 30 dies.

 

 

Novetats de llibres infantils de coneixements de la Biblioteca Joan Triadú (Gener 2021)

A la Sala Infantil i Juvenil de la Biblioteca Joan Triadú tenim un munt de llibres molt interessants que ens agradaria recomanar-vos. Aquests són llibres de coneixements amb els que aprendreu moltes coses al mateix temps que passareu una estona ben entretinguda!

Veniu a veure quantes novetats de matèries diferents hi ha a la Biblioteca!

I recordeu que a la Biblioteca trobareu aquests llibres i moltíssims més!

 

 

Aquests llibres els trobareu a la biblioteca i us els podeu emportar en préstec durant 30 dies.

 

Hi havia una vegada… “La Reina de la Neu” de Marie Diaz i Miss Clara

Des de la Sala infantil i juvenil de la Biblioteca Joan Triadú us volem recomanar alguns dels nostres llibres infantils favorits I** (de 7 a 10 anys). Aquests llibres expliquen històries que creiem que us agradaran: històries divertides, de misteri, fantàstiques, d’aventures…

Anirem fent les recomanacions seguint l’ordre alfabètic d’autor: cada entrada del bloc, una lletra de l’abecedari. I compartirem el primer capítol per enganxar-vos a la història.

Si voleu saber com continua… veniu a buscar el llibre a la biblioteca!

 

La Reina de la Neu / adaptació lliure de La Reina de la Neu de H.C. Andersen ; Marie Diaz ; Miss Clara. Barcelona : Baula, 2011

 

La pel·lícula Frozen està basada en la història “La Reina de la Neu” escrita per Andersen.

En aquest llibre, Marie Diaz i Miss Clara ens aporten una versió lliure de la història original protagonitzada per una bruixa bellíssima i molt dolenta.

Ens presenta 7 rondalles “El mirall i els seus bocins”, “El jardí penjat”, “La velleta del jardí”, “El cavaller i la donzella”, “La filla de bandolers”, “La vella del Nord” i “Al palau de la Reina de la Neu i el que va passar després”.

Baula ha fet una edició preciosa amb unes il·lustracions magnífiques que recorden la estètica de les titelles dels països de l’est. Molt recomanable per a recordar el meravellós món de les rondalles més clàssiques, aprofitant l’èxit cinematogràfic de “Frozen”.

 

LA REINA DE LA NEU

 

 

Primera rondalla

El mirall i els seus bocins

 

En el temps en què les criatures màgiques convivien a la Terra amb els homes, el més malvat dels follets va fabricar un mirall únic en el seu gènere. Tota la bellesa que s’hi reflectia semblava lletja i sòrdida, i el que ja era lleig al principi esdevenia espantosament horrible.

En aquell mirall, una prada inundada de sol semblava un pantà fangós; les persones més belles i bondadoses s’hi transformaven en espantalls o en monstres de fira. Quan un pensament bonic passava pel cap, el mirall reflectia una ganyota, i un simple granet al nas es convertia en una horrorosa malaltia contagiosa.

– Esplèndid! – es va alegrar el follet -. Per fi veurem com són realment els homes!

Va viatjar arreu del món i ningú no es va escapar del reflex deformador del mirall. Aleshores el follet va pensar: “Ja sé qui me’n donarà una fortuna!”.

Va arribar a una illa al nord del món on vivia una fetillera de poders esfereïdors. El seu palau era una glacera envoltada de banquises. Amb els seus bufecs, la fetillera era capaç de provocar allaus i calabruixos, i de dominar la rufaga.

L’anomenaven la Reina de la Neu.

 

 

 

La Reina va quedar encantada amb el mirall i el va provar de seguida amb tot allò que l’envoltava. Després va voler fer una jugada al seu enemic jurat, el Sol. Es va envolar amb trineu en companyia del follet, tot dirigint el mirall cap als raigs.

Van volar cada cop més enlaire i el mirall reflectia una ganyota atroç. De sobte, va començar a tremolar tan fort que se’ls va escapar de les mans i es va estavellar contra el terra, on es va trencar en mil bocins.

 

 

El mal va ser encara pitjor que abans: els fragments van viatjar arreu i cadascun tenia tant de poder com el mirall sencer. Quan una esberla entrava als ulls d’algú, s’hi quedava i aquella persona veia la vida tota de color negre. Alguns van rebre una esberla al cor, i se’ls va tornar com un bloc de gel. Els trossos més grossos es van aprofitar per fer-ne finestres, uns altres per fabricar ulleres, i l’espectacle que es veia a través seu no era gens bonic!

El follet va estar a punt d’escanyar-se de riure… Mentrestant, les partícules més fines de vidre volaven en l’aire.

Vegem què va passar després…

 

 

 

 

Aquest llibre el trobareu a la biblioteca i us el podeu emportar en préstec durant 30 dies.

 

Novetats de llibres infantils per a Cicle mitjà (Desembre 2020)

 

A la Sala Infantil i Juvenil de la Biblioteca Joan Triadú han arribat un munt de llibres nous que ens agradaria recomanar-vos.

En aquesta ocasió són llibres de lectura I** (per a infants de 7 a 10 anys) amb els que segur que passareu una estona ben entretinguda!

Llibres d’aventures, de fantasia, d’animals, d’humor, històries entranyables… quin us agrada més?

 

I recordeu que a la Biblioteca trobareu aquests llibres i moltíssims més!

 

 

 

 

Aquests llibres els trobareu a la biblioteca i us els podeu emportar en préstec durant 30 dies.

 

 

Recomanacions de lectura : “Quant mesura?” de Mireia Trius i Òscar Julve

 

Des de la Sala infantil i juvenil de la Biblioteca Joan Triadú us volem recomanar aquest llibre:

 

 

Quant mesura? / Mireia Trius, Òscar Julve. Barcelona : Zahorí Books, 2020

 

Quant són 50 kg?: el pes d’un gran danès, cinc bulldogs o dos dàlmates.

I 1 mil·límetre quadrat?: una estrella vista des de la Terra o la taca d’una marieta.

Els nens sovint tenen difilcutats per entendre conceptes associats a les mesures. Aquest llibre els ajudarà a visualitzar les magnituts comparant unitats amb objectes o situacions de la vida real que coneixen i que els són familiars.

El llibre es divideix en cinc tipus de paràmetres de mesura: distància (llarg, ample, alt), àrea, pes, temperatura i temps.

 

 

 

Aquest llibre el trobareu a la biblioteca i us el podeu emportar en préstec durant 30 dies.

 

 

Primer capítol : “Els ulls se’m van tancar…” de Patrick Bard

Des de la Sala infantil i juvenil de la Biblioteca Joan Triadú us volem recomanar algunes novel·les juvenils que ens han cridat l’atenció pel seu argument, els seus personatges, la seva originalitat, el seu impacte emocional…

Anirem fent les recomanacions per ordre alfabètic d’autor, cada setmana una lletra de l’abecedari… i us mostrarem el primer capítol per enganxar-vos a la història.

Si voleu saber com continua… veniu a buscar el llibre a la biblioteca!

 

 

Els Ulls se’m van tancar… / Patrick Bard ; traducció de Pau Joan Hernàndez. Barcelona : Kalandraka, 2018

 

La Maëlle als seus setze anys és una jove amb un caràcter ferm i una alumna aplicada de l’institut, simpàtica, solidària amb els companys i líder a l’equip d’handbol.

Però alguna cosa succeeix en la seva vida, que dóna un gir de 180 graus.

Cada dia viu més temps abstreta per les xarxes socials, abandona l’esport, canvia la seva forma de vestir, deixa al seu xicot. De forma gradual, tot el seu interès se centrarà entorn del conflicte que es viu en l’Orient Pròxim.

 

ELS ULLS SE’M VAN TANCAR…

 

MAËLLE 

En un barri perifèric de Le Mans, setembre del 2014

 

De vegades, em pregunto si no dec ser morta. Però, no, soc ben viva, i el bebè que se’m belluga dins el ventre no para de recordar-m’ho. Soc viva i en Redouane és mort. A través de la finestra, puc veure el jardí de casa, amb els seus geranis, la seva gespa tallada ben curta, el seu parterre de rosers marcits. Casa nostra és idèntica a la dels nostres veïns de la dreta i la dels de l’esquerra. Sort que hi ha números a les portes per orientar-se.

Contemplo aquesta habitació irreal. Les marques més clares que assenyalen a les parets on hi havia hagut els pòsters de la Beyoncé que una adolescent que ja no reconec va arrencar.

Tinc ganes de sortir. No m’està permès de fer-ho. Excepte per anar a signar a comissaria. Matí, migdia i vespre.

Baixo per l’avinguda dels Til·lers, passo per davant la botiga de motocultors, el gimnàs, el magatzem de bricolatge, la fleca, el Cafè dels Esports. Fins que arribo a la comissaria, on signo el full de la condicional, matí, migdia i vespre; vespre, matí i migdia.

Després, refaig el camí en sentit contrari i torno a casa.

El més dur d’assimilar és la idea que em van manipular. De vegades, m’agafen ganes d’entrar a Facebook, de parlar amb les meves germanes per tranquil·litzar-me. Abans, ho fèiem constantment, elles m’envoltaven, potser fins i tot massa. Però la mare m’ha tallat la connexió a internet i no em deixa ni tan sols tenir mòbil. Confiscat. Mai no m’havia sentit tan sola. La mare no comprèn que la Maëlle ja no tornarà mai més, que continuaré sent l’Ayat i que això és per sempre. Tampoc no comprèn que, fins i tot després de tot el que ha passat, jo porti encara un fulard – amb prou feines un hijab! – i que no mengi porc. L’altre dia, em va sorprendre quan resava, de genolls, a la catifa. Es va posar a cridar que tornava a estar amb ells. Va trucar als de la unitat contra l’adoctrinament, però ni tan sols ells no van aconseguir tranquil·litzar-la. Al final, seguint el consell del pare, la mare va desmuntar la porta de la meva habitació per poder-me vigilar nit i dia. Però, és clar, ella també ha de dormir de tant en tant.

Per sort, quan em desperto per la Fejr, la pregària del matí, cap a les quatre, no hi ha ningú per espiar-me, LOL. És molt millor així. Què es pensen? Jo sé molt bé el que em va passar.

Només que poguessin deixar-me respirar, en comptes d’ofegar-me d’aquesta manera…

Es comporten ben bé com si volguessin que me’n tornés. No em permeten ni una cortineta. No volen admetre que la religió m’ajuda. Que la necessito per continuar endavant, que l’oració és l’única cosa a què em puc agafar. La mare és atea i no ho pot comprendre. L’hi perdono perquè sé com m’estima. Ara que el meu bebè no trigarà a néixer, començo a adonar-me de com és de poderós aquest amor. I en va necessitar molt, d’amor, per anar-me a buscar allà, a Turquia. I també després, quan vam tornar. Mai no oblidaré la mirada que em va llançar quan la policia va detenir-me a l’aeroport de Roissy.

De vegades, ja no sé ni on soc. Fins i tot hi tornaria, si pogués. Tinc la sensació que allà em comprendrien millor. Encara em dic que, al capdavall, potser són ells els qui tenen raó i és aquí que em menteixen. Si no haguessin matat en Redouane, potser me n’hauria tornat a anar. Amb ell. O sense. Aneu a saber.

La seva absència m’ha deixat un gran buit a dins, un buit que el bebè no aconsegueix omplir. Moltes vegades, parlo amb en Redouane, encara que sàpiga perfectament que és mort. Espero que sigui al paradís. No em puc creure que hagi anat a l’infern. En Redouane no era cap traïdor. I encara menys un descregut. Només era tou. Per això el van matar. Per sort, també parlo a la nena que duc al ventre. Només falten quatre mesos per al part. Quan hi penso, no estic gens tranquil·la. Quan hagi passat la tardor, ella ja hi serà. I jo, acabaré de fer disset anys. De fer, no de celebrar, és clar.

Sóc vídua, dos cops vídua, i només tinc setze anys. El meu primer marit va ser polvoritzat per un coet abans que tingués temps de conèixer-lo. I me’n van matar el segon quan havíem fugit plegats de Síria.

 

 

 

Aquest llibre el trobareu a la biblioteca i us el podeu emportar en préstec durant 30 dies.

 

 

Novetats de llibres infantils per a Cicle superior de la Biblioteca Joan Triadú (Desembre 2020)

A la Sala Infantil i Juvenil de la Biblioteca Joan Triadú tenim moltes novetats que ens agradaria recomanar-vos.

En aquesta ocasió són llibres de lectura I*** amb els que segur que passareu una estona ben entretinguda!

Llibres d’aventures i acció, de fantasia, de detectius, històries d’humor, de bruixes i monstres, d’animals… quin us agrada més?

I recordeu que a la Biblioteca trobareu aquests llibres i moltíssims més!

 

 

Aquests llibres els trobareu a la biblioteca i us els podeu emportar en préstec durant 30 dies.