Novetats de llibres infantils per a Cicle superior de la Biblioteca Joan Triadú (Octubre 2021)

 

A la Sala Infantil i Juvenil de la Biblioteca Joan Triadú tenim moltes novetats que ens agradaria recomanar-vos.

En aquesta ocasió són llibres de lectura I*** amb els que segur que passareu una estona ben entretinguda!

Llibres d’aventures, de fantasia, històries de monstres, d’humor… quin us agrada més?

 

I recordeu que a la Biblioteca trobareu aquests llibres i moltíssims més!

 

 

 

 

Aquests llibres els trobareu a la biblioteca i us els podeu emportar en préstec durant 30 dies.

“Llegim més… còmic” a Vic

 

comic1

 

Durant la setmana del 25 al 30 d’octubre a diferents punts de la ciutat de Vic hi haurà un seguit d’activitats que s’emmarquen en el programa “Llegim més… còmic”, un projecte compartit entre biblioteques, llibreries, el Centre de Normalització lingüística, Associació Espais Escrits i les editorials de la ciutat, tots ells coordinats per la Biblioteca Joan Triadú amb l’objectiu de fomentar la lectura i coneixement del còmic i la novel·la gràfica i convertir Vic en una ciutat on la lectura estigui present a diversos espais, es donin a conèixer els equipaments de Vic vinculats a la lectura i facilitar la col·laboració entre entitats públiques i privades d’aquest sector.

Durant aquesta setmana es portaran a terme exposicions, sessions de contes, tallers, etc. per a un públic tant infantil, juvenil i adult, a diferents localitzacions :

 

1

 

Podeu veure la programació a : 

2

 

Les activitats adreçades a un públic infantil són aquestes:

 

11

3

 

 

10

4

 

 

12

5

 

 

13

6

 

 

14

7

8

 

 

15

9

 

 

16

Conte per la Salut Mental: “On s’amaga el monstre del carrer?” a càrrec de Núria Clemares

 

Conte salut mental

 

 

La Maia sempre havia estat una nena valenta i forta, però s’ha fet gran, li han començat les pors i no vol sortir de casa.

Sort que un dia descobreix que buscar el monstre del carrer pot ser MOLT divertit!

 

Activitat emmarcada en la campanya

“Osona amb la salut mental 2021”

En col·laboració amb OSONAMENT

 
 

INSCRIPCIONS :

Places limitades (1 infant acompanyat d’1 adult) 

Tel: 93 883 33 25  /  b.vic.jt@diba.cat

 

Dissabte, 23 d’octubre 2021

A les 11:00 h

A la Biblioteca Joan Triadú de Vic

 

Recomanació DVD : “Onward”

 

Us presentem aquesta pel·lícula que podeu trobar a la Biblioteca Joan Triadú:

 

onward

 

En un món de fantasia habitat per elfs, fades, trols, cavalls alats i unicorns, dos germans elfs adolescents, Ian i Barley Lightfood, reben una carta i un objecte màgic que el seu pare, mort quan eren petits, els havia llegat.

Els nois s’embarquen en una aventura trepidant per esbrinar si la màgia encara existeix i així poder passar un dia amb el seu pare.

 

Onward és una pel·lícula estatunidenca d’animació per ordinador i de fantasia produïda per Walt Disney Pictures i Pixar Animation Studios.

Dirigida per Dan Scanlon, compta amb les veus de Tom Holland, Chris Pratt, Julia Louis-Dreyfus, i Octavia Spencer.

 

Aquí podeu veure el tràiler de la pel·lícula :

 

 

 

 

23

 

onward3

 

ONWARD

 

Tim-Onward1New

Novetats de llibres infantils per als més petits (Octubre 2021)

 

 

A la Sala Infantil i Juvenil de la Biblioteca Joan Triadú tenim una muntanya de llibres nous per recomanar-vos.

En aquesta ocasió són llibres de lectura I* per als més petits de la casa.

Hem fet una tria d’àlbums il·lustrats, de contes d’animals, de fantasia, contes d’emocions i contes que us faran riure… un munt d’històries que de ben segur us agradaran molt!

 

I recordeu que a la Biblioteca trobareu aquests llibres i moltíssims més!

 

 

Aquests llibres els trobareu a la biblioteca i us els podreu emportar en préstec durant 30 dies.

Deixa’m que t’expliqui una història… “Una família de por” de Francesc Gisbert

 

Des de la Sala infantil i juvenil de la Biblioteca Joan Triadú us volem recomanar alguns dels nostres llibres favorits I*** (d’ 11 a 13 anys). Històries d’humor, de fantasia, de misteri, d’aventures…

Anirem fent les recomanacions seguint l’ordre alfabètic d’autor: cada entrada del bloc, una lletra de l’abecedari. I compartirem amb vosaltres el primer capítol per enganxar-vos a la història.

Si voleu saber com continua… veniu a buscar el llibre a la biblioteca!

 

61rafsNVhQL

Una família de por / Francesc Gisbert ; dibuixos de César Barceló. Algemesí : Andana, 2017.

 

Aquesta és la història de Rut i la seua família, més pobres que les rates. Sobreviuen com poden i dormen en una furgoneta.

Una nit, descobreixen una casa misteriosa, la Casa de les Tres Torres, a primera vista abandonada, i decideixen instal·lar-s’hi.

Aquella casa no es troba tan buida com es pensaven i hauran d’aprendre a compartir-la amb una altra família de monstres.

Monstres i humans seran capaços de conviure?

 
 

 

UNA FAMÍLIA DE POR

 

SW0330_XBOVI1PT0PR03_0354_001

 

1. Més pobres que les rates del desert

 

Quan mon pare començà repetir-ho, ara i adés, vaig intuir que no devia ser res de bo: “Som més pobres que les rates del desert”. La primera vegada que ho vaig sentir, no vaig entendre l’abast total de l’expressió. Després, però, a força de tornar-hi tant, en els moments de desesperació, en vaig deduir el significat. Nosaltres sempre havíem sigut una família més aïna pobra. Vivíem en un edifici de l’any de la picor. I allà amunt, en un seté pis, sense ascensor, diminut com una capsa de sabates i amb les parets plenes d’esquerdes. En aquell pis ens amuntegàvem tota la família: els meus pares, el meu germà menut de sis anys, l’àvia Gertrudis de noranta i Simba, el nostre gos, d’edat indeterminada.

Nosaltres, pitjor que millor, anàvem fent i apedaçant, com se sol dir. Però, atés que la felicitat no dura eternament, un bon dia, hi van aplegar uns senyors molt ben vestits. Aquests senyors molt ben vestits van dir que eren funcionaris de l’ajuntament, arquitectes o alguna cosa per l’estil; ens van informar, educadament, que la casa tenia massa anys i massa xacres, i que amenaçava ruïna. Jo no vaig entendre res. Perquè l’àvia Gertrudis, també era vella, amb més anys i xacres dels que ella voldria, i com rondinava mon pare, no hi havia manera de tombar-la. El cas és que, poc després, haguérem de deixar el pis. Van dur unes màquines molt grans i escandaloses que el van enderrocar en un tres i no res, enmig d’un núvol de polseguera i un infern de terrabastall.

A banda del pis, l’únic que teníem era una furgoneta. Els pares treballaven quan podien de venedors ambulants. A l’hivern venien roba per diferents mercats i, a l’estiu, fruita i refrescos per les platges. Carregaven la furgoneta i se n’anaven a córrer l’andola per pobles i mercats. Ens deixaven sols amb l’àvia, perquè ens cuidara. Però com que l’àvia era gran i caduquejava, perquè de viure i rodar tant la gent es desgasta, érem nosaltres els qui havíem de cuidar-la. Comptat i debatut, que ens van fer fora de la casa on vivíem, perquè deien que estava en ruïnes i volien construir-ne una de nova.

 

SW0330_XBOVI1PT0PR03_0354_002

Jo, al principi, em vaig posar més contenta que un gínjol:

-Àvia, quan edifiquen la casa nova, ens donaran un pis?

-No, Rut. Els vendran a qui els puga pagar.

-I nosaltres no els podem pagar?

-No.

-Per què?

-Perquè som més pobres que les rates.

-I aleshores, on anirem a viure?

Arribats a aquest punt, l’àvia va estimar-se més no contestar directament. Va elevar les mans al cel, arronsà els muscles i donà a entendre que el destí proveiria. El murri del destí no badà boca. Els que sí enraonaren força, per decidir la nostra sort, van ser els pares:

-No tenim diners per comprar-nos una casa ni llogar-ne cap. Però no passa res. Encara ens queda alguna cosa. Tenim la furgoneta.

El pare ho va amollar amb orgull, per donar-nos a entendre que no havíem de sentir-nos totalment perduts. Com que la furgoneta era l’únic que ens quedava, ens hi haguérem d’embotir a viure. Vam estar una temporada fent vida sobre quatre rodes. Acostumàvem d’anar de poble en poble, a muntar la tenda ambulant. Al començament ho trobava divertit. Va coincidir amb les vacances d’estiu a l’escola. Vaig pensar que per primera vegada ens n’aniríem a algun lloc, en comptes de prendre el sol i el bany al terrat de casa. En aquell tonell que el pare omplia d’aigua i envoltava de cossiols per fer-nos creure que nadàvem a les platges paradisíaques d’una illa deserta.

El problema és que la furgoneta era menuda i quan la carregàvem, quasi no hi cabíem drets. El gènere l’havíem d’encabir a dins, ben apilat en caixes. I a fora, sobre la baca, col·locàvem els matalafs i una pila de cadires plegables que havíem decidit salvar de les excavadores. De nit, buscàvem algun descampat, pels afores o vora la carretera. I si feia bon oratge, paràvem el campament de matalafs i dormíem a la serena, a recer d’algun marge o alguna pineda. I si es girava fred o plovia, ens embotíem a la furgoneta el millor que sabíem. De tan junts i premuts que havíem d’estar, ningú no passava fred.

El maldecap més gros, però, el teníem quan anàvem “a carregar”. Aleshores, havíem de fer miracles per encabir-ho tot. Afortunadament, com que sempre havíem viscut en l’estretor, ja hi estàvem avesats. Sabíem afrontar les dificultats, encara que fóra a espentes i trompellots. Fou en un dels nostres desplaçaments, quan la vam trobar. Aquella nit havíem anat “a carregar”. El pare anomenava d’aquesta manera el fet de carregar el gènere a la furgoneta. El procediment que seguíem era simple però una miqueta singular, per als no iniciats en la matèria. Ens acostàvem fins algun bancal de bresquilleres, albercoquers o cirerers, depenent de l’època. Aleshores, paràvem la furgoneta, baixàvem i començàvem a omplir les caixes. L’operació calia executar-la amb màxima celeritat i discreció, a les fosques i al més silenciosos possibles. Jo, com tantes altres coses, no n’entenia ni un borrall. Afortunadament, el pare ho explicava, amb la seua peculiar manera de fer-nos sentir més bé, al meu germà i a mi: -Papa, per què venim de nit, quan no hi ha ningú al bancal?

-Filla meua… Perquè si hi vinguérem de dia, destorbaríem als amos, quan treballen.

-Papa, i per què anem amb tantes presses i sense encendre cap llum? -Filla meua, jo t’ho explicaré. Ho fem amb presses, a fosques i sense parlar, perquè ara els arbres dormen. I hem de collir la fruita sense despertar-los. De manera que tanca la boqueta de pinyó i afanya’t. I vigila l’àvia, que aquesta dona s’allunya massa i ens donarà un disgust. L’àvia Gertrudis també ens ajudava a  la collita, a pesar dels noranta anys. Ella era l’encarregada d’abaixar les branques amb el mànec del gaiato, perquè el meu germà i jo hi poguérem arribar. Però calia anar amb compte, perquè estava mig coixa, mig cega i mig sorda. I seguit seguit, esvarava i redolava per alguna séquia. Aleshores, tocava agafar-la entre tots: mon pare i ma mare dels braços, el meu germà del cul i jo de l’esquena. I estirar i estirar amb força, per traure-la del clot. Però no patiu, era una dona molt forta. Es quedava una mica estabornida i la deixàvem descansar recolzada contra la soca d’algun arbre, mentre Simba li llepava la cara. A l’estona, ja estava recuperada i abaixant-nos branques amb el gaiato. 

 

SW0330_XBOVI1PT0PR03_0354_003

 

 

De vegades, a pesar del nostre mutisme, ens descobrien. Véiem acostar-se uns fars per la carretera o sentíem alguna veuassa a la llunyania. Normalment, Simba, dotat d’una oïda excepcional, ens n’advertia. Aleshores, el pare ordenava plegar:

-Ja hem collit prou per a hui, escampem la boira.

I en un tres i no res, carregàvem la furgoneta, ens embotíem d’un bot i abandonàvem l’espai trontollant pels clots dels camins i derrapant a les revoltes. Una d’aquelles nits, en què ens descobriren i haguérem de fugir, un cotxe ens volia acaçar. No sabíem per on paràvem, perquè corríem per carreteres secundàries, quan no per camins de grava o terra que travessaven extensions de conreus. Vam sentir una espècie de trets. Hauria jurat que ens disparaven amb un rifle de perdigons. Quan li ho vaig dir al pare, va proferir una rialla sonora:

-T’has begut l’enteniment? Això deu ser la mascletà de les festes d’algun poble.

Davant d’aquesta resposta em tocava tallar. La mare anava mirant per la finestra, cada vegada més nerviosa:

-Encara ens segueixen, Joan.

-El masover dels nassos es pensa que açò és una pel·lícula de lladres i serenos.

-Trenca per aquella cruïlla amb els llums apagats, a veure si el perdem.

Tal dit, tal fet. Apagàrem els llums i enfilàrem per una senderola. Aquell caminal costerut estava ple de clots i enfondrons, semblava que ens havíem ficat en una muntanya russa. Per culpa de la costera i el mal estat del camí, la pila de caixes es va desfermar i es féu una escampadissa monumental de bresquilles i albercocs per dins de la furgoneta. Van anar acumulant-se al final, on teníem lligada l’àvia. Quan ens vam adonar estava sepultada per una allau de fruita, sacsant els braços i demanant auxili.

La costera semblava no tindre fi. Afortunadament, havíem perdut els nostres perseguidors. Ens endinsàvem per un camí de muntanya, flanquejat d’avets centenaris, de branques caigudes sobre la pista que colpejaven el sostre i els vidres de la finestra com si ens volgueren agafar d’un grapat. Més enllà dels avets no s’hi veia res, llevat de la foscor i les ombres impenetrables d’un bosc:

-Mira, Joan, això sembla un mas.

-Sí, no té llums. Per l’aspecte, diria que està abandonat. Ves per on, ja tenim on acampar aquesta nit.

Vam entrar en la plaça de l’edificació. Es tractava, efectivament, d’un mas. Es trobava bastant ben conservat i, més que una casa de llauradors, tenia un cert aire aristocràtic. Estava format per un edifici rectangular, custodiat per un porxe de columnes i tres torres, dos als costats i una de central. Vam aparcar enmig del jardí, darrere d’uns grans arbusts que ocultaven el vehicle.

Vam baixar més marejats que un allioli. En obrir les portes del darrere, va caure la pila de fruita acumulada. Els gemecs i un peu blanquinós ens ajudaren a localitzar l’àvia enmig del munt. Com que aquella nit feia bon oratge, decidírem traure els matalafs i escampar-los pel jardí. El travessava una xarxa de sendes de lloses, sobre les quals, després de xafar i enretirar les males herbes, ens vam acomodar. Estàvem tan rebentats que vam caure cruixits i blaus de son.

 

 


 

Aquest llibre el trobareu a la biblioteca i us el podeu emportar en préstec durant 30 dies.

Novetats de llibres infantils de coneixements de la Biblioteca Joan Triadú (Setembre 2021)

 

A la Sala Infantil i Juvenil de la Biblioteca Joan Triadú tenim un munt de llibres molt interessants que ens agradaria recomanar-vos.

Aquests són llibres de coneixements amb els que aprendreu moltes coses al mateix temps que passareu una estona ben entretinguda!

Veniu a veure quantes novetats de matèries diferents hi ha a la Biblioteca i recordeu que a la Biblioteca trobareu aquests llibres i moltíssims més!

 

 

 

Aquests llibres els trobareu a la biblioteca i us els podeu emportar en préstec durant 30 dies.

Recomanacions de lectura : col·lecció “El mapa de mi cuerpo” de Genichiro Yagyu

 

Des de la Sala infantil i juvenil de la Biblioteca Joan Triadú us volem recomanar aquesta col·lecció de llibres:

 

mapacuerpo

Col·lecció “El mapa de mi cuerpo” de  / Genichiro Yagyu. Valencia : Media Vaca, 2008.

 

 

La col·lecció “El mapa del meu cos” està dedicada a diverses parts interessants del cos humà que, tot i ser molt familiars per a tothom, solen quedar-se fora de les converses i no han estat massa tractades en els llibres.

Els textos i els dibuixos, adreçats a nens de totes les edats, són de l’autor japonès Genichiro Yagyu, que, en alguns casos especials, ha comptat amb l’assessorament de metges especialistes.

Els llibres de Genichiro estan entre el llibre informatiu i la ficció, i són molt populars al Japó, on van començar a publicar-se als anys vuitanta. Han estat traduïts a nombroses llengües i avui són coneguts a molts països.

 

di

p1

 

p2

 

co

          p11            p12    

te

          p6    

         p7    

om

          p10             p8    

pl          p9             p5     

ag

          p4    

p3

 

Aquest llibre el trobareu a la biblioteca i us el podeu emportar en préstec durant 30 dies.

Els refranys catalans : Setembre

 

Refranys setembre

 

Com tots bé sabeu, la cultura catalana és molt rica en refranys, dites i frases fetes.

Aquí hem recollit alguns refranys en els que el protagonista és el mes de Setembre. Alguns potser els coneixeu, però de ben segur que en descobrireu de nous!

(Alguns refranys estan escrits en català antic)

 

4586e3c268ffddca74f6c25c2a762bbe

 

Setembre:

Al setembre comença l’escola i també la xerinola.

Lluna setembral, la més clara de l’any.

Dels dotze mesos que hi ha, el setembre és el més malsà.

Pel setembre els mals són de tembre.

Malaltia setembral, llarga o mortal.

Per Sant Gil, al vespre fil.

La lluna setembrina, set llunes endevina.

Per Santa Tecla, el beure en regla.

Pel setembre no fa cap arruga el ventre.

 

 

7bd9b49d9e34f84c6f26eb1e3d0d28b4

 

El mes de setembre i la natura:

Si el dia 14 de setembre no fa vent, les aigües són primes, i, si en fa, plourà molt durant l’any.

Allò que agost madura, setembre assegura.

Setembre molt humit, molt vi, però aigualit.

Setembre assolellat, bon vi assegurat.

Quan plou pel setembre, la tardor bé entra.

Al setembre, el mal temps és de témer.

Si plou per Sant Urbà, quaranta dies plourà.

Si per Santa Creu fa bon vent, collita d’olives per a l’any vinent.

Per Sant Mateu, l’estiu adéu.

Pel setembre, els trons, ni dolents ni bons.

El setembre s’enduu els ponts o eixuga les fonts.

Sant Miquel setembrer és la llenya del gener.

Per Santa Tecla, la tronada, cosa assegurada.

Tramuntana per Sant Miquel, tot l’any miraràs al cel.

Santa Catarina, o molt freda o molt humida.

Per Sant Mateu, la neu al peu.

Boira de setembre, porta el sud en el ventre.

Santa Tecla la tronera.

Sant Miquel, Santamiquelada, en veure figues, bona pedrada.

Tot l’any amb mal temps fa de mal anar, però en setembre no es pot aguantar.

Els camps per Sant Miquel esperen l’aigua del cel.

Per Sant Llorenç, figues en tens.

Si setembre no porta fruita, l’agost en té la culpa.

Sol setembrer madura el codonyer.

Per l’agost és madura; pel setembre, sepultura.

Si per Sant Miquel no plou, al pagès li entra el dol.

Setembre boirós, graner polsós.

 

0f2dbc4746aea7e3a8f28694e47f09da

 

El mes de setembre a pagès :

Al setembre el vi està per vendre.

Aigua per Sant Mateu, porc, verema i béns arreu.

Pel setembre cull les pomes, abans no vinguin les bromes.

Per Sant Mateu sembra del teu, i si no tens del teu, ves a manlleu.

Raves i espinacs, pel setembre, sembrats.

Si vols mel, fes-la per Sant Miquel.

Per Santa Catarina, del bon blat fes la farina.

Si vols bones sembrades, per Sant Mateu fes les primeres.

Raïms de Sant Jaume, raïms aigualits; raïms de setembre, te’n llepes els dits.

Aigua per Sant Urbà lleva oli i vi i no dóna pa.

Per Santa Creu, faves per tot arreu.

Per Santes Creus cull tes peres i tes nous.

Santa Tecla, batedora de nogueres.

El setembre és veremador, i es fa vi del bo i millor.

Per Sant Mateu, el raïm meu i el meló teu.

Santa Tecla, escaldadora de panses.

Pel setembre, neteja tines, portadores i premsa.

Al setembre, carbasses.

Per Santa Caterina, si no tens sembrat el blat, fes-ne farina.

Per Sant Mateu, verema i batoll arreu.

Per Sant Gil, a batre nogueres.

Qui no sembra per Sant Mateu, sembra per l’Advent.

Setembre sense saó, collita sense braó.

Per la Mare de Déu de setembre, els raïms són bons per a prendre.

Pel setembre, qui tingui llavors que en sembri.

Quan setembre és a la fi, les garrofes a collir.

Pel mes de setembre es talla el que penja.

Per Sant Miquel, la verema se’n puja al cel i l’endemà torna a baixar.

Pel setembre, els melons pels racons.

Per Santa Creu i Sant Cebrià, sembra a costa i sembra en pla.

Quan la cigala canta pel setembre, no compris blat per revendre.

Si pel juliol no es fan i per l’agost no es maduren, pel setembre no es cullen.

Entre Sant Miquel i Sant Francesc pren la verema tal com és.

 

e579322cddb33f75fcc37db6095248b3

 

El mes de setembre i els animals :

Pel setembre, les cabres a la serra i el vi a la gerra.

Per Santa Tecla, tords a la taleca.

Finit el setembre, les perdius són fetes.

Per Santa Caterina, el gall amb les gallines.

Per Sant Mateu vigila el cau la guineu.

Per Sant Miquel, el porc té gust de mel.

Pel setembre ven-te el gallinar i per Nadal, a compra’l.

Si el setembre la terra banya, la bassiva dels bous a la muntanya.

 

 

 


Tots aquests refranys els hem trobat als següents llibres que tenim a la biblioteca i que podeu agafar en préstec durant 30 dies :

10.000 refranys catalans, 370 frases fetes / recull realitzat per: Josep Pujol i Vila. Tarragona : Arola, 2012

Calendari de refranys / Joan Amades ; introducció de Francesc Garreta. Tarragona : El Mèdol, 2002.

 

 

Recomanacions de còmics infantils de la Biblioteca Joan Triadú (Setembre 2021)

 

A la Sala Infantil i Juvenil de la Biblioteca Joan Triadú han arribat un munt de còmics molt interessants que ens agradaria recomanar-vos.

Aquí us donarem alguna pista per saber si és el còmic que busqueu : còmics d’aventures, d’humor, de fantasia,  etc… quin us agrada més?

I trieu el que trieu, segur que us faran passar una estona fantàstica mentre els llegiu!

 

 

Tots aquests còmics (i moltíssims més!) els trobareu a la biblioteca i us els podeu emportar en préstec durant 30 dies!