Els refranys catalans : Maig

 

 

Com tots bé sabeu, la cultura catalana és molt rica en refranys, dites i frases fetes.

Aquí hem recollit alguns refranys en els que el protagonista és el mes de Maig. Alguns potser els coneixeu, però de ben segur que en descobrireu de nous!

(Alguns refranys estan escrits en català antic)

 

 

Maig:

A bona hora vingui el maig, el millor mes de tot l’any.

No pot haver-hi dos maigs en un any.

Florit com un maig.

El maig té la clau de l’any.

Hermós com un maig.

Pel maig, festes a raig.

Per l’Ascensió, cada dia processó.

Bodes maials, bodes mortals.

Mal de maig no cura mai.

El primer de maig a missa me’n vaig.

Per la setmana de l’Ascensió l’un dia carn i l’altre moltó i cada dia processó.

El maig, vés com vas.

Febres de maig, salut per tot l’any.

Pel mes de maig, llargues setmanes.

Casament de maig, curta durada.

Per l’Ascensió, quaranta dies de perdó.

De Pasqua granada a Corpus, un dijous entremig.

El mes de les flors, el mes dels plors.

Pel qui no té sembrats tant se val agost com maig.

Pitjor que la fam de maig.

Guarda pa pel maig i tot l’any en tindràs.

El maig boig: moltes festes i pa poc.

 

 

El mes de maig i la natura:

Pel maig, cada dia un raig.

Del maig en la mitat, l’hivern acabat.

Una flor no fa maig ni una gota raig.

Les herbes de maig totes tenen gràcia.

Bellesa i flors de maig, en un dia me’n vaig.

Maig calent i plujós, dóna fruit abundós.

Pel maig riuades, grosses tronades.

La flor de maig no és pas de la millor per donar fruit.

Aigua pels primers de maig, tot l’any dura el raig.

Fred pel maig, poc i tard.

Per Sant Pere Regalat, tot eixut o tot mullat.

Maig ennuvolat, bon any.

L’abril i el maig són la clau de l’any.

Per l’Ascensió, barret i bastó.

No és bon maig si no tremola l’ase a l’establa.

Començament de maig, l’hivern fa revifar.

Si plou per Sant Pere Regalat, que plou quaranta dies és provat.

La calor de maig fa la llei a tot l’any. 

Pel maig, ni per fred ni per calor, no treguis ton cotilló.

Si pel maig no hi ha llot, s’ha perdut tot.

Per l’Ascensió, quita ton cotilló.

Pel maig, poca pluja, a ningú enutja.

La calor de maig regeix per tot l’any.

 

 

El mes de maig a pagès :

Maig humit fa al pagès ric.

Pluja de maig, collita segura.

Pel maig a segar vaig.

El maig deixa l’ordi granat i el blat espigat.

Per l’Ascensió, creix l’ametlla i el pinyó.

Civada i espelta fins el maig no es desperta.

Pel maig el bon pagès de llaurar té d’estar llest.

Per l’Ascensió, cireretes abundor.

Pel maig floreix el faig i canta el gaig.

Cada cosa per son temps, i pel maig cireretes.

Pel maig, formatge i brossat.

Pel maig, a collir el safrà me’n vaig.

Per Santa Creu, el blat ja es veu.

Per l’Ascensió, ni ametlla ni meló.

Pel maig, el favar, primerenc o tardà.

Tant el vi bo com el dolent, pel maig floreix.

Maig plujós, dolent per l’hort, i pel camp, hermós.

Per Santa Creu, faves i pèsols pertot arreu.

Darrera setmana de maig acabada, arada desada.

Pel maig grana l’ordi i rosseja el blat.

Per l’Ascensió, civada abundor.

Aigua pel maig, a omplir el graner vaig.

Pel maig, faves a raig.

Maig hortolà, palla i poc gra.

Maig ventós i juny calent fan bon vi i bon forment.

Pel maig el bon melonar, ni nascut ni per sembrar.

Pel maig, el rostoll al sol.

Val més l’aigua entre maig i juny que la carreta, els bous i el jou.

Una pluja de maig i tres d’abril valen més que els bous i el carril.

El pagès només plora de dues coses: de l’eixut de maig i dels fangs d’agost.

Pluges de maig fan créixer.

Aigua de maig, mala pels sembrats.

Pluja de Sant Urbà lleva vi i no dóna pa.

El pa i el vi neixen dintre el maig.

Si no plou de maig, anyada d’ordi a raig. 

 

 

El mes de maig i els animals:

Per l’Ascensió el pigot forada el tió.

Aigua de maig, pesta en el bestiar.

Per Santa Creu el llop ja hi veu.

Pel maig, la sardina a raig.

Bels de maig, belets d’octubre.

El barb, la truita i el gall, tot al maig.

Pel maig el rossí es torna pollí.

Pel maig, cria l’escarabat.

La mosca al maig: deixo el bou i a l’ase vaig.

No hi ha griva i grivat que pel maig no sia nat.

Per l’Ascensió, cerca el llop i el moixornó.

Aigua de maig, mal és pels animals.

Per l’Ascensió el llop agafa el millor moltó.

 

 

 

---

Tots aquests refranys els hem trobat als següents llibres que tenim a la biblioteca i que podeu agafar en préstec durant 30 dies :

10.000 refranys catalans, 370 frases fetes / recull realitzat per: Josep Pujol i Vila. Tarragona : Arola, 2012

Calendari de refranys / Joan Amades ; introducció de Francesc Garreta. Tarragona : El Mèdol, 2002.

 

Els refranys catalans : Abril

 

 

 

 

Com tots bé sabeu, la cultura catalana és molt rica en refranys, dites i frases fetes.

Aquí hem recollit alguns refranys en els que el protagonista és el mes d’Abril. Alguns potser els coneixeu, però de ben segur que en descobrireu de nous!

(Alguns refranys estan escrits en català antic)

 

 

 

 

Abril:

Abril, mes gentil.

Per l’abril, de roba ni un fil.

Abril i maig tenen la clau de tot l’any.

Per Sant Jordi, roses.

De principi a fi, l’abril sol ser roí.

A l’abril, dues hores de migdiada és dormir.

Bon abril i bon cavaller, molt escassos solen ser.

Quan l’abril no sap que fer, pren el dimoni per conseller.

Per l’abril no em llevo un fil i pel maig així me’n vaig.

Fins el setanta d’abril no et llevis un fil.

Que no passi Marquet i Creueta, no et llevis la jaqueta.

Abril sempre vil; al principi, al mig i a la fi.

L’abril rient, mata de fred a la gent.

L’abril fa el pecat i el març és l’acusat.

Per l’abril, el pare no espera el fill.

Sant Marc Evangelista, maig a la vista.

Per l’abril, molt cantar i poc anar.

Abril, abrilet, sempre has sigut pillet.

L’abril té cara d’abat i urpes de gat.

Abril, abriló, no deixis la capa pastor.

No t’embarquis per l’abril, si no vols estar en perill.

Per l’abril, de matinet, que a gust s’està al llitet.

Abril, un de bo entre mil.

Per Sant Jordi s’han de treure les unces al sol.

Abrils i gendres, pocs n’hi ha de bons.

 

 

 

 

El mes d’abril i la natura:

A l’abril, aigües mil.

Fred a l’abril, no faltarà pa ni vi.

La rosa d’abril en val mil.

Abril finit, el camp florit.

D’abrils i de senyors, n’hi ha pocs que no siguin traïdors.

L’abril treu l’espiga a relluir.

Si es refreda, l’abril dolç és el més dolent de tots.

No és tan dolç l’abril florit que no geli alguna nit.

Març ventós i abril plujós fan el maig florit i formós.

Abril finat, hivern acabat.

L’abril li diu al maig: -“Jo no he plogut, tu plou a raig”.

Crema més el sol d’abril que el de tot l’estiu.

L’abril carda la llana i el maig s’emporta la fama.

D’abril sense pedregar ni s’ha vist ni se’n veurà.

Quan l’abril s’enfurany, és el pitjor mes de l’any.

Si l’abril fa llot, no es perdrà tot.

Si l’abril venteja, és que encara marceja.

No donguis l’hivern per passat que l’abril no sia acabat.

Per l’abril, cada gota val per mil.

Abril mullat, de pa en ve carregat.

L’abril no té abric ni el pobre no té amic.

L’aigua d’abril ompli la gerra i el barril.

D’abril en bon matí, fa de bon dormir.

Entre Sant Jordi i Sant Marc, un d’hivern hi cap.

Humitats d’abril fan fer llit.

Bon abril i bon cavaller molt escassos solen ser.

Abril que surt plovent, el maig crida rient.

Per l’abril, després de la pedregada ve la gelada.

Abril tronat, bon any assegurat.

A l’abril, a la gelada segueix la pedregada.

Per l’abril, flors, olors i predicadors.

Per l’abril plou a fil i pel maig plou a raig.

Si el cinc d’abril plou, moren les figaflors.

Abril plujós i maig ventós fan l’any ric i profitós.

Aigua per l’abril, grans mil.

Els anys bons, per l’abril trons.

Abril mullat, mal per l’hort, bé pel sembrat.

Abril plujós, graner abundós.

De l’abril i del maig, en ve de l’any el bé i el mal.

Petita pluja d’abril fa bella estada d’estiu.

Si l’abril trona, l’anyada és bona.

Per l’abril mullada i pel maig rosada.

Abril, aigües mil, al començament, al mig o a la fi.

Pluja d’abril i sol de tardor fan l’any bo i millor.

El temps del cucut, al matí mullat i al vespre eixut.

Abril plovent, maig rient.

Per l’abril cada gota en val mil; pel maig cada gota un raig.

Petita pluja d’abril, bella segada a  l’estiu.

Abril ploraner, maig rialler.

Quan per l’abril trona, la collita és bona.

Si per l’abril plou, blat i ordi i sèu de bou.

Gelades d’abril i maig la misèria ens portaran.

Si plou per Sant Jordi, no facis l’orni.

Tronada d’abril, ve bon estiu.

Abril rigorós, pa i vi abundós.

Nevada a l’abril, pedregada a l’estiu.

Entre l’abril i el maig es fa farina per tot l’any.

Rient i plorant, l’abril va passant.

Si l’abril és eixut, el maig serà ben florit.

Trons a l’abril: pagès feliç.

Abril mullat, bo pel blat. 

Sant Francesc serè, any de fruita.

Per l’abril, arrenca un card i en naixeran mil.

Si no plou per Sant Jordi, tururut ordi.

Abril mullat, fa créixer l’herba pel ramat.

Sant Marc porta ventera; si no la duu al davant, la duu al darrera.

 

 

 

 

El mes d’abril a pagès :

Per l’abril el blat puja a fil i pel maig puja com un faig.

Per  cada calcida que es mata a l’abril, després n’hi ha mil.

Per Sant Jordi, espiga d’ordi; per Sant Marc, espiga de blat.

Si vols menjar sopes a l’estiu, sembra pèsols per l’abril.

Del raïm, per l’abril la flor, pel maig el color.

Si vols menjar pèsols pel segar, per l’abril els has de sembrar.

Espiga o espigueta, per l’abril treta.

Fruita que neix a l’abril val per mil.

Quan l’arbre és ben esporgat, per l’abril treu el seu esclat. 

Per l’abril, el moixernó gentil.

Abril i maig acompassats componen tots els sembrats.

Empelta per l’abril, i als tres anys, de raïms en colliràs mil.

Per l’abril, espigues mil.

Bon Sant Jordi i Santa Creu, hi haurà vi per tot arreu.

Per l’abril les flors, prometen fruits millors.

No hi ha abril sense espigues.

Faràs formatges mil pel mes d’abril.

Flor d’olivera per l’abril, oli just per amanir.

Borxó que neix per l’abril no té temps de fer bon vi.

Per Sant Jordi cava ton ordi, per Sant Marc ja faràs tard.

Brot d’abril no omple el barril.

Per Sant Jordi vigila ton ordi; si en veus una espiga ací altra espiga allà, vés-te’n a casa, que prou ordi hi haurà.

Per Sant Jordi vés a veure ton ordi; si l’ordi no fuig, fuig tu.

Si l’abril és fresc, sembra el moresc.

Per l’abril, ous mil.

Per Sant Jordi, garbes d’ordi.

Per Sant Marc espiga el blat.

Per Santa Catarina l’avellana és mitja, per Santa Magdalena l’avellana és plena.

Figues i sermons, passat Pasqua no són bons.

Bon sol per Sant Jordi i per Sant Marc, podràs beure el vi a raig.

No es mor cap ovella d’abril ni cap vaca de maig.

Entre abril i maig es fa la feina per tot l’any.

Faves d’abril, bones com el pernil; faves de maig, no me n’empatx.

 

 

 

 

El mes d’abril i els animals:

Per l’abril tot pardal fa son niu.

Per l’abril, orenetes mil.

Per l’abril, busca-li el niu a la perdiu.

Per Sant Francesc, el tord al vesc.

Si el dia tres d’abril el cucut no fa piu-piu, està mort o està viu, mes senyala un mal estiu.

Per Sant Benet cada cucut canta en son indret.

L’abella per l’abril dóna la cera, i l’ovella, la pella.

Ocell i flor, a l’abril busquen el seu amor.

Per Sant Jordi, la piula a l’ordi.

Si el tres d’abril el puput no ha cantat, o és mut o és enterrat.

Si vols saber si arriba abril, les orenetes t’ho van a dir.

Per Setmana Santa el cucut canta.

Quan el cucut no canta per Setmana Santa, és pres o mort  o lligat a França.

Per l’abril bell, tota bèstia muda la pell.

No es mor cap ovella d’abril ni cap vaca de maig.

Matant una mosca per l’abril, se’n maten mil.

Per Sant Mateu vigila el cau la guineu.

Per Sant Marc, el llop ja és nat. 

 

 

 

 

PASQUA:

Tot l’any no és Pasqua, una a l’any i no tot l’any.

Per Setmana Santa el cucut canta.

Per Setmana Santa, pluja o vent; altrament, no és santa.

Altes o baixes, per l’abril les Pasqües.

Per Nadal calor i per Pasqua fred, fan l’any bo i dret.

Per Pasqua, carn de corder, i per Nadal, de galliner.

Pasqua sense ous, com Nadal sense torrons.

Entre les Pasqües vénen les basques.

La nit de la cena, la lluna plena.

Dijous Sant, carbasses a plantar.

Anar de Pasqua a Rams.

 

 

---

Tots aquests refranys els hem trobat als següents llibres que tenim a la biblioteca i que podeu agafar en préstec durant 30 dies :

10.000 refranys catalans, 370 frases fetes / recull realitzat per: Josep Pujol i Vila. Tarragona : Arola, 2012

Calendari de refranys / Joan Amades ; introducció de Francesc Garreta. Tarragona : El Mèdol, 2002.

 

 

Els refranys catalans : Desembre

 

 

Com tots bé sabeu, la cultura catalana és molt rica en refranys, dites i frases fetes.

Aquí hem recollit alguns refranys en els que el protagonista és el mes de Desembre. Alguns potser els coneixeu, però de ben segur que en descobrireu de nous!

(Alguns refranys estan escrits en català antic)

 

 

Desembre:

Desembre finat, any acabat.
Per Sant Silvestre totes les bruixes entren per la finestra.
Sant Silvestre, el darrer vespre.
Pel desembre i gener no cal ser matiner.
Per Santa Llúcia llarga és la nit i curt el dia.
Sant Silvestre no pot estre sinó una vegada l’any: la vigília de Cap d’Any.
Dies de desembre, dies de malura: tot just es fa de dia que ja és nit obscura.
Ditxós és el mes de desembre, que entra amb llardons i surt amb torrons.
Si desembre no venia, l’any nou no arribaria, i el món s’acabaria.

 

 

El mes de desembre i la natura:

Pel desembre, gelades, nevades i llargues matinades.
Pel desembre, el fred o el vent fan tremolar el més valent.
Desembre arribat, posa’t set capes d’un plegat.
Fred i neu, pel desembre arreu.
La neu de desembre i de gener s’assenta com un cavaller, i la neu de febrer fuig com un gos llebrer.
Pel desembre si fa calor, porta mal pitjor.
Desembre amb tronada, senyal de bona anyada.
Pel desembre fred, i calor per l’estiuet.
El fred pel desembre es fica dins, pel gener s’hi asseu, i el febrer ve amb la pala al coll i el treu.
Per l’Advent, posa’t al sol i guarda’t del vent.
L’Advent és el temps del vent.
Sant Nicolau, de la neu porta la clau.
La neu del mes de desembre té queixals i dents.
En els Advents baixen els gels i pugen els vents.
La neu d’Advent gela molt fàcilment.
L’any bo ens va anunciant quan desembre es retira tremolant.
Si plou per la Puríssima Concepció, plou per Carnaval, Setmana Santa i Resurrecció.
Al desembre i al gener, busca un bon recer.
Boires de desembre, la neu no és de témer.
Pel desembre, el temps que fa el dia tres, el fa la resta del mes.
Entre Tots Sants i la Nativitat, entra l’hivern de veritat.
Calor pel desembre i pel gener, fred fort pel febrer.
Boires pel desembre, ni pluges ni neus són de tembre.
La neu del mes d’Advent glaça les dents.
De Tots Sants a Advent, molta pluja i poc vent.
Pel desembre es gelen les canyes i es torren les castanyes.
De Tots Sants a Nadal, l’hivern formal.
Per Sant Francesc fa els freds majors.
Hivern per la Concepció, ja en tindrem dos.
Per Sant Tomàs comença l’hivernàs.
Per Sant Llop, gela pertot.
Quan pel desembre canta el mussol, pluja o bon sol.
Per Sant Tomàs, el fred al nas.
Per Sant Nicolau, plou si a Déu plau.
Per Sant Tomàs, qui no té llenya, li tremola el nas.
Desembre tremolant, bon gener i millor any.
El desembre és un vell que en fa arrugar la pell.
Desembre mullat i gener ben gelat.
Darrera el desembre nuvolós ve el gener polsós.
Si plou per Santa Bibiana, plou quaranta dies i una setmana.
Tronada entre la Puríssima i la Concepció, cinquanta dies més d’hivern.
Per Sant Silvestre, la pluja ja està llesta.
Malalt d’Advent que es guardi del vent.

 

 

El mes de desembre a pagès :

Per Sant Tomàs agafarem el porc pel nas.
Per la Mare de Déu de l’Advent, naps i cols, tot ben calent.
Pel desembre, qui tingui blat, que sembri.
Si l’Advent és mullat, poca anyada de blat.
Per l’Advent, naps i cols a trencadent.
Si el desembre amb neus ve, eixampla paller i graner.
El desembre pren i no dóna.
Si vols l’all coent, sembra’l per l’Advent.
Per Sant Tomàs sang a terra.
Si pel desembre trona, la collita serà bona.
Pel desembre, desembrot, el pastor deixa les ovelles i se’n va vora del foc.
Cada cosa en son temps, naps i cols el mes d’Advent.
Si vols l’all ben coent, planta’l per l’Advent; si el vols ben fi, planta’l per Sant Martí; però si el vols verdader, fes-lo pel gener.
La pruna nadalenca, tres mesos d’esperar-la, tres mesos de menjar-la i tres mesos d’estar-ne satisfet.
Moltes relles i sembrar a fi d’any, el forment a les sales fan créixer un pam.
Pel desembre val més el pa dur que el tendre.
Pel desembre, set gossos i una llebre.
Si bons raïms vols menjar, pel desembre la vinya has de podar.

 

 

FESTES DE NADAL:

Per Nadal, cada ovella en son corral.
Per Nadal posarem el porc en sal.
Per Nadal, un pas de pardal.
Per Nadal la tripa de porc al caminal.
Per Nadal, el porc en sal; per Pasqua, al foc.
Quan Nadal sia passat, queda’t la llana i ven-te el ramat.
Nadal never, blat al graner.
Per Sant Esteve, creix el dia un pas de llebre.
Per Nadal maduren les nesples.
Per Nadal ni en alls ni en cebes empris ton cabal.
Els trons de Nadal no fan bé ni mal.
Per Nadal, l’all en el bancal.
El forn, per Nadal, no para un instant.
Nadal i Pasqua s’esperen amb alegria i passen com un altre dia.
De Nadal a Sant Joan hi va mig any.
De Nadal a Carnestoltes, set setmanes desimboltes.
De Nadal a Sant Julià tretze dies hi ha.
Per Nadal, fred com cal.
Entre Nadal i els Reis el fred correrà.
Nadal duu l’hivern dintre una panera; si no la porta al davant, la porta al darrera.
Per la neu de Nadal, no deixis ton hostal.
Per Sant Esteve plou o neva.
Si per Nadal s’espardenyeja, per Pasqua s’esclopeja.
Si per Nadal fa estiu, la Pasqua prop del niu.
Nadal festiu, Pasqua prop del caliu.
Per Nadal al foc, per Pasqua al jóc.
Qui per Nadal es soleia, per Pasqua es torreia.
Per Nadal al foc per Pasqua al sol.
Qui per Nadal juga a bitlles per Pasqua s’escalfa els talons.
Quan Nadal és sense lluna, de mil fedes n’escapa pas una.
Nadal sense lluna, ramat de cent ovelles torna una.
La pluja abans de Nadal per mitja pedregada val.
Si abans de Nadal capa no et cal, de Nadal enllà capa no et caldrà.
Per Nadal i per Cap d’any, cada ovella al seu corral.
Per Nadal, torrons; pels Reis, esclopets, i per la Candelera, plorets.
Cada cosa pel seu temps; per Nadal, neules i a l’estiu, cigales.
Benvingut sia el gall, encara que sia passat Nadal.
Per Nadal coques i per Sant Joan becores.
Les castanyes per Nadal es mengen bé i es paeixen mal.
Per Pasqua, carn de corder; per Nadal, de galliner.
D’olives, una per Sant Joan i cent per Nadal.
Si no plou per Nadal, no hi haurà sembrada com cal.
Qui no celebra el Nadal és home que tant se val.
Per Nadal qui res no estrena res no val.
De Nadal a Sant Esteve durarà la bondat seva.
L’endemà de Nadal, Sant Esteve, a la casa que no hi ha pa ningú està alegre.
Per Nadal i Sant Esteve cada qual a casa seva.
Qui el desembre acabarà l’any nou veurà.
Quan Nadal és en Dilluns, de dos pans guarda-te’n un.
Nadal en dilluns, badalls a munts.
Quan Nadal entra en dilluns tots els fruits són perduts.
Nadal en dimarts, mal pels sembrats.
Nadal en dimarts, festes a grapats.
Nadal en dimarts, pa i vi de totes parts.
Nadal en dimecres, sembra marges i feixes.
Nadal en dijous, ven la carreta i els bous.
Nadal en divendres, crema focs i cendres.
Quan Nadal és en divendres cal sembrar dintre les cendres.
Quan Nadal és en diumenge, fred i foc, pertot en penja.
Bona anyada si per Nadal és lluna plena.
La bugada de Nadal costa més que ella no val.
Nadal mullat, el blat neulat.
Per Nadal, eixuga la bugada al fumeral.
Per Nadal, la gallina en el corral.
Nadal gelat, el blat granat.
Bocs amb davantal, cabrits per Nadal.
Quan Nadal entra nedant la vinada és abundant. 

 

---

Tots aquests refranys els hem trobat als següents llibres que tenim a la biblioteca i que podeu agafar en préstec durant 30 dies :

10.000 refranys catalans, 370 frases fetes / recull realitzat per: Josep Pujol i Vila. Tarragona : Arola, 2012

Calendari de refranys / Joan Amades ; introducció de Francesc Garreta. Tarragona : El Mèdol, 2002.

 

 

Els refranys catalans : Novembre

 

 

Com tots bé sabeu, la cultura catalana és molt rica en refranys, dites i frases fetes.

Aquí hem recollit alguns refranys en els que el protagonista és el mes de Novembre. Alguns potser els coneixeu, però de ben segur que en descobrireu de nous!

(Alguns refranys estan escrits en català antic)

 

 

Novembre:

AA primers de novembre, el teu foc ja el pots encendre.

De Sant Martí a Sant Andreu, setmanes tres; de Sant Andreu a Nadal, gairebé un mes.

De Santa Catarina a Nadal, un mes cabal.

De Tots Sants a Sant Martí, onze dies i un matí.

Del novembre cap allà, la manta no la deixis de la mà.

En novembre estem, castanyes, moniatos i nous també.

Novembre finat: tot guardat a casa o enterrat.

Passat Tots Sants, tots els dies són germans.

Per Sant Andreu, un mes breu.

Per Sant Ermengol, festa si Déu vol.

Per Sant Martí, beu del bon vi i deixa l’aigua pel molí.

Qui de Tots Sants a Nadal no fila, tot l’any sospira.

Tots Sants en dilluns, festes a munts.

Tots Sants l’entra, Sant Andreu el treu.

 

 

El mes de novembre i la natura:

De Tots Sants a Sant Andreu, vent o pluja o fred o neu.

Per Sant Martí, la pinya cau del pi.

Per Tots Sants, la neu pels alts, i per Sant Andreu, la neu al peu.

Pluges de novembre omplen els barrals i curen tots els mals.

Per Tots Sants, desa el vantall i treu els guants.

Els arbres de pinyol, pel novembre s’enterren i pel maig surten al sol.

Per Tots Sants, capes i mocadors grans.

Per Sant Martí, la neu al pi; per Sant Andreu, pertot arreu.

Per Sant Martí, la neu al pi, si no hi és al vespre, hi és al matí.

Per Tots Sants sembra amb les dues mans.

Per Tots Sants, castanyes; i per Nadal, torrons.

Per Sant Martí, la neu pel camí.

Per Sant Iscle el fred xiscla.

Per Sant Climent, el fred reganya les dents.

Santa Catarina, o molt freda o molt humida.

Per Santa Catarina el fred entra a la cuina.

Santa Catarina, tot el món inclina.

Per Sant Sadurní, la neu pel camí, i per Sant Andreu, pertot arreu.

Per Sant Andreu fa un fred de raïra de Déu.

Per Sant Andreu, la neu al peu, i si no hi és, hi serà leu.

Per Sant Andreu, si no teniu capa, ja patireu.

Per Sant Andreu, qui no tingui capa que n’enmanlleu; qui en tindrà i la deixarà un bon ase que serà.

Si pel novembre trona, la collita serà bona.

Any de profit, sol pel novembre i pluja per l’abril.

Novembre humit, et faràs ric.

Entre Tots Sants i Nadal, ni boires ni mestral.

Per Sant Martí, la pinya cau del pi.

Per Sant Martí, la pluja ja és aquí.

Per Sant Martí, l’aigua al molí.

Per Tots Sants, mortons i glans, cama-seques i esclata-sangs.

Per Sant Martí, la fulla cau del pi.

 

 

El mes de novembre a pagès :

Per Sant Martí es mata el porc i es tasta el nou vi.

Pel novembre, vi per vendre.

Per Santa Catarina, el molí no fa farina.

Abans de novembre, que la teva vinya sense fruit quedi.

Per Sant Martí tapa les bótes i tasta ton vi.

Qui sembra per Tots Sants, sembra blat i cull escarabats.

Quinze dies abans de Tots Sants i quinze dies després, temps de bon sembrar és.

Per Sant Martí mata el porc i enceta el vi.

Per Santa Catarina arreplega l’oliva.

Per Sant Martí tapa la bóta del bon vi.

El bon favar per Tots Sants s’ha de sembrar, i pel gener s’ha de cavar.

Pel novembre cava i sembra.

Pel novembre, qui no ha sembrat, que no sembri.

A finals de novembre arreplegaràs la teva oliva sempre.

Per Santa Catarina, si tens blat, fes-ne farina.

Pel novembre tot el blat, al graner o enterrat.

Per Tots Sants, canyes i caragols amb banyes.

Per Santa Catarina l’oli a l’oliva, i per Sant Llop l’oli pertot.

Per Sant Andreu, sembra el blat teu.

Qui per Tots Sants no té sembrat, perilla quedar enganyat.

De Tots Sants a Sant Martí sembra, si vols collir.

Per Tots Sants, castanyes i caragols amb banyes.

Per Sant Sever, faves a fer.

Novembre, si les flors estan, replega el safrà.

Per Sant Andreu, plega l’arreu.

Si voleu l’all fi, feu-lo per Sant Martí.

Per Santa Catarina plega l’oliva, qui espera al gener no hi troba res.

Per Tots Sants, les olives a les mans.

Per Tots Sants, els blats sembrats i tots els fruits a casa guardats.

Per Tots Sants, i no més enllà, has de sembrar.

Per Tots Sants, per fruita, glans.

Per Sant Martí, les cabres a boquir.

Pel novembre i pel juny  no esquilis el ruc.

Per Santa Catarina, el gall amb la gallina.

A cada porc li arriba el seu Sant Martí.

 

---

Tots aquests refranys els hem trobat als següents llibres que tenim a la biblioteca i que podeu agafar en préstec durant 30 dies :

10.000 refranys catalans, 370 frases fetes / recull realitzat per: Josep Pujol i Vila. Tarragona : Arola, 2012

Calendari de refranys / Joan Amades ; introducció de Francesc Garreta. Tarragona : El Mèdol, 2002.

 

 

Els refranys catalans : Setembre

 

 

Com tots bé sabeu, la cultura catalana és molt rica en refranys, dites i frases fetes.

Aquí hem recollit alguns refranys en els que el protagonista és el mes de Setembre. Alguns potser els coneixeu, però de ben segur que en descobrireu de nous!

(Alguns refranys estan escrits en català antic)

 

 

Setembre:

Al setembre comença l’escola i també la xerinola.

Lluna setembral, la més clara de l’any.

Dels dotze mesos que hi ha, el setembre és el més malsà.

Pel setembre els mals són de tembre.

Malaltia setembral, llarga o mortal.

Per Sant Gil, al vespre fil.

La lluna setembrina, set llunes endevina.

Per Santa Tecla, el beure en regla.

Pel setembre no fa cap arruga el ventre.

 

 

 

El mes de setembre i la natura:

Si el dia 14 de setembre no fa vent, les aigües són primes, i, si en fa, plourà molt durant l’any.

Allò que agost madura, setembre assegura.

Setembre molt humit, molt vi, però aigualit.

Setembre assolellat, bon vi assegurat.

Quan plou pel setembre, la tardor bé entra.

Al setembre, el mal temps és de témer.

Si plou per Sant Urbà, quaranta dies plourà.

Si per Santa Creu fa bon vent, collita d’olives per a l’any vinent.

Per Sant Mateu, l’estiu adéu.

Pel setembre, els trons, ni dolents ni bons.

El setembre s’enduu els ponts o eixuga les fonts.

Sant Miquel setembrer és la llenya del gener.

Per Santa Tecla, la tronada, cosa assegurada.

Tramuntana per Sant Miquel, tot l’any miraràs al cel.

Santa Catarina, o molt freda o molt humida.

Per Sant Mateu, la neu al peu.

Boira de setembre, porta el sud en el ventre.

Santa Tecla la tronera.

Sant Miquel, Santamiquelada, en veure figues, bona pedrada.

Tot l’any amb mal temps fa de mal anar, però en setembre no es pot aguantar.

Els camps per Sant Miquel esperen l’aigua del cel.

Per Sant Llorenç, figues en tens.

Si setembre no porta fruita, l’agost en té la culpa.

Sol setembrer madura el codonyer.

Per l’agost és madura; pel setembre, sepultura.

Si per Sant Miquel no plou, al pagès li entra el dol.

Setembre boirós, graner polsós.

 

 

El mes de setembre a pagès :

Al setembre el vi està per vendre.

Aigua per Sant Mateu, porc, verema i béns arreu.

Pel setembre cull les pomes, abans no vinguin les bromes.

Per Sant Mateu sembra del teu, i si no tens del teu, ves a manlleu.

Raves i espinacs, pel setembre, sembrats.

Si vols mel, fes-la per Sant Miquel.

Per Santa Catarina, del bon blat fes la farina.

Si vols bones sembrades, per Sant Mateu fes les primeres.

Raïms de Sant Jaume, raïms aigualits; raïms de setembre, te’n llepes els dits.

Aigua per Sant Urbà lleva oli i vi i no dóna pa.

Per Santa Creu, faves per tot arreu.

Per Santes Creus cull tes peres i tes nous.

Santa Tecla, batedora de nogueres.

El setembre és veremador, i es fa vi del bo i millor.

Per Sant Mateu, el raïm meu i el meló teu.

Santa Tecla, escaldadora de panses.

Pel setembre, neteja tines, portadores i premsa.

Al setembre, carbasses.

Per Santa Caterina, si no tens sembrat el blat, fes-ne farina.

Per Sant Mateu, verema i batoll arreu.

Per Sant Gil, a batre nogueres.

Qui no sembra per Sant Mateu, sembra per l’Advent.

Setembre sense saó, collita sense braó.

Per la Mare de Déu de setembre, els raïms són bons per a prendre.

Pel setembre, qui tingui llavors que en sembri.

Quan setembre és a la fi, les garrofes a collir.

Pel mes de setembre es talla el que penja.

Per Sant Miquel, la verema se’n puja al cel i l’endemà torna a baixar.

Pel setembre, els melons pels racons.

Per Santa Creu i Sant Cebrià, sembra a costa i sembra en pla.

Quan la cigala canta pel setembre, no compris blat per revendre.

Si pel juliol no es fan i per l’agost no es maduren, pel setembre no es cullen.

Entre Sant Miquel i Sant Francesc pren la verema tal com és.

 

 

El mes de setembre i els animals :

Pel setembre, les cabres a la serra i el vi a la gerra.

Per Santa Tecla, tords a la taleca.

Finit el setembre, les perdius són fetes.

Per Santa Caterina, el gall amb les gallines.

Per Sant Mateu vigila el cau la guineu.

Per Sant Miquel, el porc té gust de mel.

Pel setembre ven-te el gallinar i per Nadal, a compra’l.

Si el setembre la terra banya, la bassiva dels bous a la muntanya.

 

 

 

---

Tots aquests refranys els hem trobat als següents llibres que tenim a la biblioteca i que podeu agafar en préstec durant 30 dies :

10.000 refranys catalans, 370 frases fetes / recull realitzat per: Josep Pujol i Vila. Tarragona : Arola, 2012

Calendari de refranys / Joan Amades ; introducció de Francesc Garreta. Tarragona : El Mèdol, 2002.

 

 

Els refranys catalans : Març

 

 

Com tots bé sabeu, la cultura catalana és molt rica en refranys, dites i frases fetes.

Aquí hem recollit alguns refranys en els que el protagonista és el mes de Març. Alguns potser els coneixeu, però de ben segur que en descobrireu de nous!

(Alguns refranys estan escrits en català antic)

 

 

Març :

Març, marçot, mata la vella a la vora del foc, i la jove si pot.

Març marceja i la gent bogeja.

El març porta mal de cap.

Març i els seus marçons fan córrer els minyons.

Pel març, corre el diable per totes parts.

Març que massa marceja, o mata o malmeja.

Pel març no et llevis ni un pedaç.

Sol de març, pigues i barbs.

El març té trenta-un dies i tres-centes fesomies.

Pel març marçot no et treguis el tricot.

En el març, qui no té sabates ja pot anar descalç.

Quan el març fa de maig, el maig fa de març.

 

 

El mes de març i la natura:

Març ventós i abril plujós, fan el maig florit i formós.

Pel març, els ametllers en flor i el jovent en amor.

Pel març, la verdor, i per l’abril, la flor.

Neu gelada pel març, pluja forta al maig.

Març, marcejador: que de nit fa fred i de dia calor.

La lluna vella de març no marxa sense glaç.

Pel març el sol rega i l’aigua crema.

Març ventós i abril plujós fan ésser el pagès orgullós.

Primavera, temps d’alegria, s’escurça la nit i creix el dia.

Aigua de març, herba en els sembrats.

Cada gelada al mes de març, una pedregada al mes de maig.

Trons al març, fred abril i maig.

Març, marçó, al matí cara de gos i al vespre galant minyó.

No hi ha març sense neu ni Mare de Déu.

El sol de març porta refredats.

El sol de març es nota set anys a la cara.

En març, ja està núvol, ja està ras.

Pel març, la múrgola sota l’arçar.

 

 

El mes de març a pagès :

De flor de març, fruit no en veuràs. 

Març ventós, pel pagès és profitós.

Pel març, herbes per totes parts.

Pluja de març, dóna faves i lleva blat.

Per Sant Josep, el marduix treu el bec.

Per Sant Josep, verdeja el cep.

De la flor que el març veurà, poc fruit se’n menjarà.

Si no llaures pel març, ja no llauraràs.

Quan al març trona, l’ametlla és bona.

Per Sant Josep enllà, posa’t trumfons a sembrar.

Si no podes pel març, no veremaràs.

Tota vinya estimada, pel març, treballada.

Civada i espelta, fins al març no es desperta.

Pel març la falceta al braç.

Civada pel març, llenya per l’abril i blat pel maig.

Sembra de cigrons, el primer divendres de març.

 

 

 

El mes de març i els animals :

Març, marçàs: de l’ovella en faràs pedaç.

Març: falsa primavera que enganya el bestiar.

Primavera arribada, ovella esquilada.

Tords a la darreria de març, l’hivern és llarg.

A meitat de març, l’oreneta i el tord se’n van.

L’euga ben cuidada, pel març aparellada.

Pel març la cabra a l’arç, l’ovella a la cultiva i el bou al ribàs.

Pel març i l’abril, el cucut surt del niu, però si hi ha neu, no el veureu.

Març aborrascat, ni ovelles ni corders ha deixat.

Per la Mare de Déu de març treu el xai de totes parts.

Pel març ton les ovelles.

Pel març s’esquilen els ases. Pel març treu el cap el llargandaix.

 

 

 

---

 

Tots aquests refranys els hem trobat als següents llibres que tenim a la biblioteca i que podeu agafar en préstec durant 30 dies :

10.000 refranys catalans, 370 frases fetes / recull realitzat per: Josep Pujol i Vila. Tarragona : Arola, 2012

Calendari de refranys / Joan Amades ; introducció de Francesc Garreta. Tarragona : El Mèdol, 2002.

 

 

 

Els refranys catalans : Gener

 

 

Com tots bé sabeu, la cultura catalana és molt rica en refranys, dites i frases fetes.

Aquí hem recollit alguns refranys en els que el protagonista és el mes de Gener. Alguns potser els coneixeu, però de ben segur que en descobrireu de nous!

(Alguns refranys estan escrits en català antic)

 

 

 

El gener és considerat com el més fred de l’any :

Pel gener es gela l’aigua en el calder.

Gener, fred i gelader.

La neu de gener s’asseu com un cavaller.

Pel gener s’abriga el llumener. 

Pel gener, la vella en el foguer.

Si gela pel gener, molta pluja pel febrer.

Gener fred o temperat, passa’l ben arropat.

Pel gener, ten encès el braser.

Gener sense fred, tot el fruit es perd.

Pel gener, tanca la porta i encén el braser.

 

 

 

El mes de gener i la natura:

Gener emblanquit, estiu humit; gener nevat, estiu regalat.

La lluna de gener la reina del cel és.

Les nits de gener, les més clares i més fredes de l’any solen ser.

La lluna nova de gener, molta pluja duu al darrer.

Les pluges de gener al camp sempre van bé.

Moltes pluges pel gener bona anyada solen fer.

L’aigua de gener omple la bóta al graner.

No hi ha bon gener que no deixi les basses plenes pel febrer.

Si sentiu tronar al gener, apuntaleu el graner.

Si plou pel gener, l’any sol anar bé. Pluja de gener de durada, tempera tota l’anyada.

Gener sec, graner amb esplet.

Gener mullat, bo pel camp i mai pel ramat.

 

 

 

 

El mes de gener a pagès :

El mes de gener és la clau del graner.

Pel gener, el camp llaurar, la vinya podar i el vi trascolar.

Col de gener, bona com el corder.

Després de gener, poda l’arbre fruiter.

Com més fred és el gener, més suc dóna el taronger.

Qui arreplega l’oliva abans del gener deixa l’oli a l’oliver, i qui la cull passat el gener cull la d’aquest any i la de l’any que ve.

Les gelades de gener fan florir l’ametller.

Si mon amo em poda pel gener i em llaura pel febrer, vergonya serà si no li omplo el graner.

Pel gener, ametller, no facis via, que gelarà el millor dia.

De la flor del gener, ningú n’omple el graner. Si vols un bon aller, sembra’l pel gener.

Si vols ceba de dober, planta-la de gener.

Poda de gener i cava de febrer i tindràs bon vinader.

Pel gener, planta l’aller, cap al darrer, no pel primer.

 

 

El mes de gener i els animals :

Pel gener, cada ovella amb son corder, si no a la tripa al braguer.

Pollastre de gener, cada ploma val un diner.

Pel gener, ous al paller.

Lloca de gener, ous en el paller.

Pollet que ve pel gener, pel juny me’l menjaré.

Mata el porc pel gener, si vols que es conservi bé.

Pel gener no hi ha cap gos coniller.

Mentre el gener passa, deixa la caça.

Pel gener no hi ha gos llebrer ni bon corraler.

Pel gener, els gats busquen muller. 

 

 

 

Les festes del mes de gener :

 

Sant Antoni Abat (17 de gener) :

Sant Anton treu la boira del món.

Per Sant Antoni fa un fred del dimoni; per Sant Julià cuida matar.

Sant Antoni el gela, Sant Vicenç el mata i la Candelera l’enterra.

Sant Antoni del porquet, a les velles fa carasses i a les joves fa l’ullet.

Entre Sant Antoni i Sant Sebastià, més fred que entre tot l’any fa.

Per Sant Antoni de gener fan festa el cavall i el traginer.

Sant Antoni de gener, cavalls amb flocs pel carrer. Per Sant Antoni Abat, mitja hora per cap.

 

Sant Sebastià (20 de gener) :

Per Sant Sebastià fa un fred que no es pot aguantar.

Per Sant Sebastià, tramuntana a l’Empordà.

Per Sant Sebastià l’oreneta ve i el tord se’n va.

Per Sant Sebastià, s’allarga el dia un pas de milà.

Per Sant Sebastià, una hora més hi ha.

 

Santa Agnès (21 de gener) :

Per Santa Agnès no filis més.

Per Santa Agnès i Sant Fruitós fa el fred més rigorós.

Per Santa Agnès, una hora més.

 

Sant Vicenç (22 de gener) :

Per Sant Vicenç, gelada o corrent.

Per Sant Vicenç cessen les humitats i es giren els vents.

Si Sant Vicenç duu bon temps, l’hivern s’acabarà prest.

Per Sant Vicent la roda s’allarga una hora.

 

 

---

 

Tots aquests refranys els hem trobat als següents llibres que tenim a la biblioteca i que podeu agafar en préstec durant 30 dies :

10.000 refranys catalans, 370 frases fetes / recull realitzat per: Josep Pujol i Vila. Tarragona : Arola, 2012

Calendari de refranys / Joan Amades ; introducció de Francesc Garreta. Tarragona : El Mèdol, 2002.

 

 

Els refranys catalans : Febrer

 

 

Com tots bé sabeu, la cultura catalana és molt rica en refranys, dites i frases fetes. Aquí hem recollit alguns refranys en els que el protagonista és el mes de febrer. Alguns potser els coneixeu, però de ben segur que en descobrireu de nous!

(Alguns dels refranys potser us semblaran estranys, ja que estan escrits en català antic)

 

El febrer és el mes més curt (només 28 dies) :

Febrer curt, amb vint-i-vuit dies se’n surt.

Febrer, el curt, de dies sols vint-i-vuit, però els anys de traspàs vint-i-nou n’hi trobaràs.

Febrer el curt, si entra dolent, pitjor en surt.

El febrer, mes mentider.

 

 

El febrer és un mes molt fred:

El febrer és traïdor, borrascós i gelador.

El febrer curt, més brau que un turc.

Els sants de guix pel febrer porten capa.

Fred de febrer, pitjor que el de gener.

Guarda llenya al llenyer per quan arribi el febrer.

Pel febrer, abriga’t amb dues capes, si pot ser.

Pel febrer, abriga’t bé.

Pel febrer, set capes i un barret.

Per al bon febrer la meva llenya guardaré.

Quan febrer viu, el fred reviu.

 

El mes de febrer i la meteorologia:

Allà on toquen al febrer les calamarsades, al juliol hi toquen les pedregades.

El sol de febrei (o febrer) entra a l’herbei.

Febrer assolellat, febrer gelat.

Febrer plujós, cara de gos.

La neu de febrer marxa com un gos llebrer.

Neu de febrer, aigua en un paner.

Neu de febrer, bona si és de primer.

Nevades de febrer, pluges pel juny solen fer.

Pel febrer, un dia al sol i l’altre al braser.

Pel mes de febrer, un dia dolent i l’altre també.

Si pel febrer calent estàs, per Pasqua tremolaràs.

Si pel febrer no fa fred, la resta de l’any se’n ressent.

Si plou pel febrer, tot l’any va bé.

Si trona pel febrer, molt mal en ve.

Sol de febrer mai dura un dia sencer.

 

 

El mes de febrer a pagès :

Aigua al febrer, ordi al graner.

El febrer treu l’ordi del bolquer.

Febrer abeurat, mig any assegurat.

L’aigua de febrer, sempre va bé.

Pel febrer treu flor l’ametller.

Pel febrer, jornal enter.

Pel febrer, si la boira venç el sol, mal temps per als pastors.

Per febrer has de llaurar el que pel març vulguis sembrar.

Pluges pel febrer, any civader.

Quan trona pel febrer, tremola el vinyater.

Qui sembra pel febrer, collita té.

Si el bou vols engreixar, de mig febrer a març l’has de pasturar.

Si neva pel febrer, fins al segar bon temps ve.

Si no plou pel febrer, mal va el graner.

Si vols tenir bon aller, sembra’l pel febrer.

 

 

El mes de febrer i els animals :

Arribat el febrer, eriçons caçaré.

Diu el bou pel febrer: “Pluja, pluja, fins que se’m podreixi la cua”.

El febrer no deixa ovella ni corder.

El fred del febrer mata el liró en el lironer.

El mussol, pel febrer, ja es menja un pa sencer.

Febrer corrent, el xai naixent.

Orenetes pel febrer, mal any ve.

Pel febrer, busca la guilla son joquer.

Pel febrer, crits de lloca i bons ous al galliner.

Pel febrer, el tord se’n va i se’n ve.

Pel febrer, neix el bon corder.

Pel febrer, surt l’ós del seu osser.

 

 

Les festes del mes de febrer :

 

La Candelera  (2 de febrer) :

A la Candelera, si el fred no li va davant, li va darrere.

Candelera clara, fred hi ha encara.

Candelera rasa, l’hivern no es mou de casa.

Després de la Candelera, Carnestoltes va darrere.

La Candelera la neu espera ; si ja ha nevat, l’hivern ha passat ; si no ha nevat, ja nevarà.

La Mare de Déu encandelada, gran nevada, gran gelada o gran ventada.

Per la Candelera ponen la primera gallina i la darrera.

Per la Candelera, ous a la gallinera.

Quan la Candelera plora, el fred és fora; quan la Candelera riu, el fred és viu; però tant si riu com si plora, mig hivern fora.

Quan la Candelera plora, el fred és fora; quan la Candelera riu, el fred és viu; tant si plora com si riu, ja ve l’estiu.

Si la Candelera neva, neva trenta dies més al seu darrere.

Trons per la Candelera, mal de cap i mal d’orella.

 

Sant Blai (3 de febrer) :

Per Sant Blai, cigonyes veuràs, i si no en veus, mal any passaràs.

Per Sant Blai, la cigonya per l’espai ; si no l’hi veus, senyal de neus.

Per Sant Blai, si no l’has sembrat, sembra el teu all.

Per Sant Blai, una hora per dalt i una hora per baix.

Sant Blai mullat, cigonyes aviat ; Sant Blai eixut, cigonyes no han vingut.

Sant Blai nevat, hivern acabat.

Sembra faves per Sant Blai i en menjaràs tot l’any.

 

Santa Àgueda (Àgata) (5 de febrer) :

Neu per Santa Àgueda, al camp agrada.

On per Santa Àgata hi ha boira, hi cauen pedregades.

Per Santa Àgata pon l’ànega.

Per Santa Àgueda planta l’alfàbrega, que per Santa Margarida ja serà florida.

Per Santa Àgueda, la ceba sembrada, ni que sigui dins la gelada.

 

Santa Eulàlia (12 de febrer) :

El sol de Santa Eulàlia empeny la parra.

Per Santa Eulàlia sembra les patates.

Per Santa Eulàlia volta la pomera ; si veus una poma ací i una altra allà, torna-te’n a casa, que any de pomes serà.

Santa Eulàlia assolellada, collita de vi assegurada.

Si sembres per Santa Eulàlia, bon gra i bona palla.

 

Sant Valentí (14 de febrer) :

A pescar truites per Sant Valentí, si no del vespre, de matí.

Per Sant Valentí, els vents aquí.

Per Sant Valentí, floreix el romaní.

Per Sant Valentí, l’ametller a florir.

Per Sant Valentí, la garsa puja al pi.

Per Sant Valentí, sembra ton lli.

 

Sant Macià (Maties) (24 de febrer) :

El vent de Sant Maties dura quaranta dies.

Per Sant Macià el cucut ve i el tord se’n va.

Per Sant Macià l’oreneta sol tornar.

Per Sant Macià, agafa la canya i vés a pescar.

Per Sant Macià, l’oreneta ve i el fred se’n va.

Per Sant Macià, tanta nit com dia hi ha.

Per Sant Maties canten els ocells llurs alegries.

Per Sant Maties tan llargues són les nits com els dies.

 

 

Carnestoltes :

Carnestoltes i Dijous Sant sense lluna no es veuran.

Carnestoltes mullades, Pasqües assolellades.

Casament de Carnaval, casament que res val.

De tard o de primer, Carnestoltes pel febrer.

Després de la Candelera, Carnestoltes ve al darrere.

Pel temps de les Carnestoltes, molt vi i molt poques soltes.

Per Carnaval, tot s’hi val.

 

 

---

 

Tots aquests refranys els hem trobat als següents llibres que tenim a la biblioteca i que podeu agafar en préstec durant 30 dies :

10.000 refranys catalans, 370 frases fetes / recull realitzat per: Josep Pujol i Vila. Tarragona : Arola, 2012

Calendari de refranys / Joan Amades ; introducció de Francesc Garreta. Tarragona : El Mèdol, 2002.

Tots els refranys catalans / Anna Parés i Puntas ; pròleg de Francesc Vallverdú. Barcelona : Edicions 62, 1999.